L'aixovar

Quan actuem per impulsos, inconscientment, o després de l'experiència?
A cada moment li correspon una cosa, es veu.

...i realitat s'enfonsen en el record i l presència.

Ben elaborat el poema.

Salut i rebolica!

PS Gràcies pel teu comentari.

Saber entendre les idees clares de ta mare, ho expresses molt bé en tot el poema.
L'aixovar, és el més bonic que una mare pot fer a la seua filla i és especialment el més meravellós que pot fer, per ella.
L'última part m'ha emocionat molt, és molt realista. Algunes frases que més m'han agradat són: Aleshores tenia vint anys, a cada puntada hi ha el desig de l'amor.
Et done les gràcies, per comentar-me el meu poema: Els colors dels seus ulls.
Una abraçada...
PERLA DE VELLUT

Tan de bo, perquè en tinc uns quants que se n'han anat. No sé si dormida hi parlo, però de dia si.

Gràcies.Abraçada

Aquesta conversa-diàleg que a vegades dius que tens la impressió d'haver somniat, no dubtis pas que l'has tinguda de debò!. Es clar que no pas en el plànol terrenal, ans sinó en l'altral o el mental si és que ja fa ans que va morir la teva mare. Això si, quan dorms, que és quan el teu cos físic reposa i la teva ànima es lliure d'anar allà on desitja. Si et serveix de consol, una de les coses bones de deixar aquest món, és la de retrobar-nos amb aquelles ànimes que formaren part de la nostra vida aquí la terra. Però, tingueu en compte, sota el fictici i perenne rol de familiar. Nil

Quants més anys anem fent, més anem entenen als que ens precediren, als pares, als avis… I de vegades ens sorprenem a nosaltres mateixos, fent nostres, paraules que ells havien dit. I és que la vida són etapes. Quan som joves ens pensem que ho sabem tot i que tot ho podem, i així ha de ser. Saps quin és el consol? Que ta mare sabia que tard o d’hora arribaries a veure les coses com les veia ella i que l’entendries, encara que no ho compartissis. Ens passa a tots. Ara, el meu fill és jove i li dono consells i passa de mi, i sé perfectament que d’aquí trenta anys se’n recordarà i dirà que sí amb el cap.

Les teves poesies són molt materials, sovint es refereixen a un objecte tangible a partir del qual es desencadenen les evocacions. En aquest cas és la roba de l'aixovar.
La poesia és molt bonica i, a més, molt justa. És un cant de penediment, el reconeixement d'una situació en què no vas saber reconèixer el bo que tenies i ho veus quan potser és tard.
Destaco els preciosos versos: " a cada puntada hi ha el desig que l’Amor
t’embolcalli i t’atrapi.” I el misteriós final: "El sortilegi/ el vel".

Tots ho som de fills del nostre temps. I amb l'afegitó d'arrogància i petulància quan som joves. Ja els romans es queixaven de la seva joventut. Però això no és impediment que tan entre els joves com entre els no tan joves hi hagi una certa proporció de persones amb la sensibilitat necessària per escriure poemes com aquest.

Si els havia brodat ta mare i no els vas volguer... , quin disgust li degueres donar... Encara que les mares per amor ho perdonen tot!. Per exemple, ma mare es passava mitja vida a la cuina i jo em menjava els seus cuinats acorre-cuita per anar a ajeure'm al sofà i mirar la tele, sense assaborir-los, sense dir-li: mamà que bo que t'ha sortit el menjar... Ara que ja sóc ben adult, això ho té la maduresa, me n'adono de les coses que han estat bé o no... Però em consola que això és un capteny humà per on passem tots i els nostres pares també hi passaren. El teu poema és com un poema de confessionari i en acabat una pregaria feta amb el cor. Salut, Nil.

Un poema tendre i buscant la redempció. Molt bonic!
Un xic, m'he sentit identificaca perquè entenc ara més als meus pares que no quan jo tenia 20 anys.
Una salutació cordial
NADINE