Les aventures d’en Noè (3) El naufragi.

Un relat de: Carles Linares

Perdoneu si publico aquest nou relat abans de la segona i última part dels sindicalistes, però l’escriptura d’aquell text s’està allargant més que planejat.

*****************************************


En un últim esforç, la seva mà esquerra va aconseguir agafar la caixa flotant, copsant un cap de corda que en penjava. Estirant-la, va poder apropar-s’hi i posar l’altra mà sobre la tapa, fins a trobar el buit que ajudava a transportar la caixa.

Es va llavors estrènyer a la capsa de fusta com un porcell famolenc a la mamella de sa truja de mare. Aquesta caixa significava allunyar, per un temps, la mort.

Per la primera vegada d’ençà que es va enfonsar l’arca, va poder respirar sense empassar-se una mitja canya d’aigua salada. Era un progrés, però la seva situació seguia de ser d’allò més incòmoda.

Si mirava la realitat cara a cara, era perdut. Flotant en un mar que cobria la terra sencera.

El respit que acabava de guanyar només serviria per deixar el temps necessari als taurons per llançar les invitacions pel dinar.

Com havia pogut fracassar d'una manera tan miserable? Va seguir les instruccions al peu de la lletra i...

Els seus pensaments van ser interromputs per un bolcat sobtat de la caixa. Un altre nàufrag s'hi havia aferrat. Mala sort, el nouvingut era gran i la caixa es va enfonsar. Aleshores, en Noè va intentar pujar sobre la fusta, però el nouvingut va mostrar una pota amb urpes que el va dissuadir-ne.

- Jo hi vaig ser primer! Va suplicar en Noè.

-I jo, et foto una esgarrapada i tornes a jugar amb els peixos, va respondre el lleó, que semblava de molt mal humor.

-La caixa no ens pot aguantar a tots dos!

-El teu argument és de doble tall, va respondre la bèstia, ensenyant les dents. I primer, tu ets el responsable d'aquesta merda, així que podries assumir.

-Responsable? Va cridar en Noè, indignat.

-Sí perfectament!

-He seguit les instruccions!

-És com a l'exèrcit? Obeïm i ens oblidem de pensar? Estúpid, aquesta idea de voler embarcar un parell de tots els animals existents. Va ser precisament l'oportunitat perfecta de desfer-nos de tota una colla d’emprenyadors i lletjos, com ara les puces, els facoquers o les hienes. Però no, el senyor Noè volia jugar el gran cor i acollir qualsevol descamisat a bord del seu vaixell. Resultat, tots els vagabunds de la sabana i qualsevol captaire refugiat de qualsevol racó podrit del planeta van ser acceptats a l’arca, perquè eren al registre. T’ho havia dit, no podíem recollir tota la misèria del món.

-Però jo tenia la llista, directament del cap!

-Ah sí, doncs li dius al teu cap que està molt bé desencadenar aquesta putada de diluvi per inundar i cobrir tota la terra sota aquesta maleïda aigua, però podria haver revisat les regles bàsiques de la biologia abans.

-Però va ser ell qui la va crear, la biologia!

-Doncs, em permetrà de tenir dubtes! O té una memòria fallida, el teu déu!

Una ona va impedir que Noah respongués, cosa que no el va molestar, ja que no tenia cap altre argument. Realment massa estúpid com història.

-Encara ets aquí? Li va preguntar al lleó.

-Preferiria estar en un altre lloc, però de moment em conformo amb això. Saps, crec que tens raó.

-Bé, estem fent progressos, encara que sigui una mica tard. Tot t’ho vaig dir, però jo, com que seria el dolent de la història, l’horrible menjador de carn, i bla, bla, bla, ningú no m'escolta mai. I ara veus el resultat. Ets realment el campió del món dels babaus.

-Sí, vaig gemegar en Noè, hauria d'haver esborrat discretament els tèrmits de la llista d’embarcament.

Comentaris

  • Dos nàufrags fan conversa[Ofensiu]
    Prou bé | 06-12-2021

    A veure què anirà passant! Llàstima no tenir encara la història del sindicalisme acabada... Potser és que es "la història interminable"?
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Linares

47 Relats

164 Comentaris

5730 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
De nacionalitats francesa i Suïssa, visc a Alemanya i sóc una barreja de catalana, murcià, savoyarda i suís alemànic.
M’he enamorat de la llengua catalana i encara l’estic aprenent i treballant, i el camí és llarg...
Si us plau, perdoneu les faltes que encara en trobareu massa en els meus textos, però, com es diu, de mica en mica s’omple la pica i el meu objectiu és que cada vegada n’hi hagi menys, però també publicar aquí textos que us faci riure i somriure.
Si trobeu faltes més grosses que una casa, m’ho podeu dir als comentaris, moltes gràcies per endavant.

Bilder hochladen

RIURE DE TOT ABANS D'ESTAR OBLIGAT D'EN PLORAR (Beaumarchais)

charles.linares@gmail.com

Com ho podeu veure, en el nom d'usuari, he tret la H per catalanitzar-lo ;-))