LA VELLA I LA VACA

Els vespres d’hivern de la meva infantesa solíem asseure’ns al voltant de la llar de foc. Un cop la taula era desparada de plasts, colleres forquilles i altres atuells per sopar, la iaia feia pujar la taula i fixar-la a la paret. Vivíem en una masia amb molts segles d’història i crec que va ser el meu besavi, que es deia Francesc i tothom el coneixia pel “Llarg del Puig”, ja que es veu tenia una alçada considerable, la que si no hagués anat tant geperut el meu avi, doncs també tenia. Al que anàvem, el meu besavi es va enginyar una taula amb potes que un copa feta servir es fixava a la paret amb una balda i la cuina quedava mes gran, un invent que no fa gaire vaig veure en una revista de decoració, molt bonica clar, sense la rusticitat de la nostra.

Com deia a l´hivern jo una noieta tota orella acostumava a seure a la falda del meu avi i escoltava les meravelloses històries que sabia explicar, que solien anar de bandolers, bruixes i coses de la natura. Ell deia que no creia en aquestes coses, i molt menys quan el seu pare no el van poder guarir d'una pulmonia doble ni el metge ni una vella dona que deien era remeiera i sabia curar moltes malalties. Per desgràcia el meu besavi va morir a cinquanta anys de pulmonia doble. El meu avi sempre va lamentar la seva prompta partida.

El que si contava que gràcies a unes herbes que una trementinaire portava i que solia fer nit a casa seva, va ajudar as parir una vaca. La dona era de Josa del Cadi i amb paraules amables i acaronant-la tendrament i el beuratge, ja que va parir un vedella la mar d´eixerida, quan ell ja donava per morta la vaca.

-- Va ser una sort de ser a casa nostra-

L´àvia assentia i deia , les remeieres i trementinaires en saben, ella els hi comprava, corona de rei, trementina, oli de ginebra ,oli d´avet i altres coses. Ella deia, són remeieres no bruixes i dirigint-se a mi deia, les bruixes no existeixen, són sols dones amb coneixements antics, i agafava un tronc  gros i el posava al foc. L'avi sorneguer assentia