L’arracada de l'Anna

Un relat de: Magda Garcia
Encara somnolent, li passen pel cap un munt de flaixos del que succeí la vigília. El seu cervell encara ho processa. Se sent fet pols. Rebentat. Tot just ha dormit tres hores. El desvetlla el despertador del mòbil, tornant-li a sonar al cap d’uns minuts.
Mentrestant, des del despatx, la seva secretària comença a enviar-li missatges urgents relacionats amb tot el que s’ha de resoldre durant el dia. La Sònia, eficient, no te ni idea de la seva vetllada. De saber-ho, no actuaria com una metralladora, disparant-li tanta informació que amb prou feines pot anar assimilant.
En Miquel, separat des de fa un temps, ha començat a quedar amb dones. Per distreure’s i passar-s’ho bé. Però la noia amb la que va quedar ahir al vespre l’ha ensarronat. El va portar a un club on ell no havia estat mai. I, quan eren dins, segurament li deurien posar alguna cosa al gintònic perquè ara mateix no és capaç de recordar què va succeir exactament. El cas és que té imatges inconnexes. I no sap si les ha somniat o són veritat. I si el van drogar? malpensa ell....
Amb la cita en qüestió, l’Anna, es varen conèixer en una web de relacions. Havien estat xatejant alguns dies. Li donà bona impressió i finalment quedaren. Ell la va recollir en cotxe a la plaça Catalunya i anaren a sopar. Semblava ben bé el seu tipus. Catalana. I pels cognoms que deia tenir, de bona casa. També separada i sense fills. Amb això estaven empatats. Ell era de Mallorca, l’accent el delatava, i s’havia instal•lat a la ciutat comtal de jovenet d’ençà que estudià a la Facultat d’Econòmiques.
Quan la va veure per primera vegada, en persona, li va agradar. Més que no pas al perfil d’internet. La trobà atractiva. Soparen a la zona alta de Barcelona, a Sarrià, i després ella va proposar anar a aquest club. En Miquel no era client de locals d’oci nocturn, però, per no semblar un babau, li va seguir el fil.
I ara, justament, no sabia què havia passat exactament i se sentia fatal amb sí mateix. Havien estat junts? Havien anat a casa d’ella? A casa d’ell? Què havien fet? Només recordava fins l’estona en la que s’assegueren a la barra, xerrant, i prenent una copa. Després, a partir d’aquí, ja no recordava massa res....
En Miquel, va intentant posar ordre a tot plegat, fent-se el relat mental de la nit anterior. Donant-hi voltes. Un cop dutxat fa un recorregut ràpid pel seu apartament, amb la tovallola ben enrotllada a la seva cintura. Constata que tot és en ordre. No li sembla que hi hagi hagut algú, a part d’ell, la nit abans. No te sensació de ressaca sexual. D’haver passat una nit boja. Més aviat es nota el cap molt confús. Com si hagués begut moltíssim, cosa que li sobta enormement, perquè ell només recorda haver demanat una copa.
Activa el mòbil i veu que la foto d’ella, en el seu perfil, ja no hi és. S’ha convertit en un perfil anònim, sense imatge. El whatsapp no li permet enviar-li cap missatge perquè probablement l’ha bloquejat. La truca per telèfon i és apagat o fora de cobertura. Li venen al cap tota mena de paranoies. Pensa coses molt rares. Que si ella potser només ha creat aquest perfil per quedar amb ell i ara en crearà un altre de diferent per quedar amb més paios .....Uf !!! Comença a imaginar-se coses molt i molt estranyes. Però, sigui com sigui, ha d’anar al despatx i encarar el seu dia a la feina.
I, en posar-se l’americana, i furgar dins les butxaques, constata que les claus del cotxe no hi són:
- “Collons!” exclama sobtadament.
- “Com pot ser que no hi siguin!” afegeix.
Es comença a cagar en tot i torna a l’habitació d’una revolada. Regira nerviosament la tauleta de nit. El calaix de dalt i el de baix. Torna al rebedor i remou els calaixets del moble. Es dirigeix novament al dormitori ajupint-se per mirar sota el llit...I res!
Pensa que potser se les ha deixat dins del cotxe, al garatge de la planta baixa de casa seva. Baixa per les escales fins al pàrquing i pam! Una clatellada en plena galta! El cotxe no hi és!
Es posa les dues mans al cap i comença a llençar improperis. O sigui, es diu a sí mateix, que el meu Mercedes GLA, nou de trinca, ha desaparegut? I l’Anna no te foto al seu perfil i el telèfon es troba apagat o fora de cobertura?
