L'absència

Un relat de: Rafael P. Lozano

L'ABSÈNCIA


Com tots els matins, vaig prendre el meu bus per anar al meu treball. El 68 em deixava a vint metres de la meva oficina. M'havia acostumat al trajecte i hi havia moltes cares que m'eren familiars. Alguns usuaris ja portaven molts mesos coincidint amb mi, tanmateix mai no ens havíem saludat, ni tant sols uns "bon dia", un gest, o simplement un somriure. Érem uns desconeguts malgrat veure'ns tots els dies feiners i viatjar en el mateix autobús. Però aquell matí vaig notar una absència: la d'una senyora que sempre pujava a una parada d'Esplugues i baixava una abans de la plaça Francesc Macià. Últimament m'havia cridat l'atenció, perquè un dia després de no veure-la un curt temps, va aparèixer vestida de negre amb una gran expressió de tristor en el seu rostre. Vaig pensar que havia perdut un ser benvolgut, no em cabia cap dubte d'això. Vaig sentir, més que curiositat preocupació per la qual cosa li podia haver passat.
Quan veus moltes vegades a una mateixa persona, a l'últim, et familiaritzes amb ella fins tal extrem que el dia que deixes de veure-la et sents traït; com si no hagués acudit a la teva cita. Vaig intentar d'endevinar l'edat que podria tenir; potser 40 o 42 anys. No podia ésser més gran d'aquesta edat i vaig pensar que potser havia perdut algun fill per algun accident, ja que deduïa que el seu espòs no podia ser molt més gran. És clar que tot això no deixava de ser elucubracions meves. Potser no tenia fills i ni tan sols estava casada. Probablement havia mort algun ascendent seu, o algun germà. Qui sap. De tota manera la meva preocupació augmentava. Si quan aquell dia vaig lamentar veure-la pujar a l'autobús endolada, més vaig lamentar que avui faltés. La seva absència em va entristir tant que, aquell matí, a la meva oficina, els meus companys em van preguntar que era el que m'estava passant. Naturalment, a ningú no li vaig explicar res. No haguessin comprès la meva preocupació. M'haguessin titllat de sensible. Vaig intentar d'apartar-la del meu pensament i pensar que allò no tenia importància, que probablement hauria demanat permís al seu treball per realitzar alguna gestió important, o per anar al metge. Però, per què m'obsessionava tant saber el que l'havia pogut passar a una total desconeguda per a mi? A algú a qui mai no m'havia dignat en saludar-la malgrat coincidir amb ella tots els dies. A què venia ara aquest interès? Realment, era un contrasentit. Així que em vaig lliurar al meu treball i vaig intentar d'oblidar-me del tema.
A l'endemà: el mateix autobús, el mateix conductor i les mateixes cares de sempre. Però aquella dona endolada tampoc havia pujat. Probablement no la tornaria a veure mai més. I el fet és que la nostra vida està plena d'absències, la d'aquella dona em va fer pensar que en el fons, tots, d'una manera o una altra, estem vinculats. Prova d'això és que quan algú falta és com si s'hagués trencat una anella de la gran cadena humana que formem.

Rafael P. Lozano




Comentaris

  • Sobre les absències[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-04-2009 | Valoració: 10

    Decideixo avui obrir pel primer relat que vas publicar amb el teu actual pseudònim: no sóc cap obsessa de l'ordre, però posats a llegir, el primer em sembla una bona opció, prou significativa: els primers sempre són una mica especials...

    Després de llegir el text, veig que has començat per una situació molt quotidiana, compartida sens dubte per gran quantitat de lectors, o al menys senzilla d'evocar.
    Sense entretenir-te massa, apareix aviat el "Però aquell matí" que alerta convenientment sobre el punt on ha acabat el plantejament i comença el nus del relat. Arribes al primer punt i a part, i comences la reflexió, les suposicions, ... fins arribar a la conclusió:
    "la nostra vida està plena d'absències... quan algú falta és com si s'hagués trencar una anella de la gran cadena humana".
    Aquest final em sembla molt apropiat!

    Hi han absències, però, que NO suposen oblit... estaràs d'acord, suposo...

    Espero que ahir passessis una bona Diada... va ser així?

    Avui t'envio una abraçada bona,
    Unaquimera

  • Les absències[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 02-03-2009 | Valoració: 10

    Temudes però en el fons continues a la nostra vida. N'hi ha que són de la gent que estimem, d'altres que apreciem i fins tot d'aquells amb els que ni tant sols hem creuat una paraula, però que en algun moment van endinsar-se en el nostre pensament. Descrius molt bé, a través d'aquest relat, aquest monòleg intern del protagonista, preguntant-se com pot ser que senti preocupació per algú que ni tant sols coneix.
    Benvingut Rafael. Espero llegir-te sovint.
    Una abraçada

  • T'HE TROBAT[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 24-02-2009 | Valoració: 10

    Gràcies a la Núria Gausachs, ella m'ha recomanat que et llegis. Jo he estat nevoda Valenciana del Manuel Gausachs, la meva mare la seva cosina germana. El teu relat m'ha agradat força, aquesta absència jo també l'he trobada eb alguna ocasió, com pot ser que de les persones que no en sabem res els hi poguem agafar estimació? Suposo que és perquè formen part del nostre dia a dia i com que som animals de costums quan ens canvien les coses les trobem a faltar i les enyorem. Jo tinc un relat que es diu "El metro i l'embarassada" que també el vaig presentar al concurs de TMB. Ha estat un plaer llegir-te.

  • M'has "tocat" Rafael![Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 23-02-2009 | Valoració: 10

    M'has "tocat" Rafael!
    Aquest relat -que vas presentar l'any passat al concurs de T.M.B.-, l'he rellegit un munt de vegades… i en aquest moment, potser m'equivoco, crec que l'absència la dediques d'una manera molt delicada, al teu amic i germà meu MaGaMa.
    Gràcies per l'amistat que l'hi has demostrat durant tant de temps.
    Una abraçada Rafael!
    - Joan -

  • Benvingut a RC![Ofensiu]
    nuriagau | 23-02-2009

    Un relat que planteja un fet que tots vivim, més o menys. Els qui tenim una vida rutinària veiem cada dia les mateixes persones. Això és el que li succeeix al teu protagonista

    Comparteixo la idea que el narrador afirma al desenllaç de la teva història: "la nostra vida està plena d'absències"

    Benvingut a RC!

    Núria Gausachs i Cucala

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: