Cercador
Anhelà inhalar
Un relat de: touchyourbottom- Compartir:
L'Ann anhelà inhalar, així de cop, supersobtadament.
Li vingué de tan antic que gairebé es desmaià.
Una necessitat primigènia, física i alhora subtilment bàsica.
Fora el tapanastapaboca.
Mostrà les dents mal posicionades, reàcies a aparells d'ortodòncia visible o invisible que, llevat per a necessitats de salut, arrengleraven somriures repetits.
Mostrà els pèls del bigoti i d'un xic de masclet i alguns a la barbeta que cap cera exterminadora d'abelles estiraria. No, existint la cera de sucre.
Anhelà inhalar, inspirar pregonament i pregonar-ho.
Un art pregon, un pregonART, allò no es podia escapçar mai.
L'aire lliure i obertament des d'aquell punt tan íntim, ancestral, des de la part del cor del món que conformava.
Què coi, quin goig haver-se extirpat la mascarota.
S'arrencà la subjugació.
S'arrencà el dol d'aire, no gaire aire mai més.
S'arrencà el silenci sota el silenci injust.
L'Ann inhalà, inhalà, inhalà. Inhalà i inhalà i no es tractava de cap religió sinó d'espiritualitat pura.
El somriure s'allargava com els dies en primavera.
Exhalà pau universal bressolada per l'oxigen de tant clorofil·la en aquell indret verd, verdíssim...on l'havien reclosa.
Li vingué de tan antic que gairebé es desmaià.
Una necessitat primigènia, física i alhora subtilment bàsica.
Fora el tapanastapaboca.
Mostrà les dents mal posicionades, reàcies a aparells d'ortodòncia visible o invisible que, llevat per a necessitats de salut, arrengleraven somriures repetits.
Mostrà els pèls del bigoti i d'un xic de masclet i alguns a la barbeta que cap cera exterminadora d'abelles estiraria. No, existint la cera de sucre.
Anhelà inhalar, inspirar pregonament i pregonar-ho.
Un art pregon, un pregonART, allò no es podia escapçar mai.
L'aire lliure i obertament des d'aquell punt tan íntim, ancestral, des de la part del cor del món que conformava.
Què coi, quin goig haver-se extirpat la mascarota.
S'arrencà la subjugació.
S'arrencà el dol d'aire, no gaire aire mai més.
S'arrencà el silenci sota el silenci injust.
L'Ann inhalà, inhalà, inhalà. Inhalà i inhalà i no es tractava de cap religió sinó d'espiritualitat pura.
El somriure s'allargava com els dies en primavera.
Exhalà pau universal bressolada per l'oxigen de tant clorofil·la en aquell indret verd, verdíssim...on l'havien reclosa.
l´Autor
300 Relats
148 Comentaris
95953 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
Biografia:
"-No m'ha conegut!-Això és que mai t'havia vist"
"En el moment de morir estava disposada a estimar"
(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).