Cercador
La trucada
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
La trucada
Estava a punt d’acabar el capítol 13 quan de cop i volta vaig sentir el so del telèfon fix, on no hi trucava mai ningú. Vaig estar a punt de no contestar, però al cinquè ring vaig aixecar-me del sofà i vaig despenjar.
—Mama, soc la Cleo, necessito que em vinguis a buscar —em va dir una veu de noia, entretallada, que sonava com si truqués des de l’espai.
—Disculpa, però crec que t’equivoques, no tinc fills —vaig contestar, resolutiva. Als meus 30 anys no m’havia plantejat tenir descendència.
—Mama, em vas dir que em vindries a buscar quan s’acabessin les jornades. Doncs, va, deixa’t de bromes i vine, que t’espero en mitja hora —i va penjar.
“Es deu haver equivocat”, vaig pensar, mentre em dirigia al sofà disposada a continuar la sèrie allà on l’havia deixada.
Tot just seure van trucar a la porta. “No em deixaran en pau, avui”, vaig remugar tot obrint la porta disposada a enllestir, fos el que fos, al més aviat possible.
—Senyora, som de la companyia de distribució del telèfon. Ja es deu haver adonat que des d’aquest matí no hi ha línia. Però no es preocupi, que en un parell d’hores estarà arreglat. Passi una bona tarda i disculpi les molèsties.
I la pobra noia, esperant-se…
Autora: Amèlia Martí i Codony
Estava a punt d’acabar el capítol 13 quan de cop i volta vaig sentir el so del telèfon fix, on no hi trucava mai ningú. Vaig estar a punt de no contestar, però al cinquè ring vaig aixecar-me del sofà i vaig despenjar.
—Mama, soc la Cleo, necessito que em vinguis a buscar —em va dir una veu de noia, entretallada, que sonava com si truqués des de l’espai.
—Disculpa, però crec que t’equivoques, no tinc fills —vaig contestar, resolutiva. Als meus 30 anys no m’havia plantejat tenir descendència.
—Mama, em vas dir que em vindries a buscar quan s’acabessin les jornades. Doncs, va, deixa’t de bromes i vine, que t’espero en mitja hora —i va penjar.
“Es deu haver equivocat”, vaig pensar, mentre em dirigia al sofà disposada a continuar la sèrie allà on l’havia deixada.
Tot just seure van trucar a la porta. “No em deixaran en pau, avui”, vaig remugar tot obrint la porta disposada a enllestir, fos el que fos, al més aviat possible.
—Senyora, som de la companyia de distribució del telèfon. Ja es deu haver adonat que des d’aquest matí no hi ha línia. Però no es preocupi, que en un parell d’hores estarà arreglat. Passi una bona tarda i disculpi les molèsties.
I la pobra noia, esperant-se…
Autora: Amèlia Martí i Codony
Comentaris
-
Misteri[Ofensiu]Prou bé | 09-05-2023
Misteri no resolt. De bona estructura i millor lectura!
Bon microrelats
Sort
Amb total cordialitat -
Innocència....[Ofensiu]Rosa Gubau | 07-05-2023
d'un fet inèdit, que no té cap mena de sentit. Un relat amb un toc d'humor molt subtil, i de fàcil lectura. Molt entretingut.
Salutacions i sort.
Rosa. -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 06-05-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!