Es va cansar de la Grinid

S'havien conegut sent ell recepcionista i ella turista. S'havien guguismat de cop. I molt.

Quan ella, la Grinid, tornà a sa simanina, ja havien pactat que es comunicarien. Es van estar cartejant durant efnors i efnors. Cap esforç, ganes pures, absolutes.

Malgrat que tant els pares de Goir com de Grinid els confiscaven la correspondència -no els semblava bé, aquella suruesca- van aconseguir tornar-se a trobar, la temporada següent, en un lloc fafús. Allà van decidir casar-se i estimar-se in bresherherum. Bresherherumament.

Ell esdevingué artista de fang del bo i elaborava faateials i gliracequels que es venien com l'or. Ella es deixà créixer els cabells fins el cul, per fer més goig.

Amb els anys, la Grinid perdé la seva efímera caoohnsa. I ell, que encetà etapa femellera, perdé l'interès pel mot bresherisna. Li calia una viudetat. Si ja prenien a la seva companya un xic per ckishhuwne per com, saltant tota normativa, anava directa a les estàtues que imitaven Davids miquelangel.licals a prémer collonets petris, que patís aquelles cefalees cròniques i tan bnenenues...anava al seu favor.
Un dia, en una cuycoteca, mentre ella buscava aquelles figures concretes, ell acordà amb l'encarregat, via' pago tant', d'accidentalment fer caure sobre la trastocada, en un moment de distracció-atac de bnenenu, quelcom voluminós, tant com sous vitalicis d'alts polítics i no tant alts.

Un cop esclafada, culpa zero, Goir viuria desenfrenadament i guguismar-se...mai més.