L'ànima en fresc

Gent i gent i gent i més gent i gent i gent i més gent pasturant pels carrers cèntrics farcits de botigam, cafeteriam, immobiliariam i...escombrariam am am am am.

A tu et fa mal. També ho has fet i ho faràs. Però menys. N'has tingut prou i prou i prou i més prou i prou i prou d'un estat absurd que no t'omple. Et distreu, t'agrada, compres. Abans emproves, mires, hi tornes. Et canses, te'n canses. Tot i que saps que hi tornaràs. Però menys. Aquest minvar fa que t'enorgulleixis de tu. Així una escalfor interna, en somriure, crea una pel·lícula protectora -no creus que sigui l'àura- contra l'aire condicionat excessiu. Trobes a faltar un xal (hauria de ser gris merengo) mentro mastegues una galeta tradicional massa folrada de plàstic i deu ser per tal de conservar-la bé, des del 1919 com és datada. Estàs conscientment prenent el teu darrer tallat amb llet de vaca, en el teu afegir passes a ser vegana.

Et ve, tot i remenant el sucre roig per tal de diluir-lo:

-L'èxit de l'ego és un fracàs.

T'ho dius, fluixet, acabat el darrer glop del líquid que conte fluïds d'una mare vaca violada i explotada, la llet per a un vedell que ha parit no serà pas per a ell que, en ser mascle, automàticament li ha estat pres i enviat en breu a la casa d'abatre. Demanaves carn tendre d'aquests bebès animals quan els teus fills eren infants...una dieta estàndar i programada que ara et sap greu. Ara l'estendard és el respecte a la vida.

-Us faria sopetes que no continguessin cap tros de mort.

Contenta per l'existència i creixement del moviment global antiespecista antiholocaust inhales una certa pau i quasi plores. S'encén una llum en la foscor tenebrosa, monstruosa. Restituir la justícia del dret a una vida digna com a bé suprem inviolable. T'adones que també inclourà esclats violents contra els activistes pacifistes. Tibes endins la musculatura del ventre per tal que el melic s'enfonsi, com per enfortir-te masculinament. I no: és la força més gran, la maternal, la del ventre.

La gent, inacabable, interminable, continua, prossegueix transitant, robòtiques formigues avorrides amb buit aqueferament, mortes-vives farcint carrer, omplint via, perdent vida. Ara: si veus un gat rere una jardinera, t'animes. L'últim tallat que tanca una etapa, no obstant, se't posa malament. Et ve que sí que té raó aquell conegut ric-i-tarat (qui té el dret de definir la taradura dels altres?) que pateix la solitud i cerca amor i comprensió.

-Em corromp la llengua, el crear mots. Ens infecten la tradició, la cultura, la religió. Ni sé perquè faig un diccionari inventant-ne de nous. Per ocupar-me. Sota el lema 'Ni tan sols sé que no sé res'.

-Sí- i no vas contraargumentar.

Enveges el gat rere la jardinera. Exclames:

-L'ànima en fresc!- expressió que defineix com veus el copses.

Un refresc servit a la taula del costat, el so del gel xocant, el del líquid vessat al got, et desconnecta dels pensaments i analisi continus i amalgamats.

Enveges l'ànima en fresc i a la fresca com un gat quan passa calor aixoplugat entre unes mates protectores i, mercès a l'estat de pausa, s'adorm, distesa cada cèl·lula. . Així et vols. Perquè, t'acabes dient, has de menester mantenir-te en el teu 'nom'. Gira'l: 'món'. Només has de llaminejar del planeta allò que t'encengui espelmes de flama amable, alegre i serena.

En certa manera, un ego potable, portable, com tu vols i et cal, lluny de disfressar-lo amb la genuïnitat reduïda que l'exterior mundà posa de moda mentre la terra es col·lapsa entre lapsus i lapsus i lapsus dels malaguanyats habitants...