Aleshores, continuant amb el seu raonament es diu a sí mateix que no cal ser un Sherlock Holmes per pensar que potser ella hi te alguna cosa a veure amb tot plegat! Mira que n’és de mal pensat quan les coses no li surten com s’espera!
En Miquel comença a sulfurar-se més i més, posant-se més tens i nerviós. Continua cagant-se en tot maleint-li els ossos a l’Anna. I, fruit d’aquesta efervescència de mala llet, truca als Mossos i el cas és que al cap de mitja hora són a casa seva. Li pregunten un munt de coses sobre la nit abans que ell amb prou feines recorda. Prenen nota de tot i el porten a la nova Comissaria dels Mossos a Sarrià, al carrer dels Quatre Camins, a presentar denúncia.
Un dels agents li diu:
-“ Escolti Miquel. Aquesta noia el va dur al club de l’Avinguda de Sarrià? I li demanà un gintònic i després marxà al lavabo i trigà a sortir i vostè va anar a buscar-la veritat?”.
I en Miquel li respon:
- “Sí. Exacte. I vostè com ho sap això? Què hi era vostè allà?”.
I el Mosso afegeix:
-“No. No hi era. Però si que hi havia un company nostre. No és el primer cas amb aquestes mateixes característiques aquests darrers mesos. Home separat, de classe mitja alta, amb cotxe nou, de gamma alta, que queda amb una noia per internet i al qual li desapareix el vehicle”.
-“Collons! I aleshores, què he de fer jo ara? ” li diu en Miquel adreçant-se al Mosso.
L’agent li respon:
-“Vostè ja ha fet el que cal denunciant la desaparició del vehicle. Nosaltres hem pres nota de totes les dades i també del telèfon d’aquesta noia. Farem les nostres investigacions i si ella el torna a contactar, truqui’ns.”
Li dona una tarja amb les dades de la seva unitat i s’acomiaden.
Sortint de la comissaria camina cap a la dreta, direcció carrer de Lluçanès i pensa que, efectivament, ha fet el que calia. Denunciar la desaparició del cotxe. I li dona confiança veure que els Mossos ja estan treballant-hi i destinant personal a casos com el seu.
Mira el rellotge i s’adona que ha de tornar al despatx per tirar endavant els seus temes. Confia en que el trobaran. Encara te el cap molt emboirat, però. Crida un taxi que baixa pel carrer Lluçanès i durant el trajecte cap al carrer Aribau cantonada Travessera de Gràcia, parla amb la Sònia explicant-li la situació.
Tornen a planificar el dia. La feina és el més important ara. La feina i tornar a portar les regnes de la seva vida que se li ha desmarxat des de la nit anterior. Ara que ja ha presentat la denuncia, comença a sentir-se millor. La mala baba es va esvaint i recupera el seu tarannà més aviat irònic i divertit que no pas tan malcarat com a primera hora del matí.
Mentrestant, al Raval, l’Anna s’ha despertat fa una estona. No té cap mena de remordiment per haver actuat malament amb en Miquel. Per això esborra la foto del perfil, d’una revolada, tot preparant-se per anar a la feina. Decideix bloquejar-lo per evitar que la truqui. I, per convèncer-se a ella mateixa de que actua correctament, i per sentir-se millor, pensa que, en realitat, ho fa per poder pagar-se les despeses. I que la vida l’obliga a actuar així. Desitja que ell la oblidi ara que ja ha passat a la columna de paios que han picat al seu ham, dins l’excel mental que la porta a col•laborar amb els seus còmplices d’oci nocturn.
L’Anna té dues cares. Una de dia i una de nit.
La seva vida diürna és molt rutinària, a diferència de la seva vida nocturna. Als matins, treballa d’administrativa en un despatx d’arquitectes i guanya un sou molt minso que amb prou feines li permet pagar les despeses i el lloguer d’un habitatge caríssim d’un sol dormitori, en un edifici sense ascensor, al carrer d’Elisabets tocant amb Doctor Dou.
Cap dels seus companys de feina sap exactament quin tipus de vida personal mena. Només que, pel que veuen, ha anat de cap a caiguda. I per això, malgrat no és massa eficaç, els hi sap greu acomiadar-la. La realitat és que cada vegada s’ha anat trobant més sola, sense fills ni parella. Ha començat a abusar de l’alcohol i, per poder aparentar solvència, s’ha anat buscant la vida amb males companyies aconseguint diners de manera fraudulenta.
