L'aprenent de bruixot.

Un relat de: Joan Colom
S'havia aficionat a construir petits robots quan estudiava Enginyeria de Telecomunicació, amb motiu de les lluites de minisumo organitzades anualment: guanyava el que aconseguia empènyer els altres fora d'un quadrilàter.

Com havia passat amb molts companys de promoció, que l'últim curs eren temptats per les sucoses ofertes de treball d'empreses del ram de l'electrònica o la informàtica, i que ajornaven sine die el Projecte Final de Carrera, també en Joan mossegà l'ham i acceptà l'oferiment d'una multinacional: una feina molt ben retribuïda però que tenia més a veure amb representació corporativa, participant en congressos a tot el món, que amb dirigir línies de recerca, com a ell li hauria agradat.

Així que, de cada deu setmanes, quatre les passava lluny de casa i el seu afany d'innovació tecnològica el satisfeia fora de la feina, en les nits solitàries als hotels i els caps de setmana quan era a casa. Hauria volgut investigar en robòtica, però l'aïllament i la dedicació irregular no permetien disposar d'un taller, així que decidí limitar-se a desenvolupar IA.

Com que la dona no parava de retreure-li l'abandó en què la deixava, tingué una idea genial: es dedicaria a donar forma a un doble virtual, que li pogués fer companyia; un personatge idèntic físicament, i que sentís, raonés, parlés i gesticulés com ell, interactuant des de la pantalla i altaveus d'un ordinador.

L'aspecte físic i la parla no representaren massa problema, però simular la manera de sentir i raonar ja eren figues d'un altre paner, i li calgueren moltes hores per impulsar l'autoaprenentatge de les xarxes neuronals, mitjançant intricats diàlegs en què participaven tan ell com la dona.

Havia d'anar amb molt de compte, perquè el doble tan aviat es quedava a mig camí, captenint-se com ho hauria fet un Joan adolescent, com se n'anava per la tangent, amb reaccions que no sabia ben bé si eren estirabots o genialitats. Així, fins que li va semblar que aquell ésser virtual se li assemblava prou.

I un dia, en arribar a casa, la dona era absent i als armaris hi faltava la seva roba. Tampoc trobà l'ordinador portàtil. Al rebedor hi havia una nota: "Em fa més el pes el teu doble, Joan. No carda, però sap dir coses tendres i altres que m'exciten, i entre tenir-te a tu al llit o no tenir ningú tampoc hi ha molta diferència. Espero que te'n sabràs sortir. Sense rancúnia, Mercè".


Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCIX (tema: AL FINAL, ES TRENCA) i consta de 400 paraules segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

  • Relat eficaç i enginyós.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 20-08-2025

    El relat es pot llegir com una faula contemporània sobre els perills de refugiar-se en la tecnologia per solucionar problemes humans. També es pot veure com una sàtira: l’home que vol construir la “parella perfecta” perd la seva.
    El relat està narrat amb un registre clar i directe, quasi com una crònica, però té un punt d’ironia subtil, sobretot al desenllaç. La nota de comiat de la Mercè, crua i pragmàtica, dona al text un gir final inesperat i contundent, amb un humor amarg que posa en relleu el fracàs del protagonista.
    Posats a buscar-hi millores possibles, em fa l’efecte que l’estil és una mica pla: la prosa és correcta, però més aviat funcional, sense imatges o recursos que hi aportin profunditat. No hi ha massa metàfores o jocs de llenguatge. En Joan i la Mercè funcionen bé com a figures simbòliques (el científic obsessionat, la parella oblidada), però no tenen gaire profunditat psicològica. La Mercè, sobretot, és més una veu que una persona.
    És un relat eficaç i enginyós, amb un final brillant que justifica tota la narració. Literàriament, però, es mou més en l’àmbit del conte d’idees i la sàtira tecnològica que no pas en el de la gran literatura de personatges o d’estil. Té un aire de faula moderna, amb un missatge clar i un gir irònic memorable.

  • El doble[Ofensiu]
    Maculan | 18-08-2025 | Valoració: 10

    Al final el que volia era desfer-se de la dona. Ho aconsegueix plenament. Ben pensat.

  • Bruixot AI[Ofensiu]
    SrGarcia | 16-08-2025

    Una versió moderna i original del conte clàssic de l'aprenent de bruixot.
    La barreja de tecnologia i relacions humanes pot treure foc, fins i tot he llegit que alguns poca-pena han arribat a enamorar-se d'intel·ligències artificials.
    Molt enginyosa la creació del doble virtual. Inesperada la reacció de la Mercè. Tot i que el doble té una greu mancança, no sembla que li importi, ella es fixa més en la part emocional i afectiva.
    Molt ben escrit i divertit, amb un toc de crítica sobre la dependència tecnològica i les relacions modernes.

  • Solució[Ofensiu]
    llpages | 16-08-2025

    Crec que la dona ha menystingut els coneixements cibernètics del seu home, el qual, amb una simple ordre donada remotament des de qualsevol ordinador, anul·larà tota activitat del seu alter ego. Mort el gos, morta la ràbia, i qui sap si ella tornarà amb l'aprenent de bruixot o se'n buscarà un altre. M'ha agradat més el plantejament que el final, però m'ha fet passar una bona estona. Agraït!