Dràcula amb febrícula

Ell, tan fred, es llevà un pèl calentó. Sense tocar-li el Sol feia qui-sap-lo, un increïble to rosadet incipient li assolí les ossudes i allargades galtes sota uns ulls oblics que lluïen diabòlicament amb espurnes sangonoses.

Hagué de mirar-se la temperatura. Dècimes. I algunes centèsimes. Era de menester recloure's sota la làpida a dilapidar temps, com sempre. Entendre que aquelles sangs absorbides carregades de metalls pesants, antibiòtics gens lleugers, contraviralitats, arxiantivirulències, etc...no el provava i que caldria fer dejuni guaridor.

Amb el temps, optà per absorbir sucs de fruits diversos. Guanyà sans colors i continuà mort, en pau pels ...dels...