A dos quarts de deu, en arribar al despatx, i ser la primera en aparèixer, aprofita per parlar des del fixe amb la seva còmplice. La Carla. És la dona de neteja del local d’oci nocturn. Li diu que en Miquel, molt babau, no va adonar-se de res, i que en Max, el xofer, ja li ha copiat totes les dades personals.
Mentrestant, els Mossos han anat fent les seves recerques i van trobant coincidències amb d’altres casos succeïts darrerament i es coordinen amb d’altres cossos policials.
I el Mercedes GLA és al pàrquing del club. I les claus es troben dins, des que el vigilant ha plegat a les tres de la matinada tancant els llums del garatge. El cotxe s’estarà allí fins que, si el propietari fa memòria i ho acaba recordant, el vingui a buscar.
De fet, si en Miquel tingués el cap clar, recordaria que al seu mòbil hi té una aplicació, que no ha fet servir mai perquè és molt sapastra a nivell tecnològic, per saber on es troba el seu cotxe en tot moment. I per l’adreça sabria que encara és al club.
Justament, quan ja és assegut al despatx, els Mossos li truquen recordant-li que normalment ha de poder saber per ell mateix on es troba el seu automòbil gràcies a aquesta aplicació. Li demanen que, si us plau, la faci servir i que quan localitzi el cotxe els truqui.
Aleshores, en Miquel, més i més serè, activa l’aplicatiu en qüestió. I després d’uns minuts de suor freda perquè no sap molt bé com fer-ho, i perquè tampoc vol demanar-li a la Sonia que l’ajudi per no semblar un inútil, s’adona que el seu cotxe és al club. Mira els horaris per internet a la pàgina web i veu que fins al vespre no tornen a obrir.
Però hi ha un telèfon mòbil de contacte. Hi truca. Explica el seu cas i li diuen que pot anar-hi a la una del migdia, coincidint amb el personal de neteja del local. I que podrà recuperar el seu vehicle sense haver d’esperar que obrin al públic.
Quan surt del taxi que l’ha portat des del seu despatx del carrer Aribau fins al club, truca al timbre a la una en punt. La dona que li obre la porta li dóna una sensació estranya. El personal de neteja, composat per un home i aquesta mateixa dona, se’l miren de dalt a baix amb certa curiositat, i entre ells s’intercanvien gestos de complicitat. Com si es riguessin d’ell. O com si no fos tan estrany que algú truqués i travessés el local, en plena llum del dia, mentre ells netegen, per anar a buscar un vehicle oblidat. Com si fos un déjà vu.
Un cop al pàrquing, en Miquel s’adona de la sort que ha tingut perquè les claus son dins i constata que ningú ha tocat res. Tot sembla impecable. Truca als Mossos per dir-los que ja l’ha localitzat i recuperat. Que és dins. Que tot sembla correcte, i que ja poden donar per tancada la recerca del cotxe. Que l’ha trobat al bar de copes on havia estat la nit abans.
Tanmateix, els Mossos, en lloc d’arxivar el cas, li donen prioritat perquè ja és la quarta vegada en els darrers mesos que succeeix exactament el mateix i la coordinació internacional comença a donar els seus fruits. Només a Barcelona, tres homes, abans que en Miquel, han acabat trobant el cotxe l’endemà, en el mateix pàrquing, havent quedat amb la mateixa dona.
I el que faran ara és actuar i procedir a realitzar les detencions que calgui. Ja tenen intervingudes totes les trucades realitzades des del telèfon mòbil de l’Anna, i estan seguint tots els seus moviments gràcies a la geo-localització. I, amb personal de paisà, despleguen dues patrulles per desmantellar la xarxa que ells anomenen “els arracades”, perquè hi ha implicats uns individus que Déu n’hi do, amb un munt d’antecedents! Les sospites sobre els treballadors del local d’oci, el propietari, i aquesta tal “Anna”, ara ja les consideren prou sòlides com per anar a per ells i desmantellar la seva xarxa.
I el fet és que l’única novetat que troba en Miquel dins del vehicle és una arracada a la porta del copilot que li deu haver caigut sense adonar-se’n. Pensa en l’Anna, que segurament la deu estar buscant com una boja i no deu saber que l’ha perdut dins el cotxe. Babau com ell sol, la truca de nou, sense recordar que els Mossos li han dit que tenen el seu telèfon intervingut. Tampoc els hi ha dit res de l’arracada ni sap que els propis agents anomenen el cas com “els arracades”. És una causalitat d’aquelles que quan ho expliques a algú fa pensar que les casualitats potser no ho són tant.
