Les mallots vacances

Un relat de: touchyourbottom
Una amiga em va convidar a la seva localitat, a la costa, fa uns estius. Jo vaig volar-hi. Platja! Vaig tancar els ulls i mirar de no pensar que la veïna tenia la patata més alta que la meva, qüestió del terreny, segur, ja creixerien. Vaig deixar l'hort a cura d'un mig cosí no-germà i...cap arran de mar que l'ànima ansiava!

El primer matí, després d'esmorzar en una terrassa turístico-pintoresca, la Isa i jo, vestides per anar a banyar, ens entreteníem a les parades i aparadors carregats de tant que no cal però que capriciosament origina despesa. Com ara la meva: unes ulleres de sol amb els vidres aturquesats i una pallola tritrenada artesanalment (qui confia en l'etiquetatge?).

Tot d'un plegat, se'ns enquistà un avi-oncle d'ella, un tal senyor Deri, un 'vell empresari', es definí. Tant sí com no ens conduí vers el seu imperi, la fàbrica de mallots 'Derimall'. Tossudament, i fil per randa, ens mostrà cada planta i cada secció i cada treballador i cada tipus de peça ajustada, de colors i materials variables. La part museística no s'acabava mai. Mallots i més mallots, tots els models des de feia força més de mig segle. Que si n'havia regalat a les monges per passar calentones l'hivern, amb els sotes protegits; que si n'havia enviat un a l'Esteafonia de Mònica a veure si aconseguia que lluint-lo li'n fes propaganda; que si el pare de Julio Capilares n'havia adquirit per a la seva querida,...

Ens va tenir dues hores allà dins. I jo pensava que, amb cortesia, al final de la visita em regalaria un o uns quants mallots, indubtablement.

I no, no pas. Vell garrepa xarrupacronos! Irada, quan ja érem fora, vaig tornar a entrar, vaig agafar un mallot rosa vintage i vaig obligar-lo a posar-se'l amenaçant amb la meva mala llet. I ell, va fer cas. El vaig pasturar per tot el passeig marítim fins al bot de l'aigua, on va surar qual aneguet rosadet. La gent el fotografiava. Va ser notícia, gran notícia. De resultes, va vendre, molt. I, tu, me'n va donar un tant per cent.

Van ser les mallots vacances de la meva vida, sí.

Comentaris

  • menys mal!!![Ofensiu]
    Atlantis | 29-06-2022

    Et va sortir “el tiro per la culata”. El que volia ser un càstig es va convertir en un encert per a ell. Menys mal que et va donar un tant per cent... !
    .

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

284 Relats

131 Comentaris

74235 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).