Cercador
L’atemptat
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Eren veïnes des de feia 15 anys, les dues van estrenar pis i parella quasi al mateix temps. Tanmateix, a la primeria s’evitaven, eren de mons tan diferents que semblava impossible trobar punts en comú. A l’arribar el primer fill, però, van començar una relació que va anar passant de l’amabilitat a la comprensió i per fi a l’amistat sincera i lleial.
Juntes prenien un te amb espècies mentre es queixaven del preu de la llet, altres dies menjaven un coc de maçana tot comentant l’últim programa del Quim Masferrer. Sempre va ser una relació entre dones, els marits estaven massa ocupats treballant.
Tot va canviar el 17 d’agost. La magnitud de la tragèdia va deixar-les òrfenes de paraules durant uns dies. Després, sense proposar-s’ho va començar la desamistat. A l’una li molestava el vel de l’altra, a l’altra li semblava intolerant el riure escandalós de l’una i així van deixar de parlar-se .
Emperò, elles no eren intolerants i a poc a poc la raó va tornar a les seves vides . Van comprendre que creien en les mateixes coses: en la fidelitat, en les veritats revelades per Déu i el seu Déu es digués Jesús, Alà o Buda no era pas venjatiu ni cruel. Elles tenien Fe en el gènere humà, en els valors de les persones, en la compassió, en definitiva, en la bondat de la humanitat.
Ara tornen a ser amigues, unes bones amigues que lluiten juntes per millorar el món.
Sofia Barbal
Juntes prenien un te amb espècies mentre es queixaven del preu de la llet, altres dies menjaven un coc de maçana tot comentant l’últim programa del Quim Masferrer. Sempre va ser una relació entre dones, els marits estaven massa ocupats treballant.
Tot va canviar el 17 d’agost. La magnitud de la tragèdia va deixar-les òrfenes de paraules durant uns dies. Després, sense proposar-s’ho va començar la desamistat. A l’una li molestava el vel de l’altra, a l’altra li semblava intolerant el riure escandalós de l’una i així van deixar de parlar-se .
Emperò, elles no eren intolerants i a poc a poc la raó va tornar a les seves vides . Van comprendre que creien en les mateixes coses: en la fidelitat, en les veritats revelades per Déu i el seu Déu es digués Jesús, Alà o Buda no era pas venjatiu ni cruel. Elles tenien Fe en el gènere humà, en els valors de les persones, en la compassió, en definitiva, en la bondat de la humanitat.
Ara tornen a ser amigues, unes bones amigues que lluiten juntes per millorar el món.
Sofia Barbal
Comentaris
-
Fantàstic![Ofensiu]Aleix de Ferrater | 25-03-2018 | Valoració: 10
Tant de bo l'exemple del teu relat tingués molt ressò. Ens evitaríem molts problemas i s'imposaria el bon sentit comú (dic "bon" perquè darrerament en Rajoy utilitza massa l'expressió "sentit comú"). Una abraçada.
Aleix
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!