Ara.
Veritablement, s’ha de reconèixer que en Miquel no serviria com a investigador privat.
Continua trucant a l’Anna i finalment, com que no li agafa el telèfon, li envia un missatge de veu.
Tots aquests moviments estan sent controlats pels policies que saben el que ell li ha dit malgrat ella encara no ho hagi escoltat.
Engega el motor i es dirigeix cap al despatx tot satisfet. I des del mans lliures truca a la Sònia per dir-li que ja té el cotxe i que està arribant. Que digui a la visita de dos quarts de dues del migdia que l’esperin un momentet.
La tarda transcorre sense cap novetat i a les nou del vespre l’Anna encara no ha escoltat el missatge de veu. Ara està interessada en d’altres possibles víctimes. Està xatejant amb d’altres homes als quals vols seduir en el decurs dels propers dies. Quan en Miquel va a dormir, l’Anna encara no ha sentit el missatge, però confia en que ho farà l’endemà.
El que en Miquel no sap és que l’Anna ja n’ha adormit uns quants amb somnífers. I que, els còmplices del club, que durant el dia treballen fent neteja, formen part d’un entramat d’arracades que ja porten temps creant peces d’identitat falses, per aconseguir fer entrar dins del territori a individus amb antecedents, i també que d’altres que ja son dins l’espai europeu, es dotin d’una nova identitat.
L’Anna sap que no tornarà a veure més al Miquel perquè mentre era dins del taxi que el portà a casa seva, el taxista, còmplice d’ella, es va encarregar de sostreure-li totes les dades que necessitava del seu document nacional d’identitat.
Després el van pujar en braços fent veure que anava trompa i van deixar-lo en el seu llit abans que es despertés. Van ser molt cautelosos i el fet és que en Miquel no s’ha adonat, fins ara, que l’Anna i el seu còmplice taxista van entrar a casa seva. I és que l’Anna, malgrat no ho sembli, és una bona arracada!
Això és exactament el que pensa el Mosso d’Esquadra vestit de paisà que escolta la nota de veu d’en Miquel dient-li que té la intenció de tornar-li l’arracada. Aviat, si no la detenen ràpidament, algú acabarà adquirint dades personals idèntiques a les d’en Miquel. I com que la cooperació policial no sempre és prou ràpida, fins que ho descobreixin, l’Anna ja haurà guanyat la seva comissió. Per això el Mosso que ha fet l’escolta del mòbil ja ha avisat a una de les patrulles. Estan anant al despatx d’arquitectes a detenir-la.
La seva veritable personalitat sortirà a la llum deixant ben sorpresos als seus companys de despatx. Uns arquitectes que no han pensat mai que ella pogués vendre dades personals i que s’hauran de buscar una nova secretària. Descobriran, quan vagin coneixent més detalls de la investigació, que hi ha un munt d’individus que es diuen exactament igual que d’altres ciutadans de diferents països europeus amb identitats clonades i que la seva “Anna” era membre d’aquesta xarxa d’arracades.
De fet, aquest serà el titular amb el que obriran el proper telenotícies. Es mostraran imatges del club nocturn clausurat, amb cintes policials a la façana, i el presentador explicarà que s’ha desmantellat una xarxa delictiva, connectant amb el jove periodista que cobrirà la noticia des de la porta del local.
I en Miquel, es quedarà estorat quan escolti al Cap de premsa dels Mossos agraint la col•laboració ciutadania i informant als mitjans de que han pogut dur a terme amb èxit aquesta operació, que té incidència en diferents països europeus, atès que hi havia ramificacions a diferents ciutats.
I, de retruc, pensa que haurà de ser molt més prudent quan quedi amb d’altres dones.
I mentrestant es queda l’arracada de record.
És la prova d’una vivència quasi bé cinematogràfica i molt probablement ho acabarà explicant als seus néts, si és que n’arriba a tenir!

Comentaris

  • Agraïment[Ofensiu]
    Magda Garcia | 24-06-2021

    Us agraeixo molt el vostre comentari. Em satisfà que us hagi agradat!

  • Arracades[Ofensiu]
    Prou bé | 23-06-2021

    Relat ben trabat que desperta interès tota l'estona que llegeixes. Personatges ben dibuixats i desenllaç coherent. Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: