Cercador
La simfonia del vent
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
LA SIMFONIA DEL VENT
A la vila es percep joia, es visiona caliu de Nadal, tot s’engalana per l’esdeveniment. Números de loteria i rifes deambulen pel poble, tothom vol provar sort i viure una quimera, una fruïció.
A l’escola es viu nerviosisme, els alumnes de l’últim curs pensen en el viatge de comiat, una tasca vital per aconseguir-ho serà vendre el màxim de paperetes per a la rifa d’una panera de Nadal anant per cases, comerços i carrers.
Al cantell del forn una xicota amb aspecte deprimit i desmoralitzat mostra el cos entumit per la gelada que suporta, a les mans li costa sostenir una llauna rovellada on recull l’almoina que li donen.
Els nois relluïen cofoia per les butlletes venudes i les poques que els queden, però de cop, una venteguera impensada es regira i tot se’ls complica. Tot s’enventa i una nevada emblanquina i gebra tot allò que toca, malgrat tot, no desisteixen perquè volen acabar la feina. El torb es tornà potent i algunes butlletes s’escaparen del grapat, volaren enrere saltironant harmònicament i dibuixant una simfonia que el vent traduí en benaurança. Els sagals agosarats les seguiren per no en perdre cap. Encara bo, aconseguiren recuperar-les! Tanmateix, observaren estranyats com una es ficà a dins el pot atrotinat de la noia, sorpresos i compadits decidiren deixar-li’n, interpretaren aquella casualitat i volgueren col·laborar-ne. Mostraren orgull per l’acció feta i per la tasca tenir conclosa. Les vacances estaven assegurades!
El dia del sorteig els xicots comprovaren que el número premiat de la rifa era el que tenia la jove. Li havia tocat la panera de Nadal! Entre tots li portaren aquell premi tan merescut.
La doneta en assabentar-se del succeït mostrà mudesa per l’estupefacció, pensà en l’alegroia que viuria sa família. Amanyagà els nois per l’acte caritatiu que tingueren sense poder evitar, però, que dels ulls cruixits llàgrimes brollaren i li humitejaren el rostre pàl·lid i feble.
La cistella incloïa un dècim de loteria que també fou agraciat.
Pseudònim:
Ailec
A la vila es percep joia, es visiona caliu de Nadal, tot s’engalana per l’esdeveniment. Números de loteria i rifes deambulen pel poble, tothom vol provar sort i viure una quimera, una fruïció.
A l’escola es viu nerviosisme, els alumnes de l’últim curs pensen en el viatge de comiat, una tasca vital per aconseguir-ho serà vendre el màxim de paperetes per a la rifa d’una panera de Nadal anant per cases, comerços i carrers.
Al cantell del forn una xicota amb aspecte deprimit i desmoralitzat mostra el cos entumit per la gelada que suporta, a les mans li costa sostenir una llauna rovellada on recull l’almoina que li donen.
Els nois relluïen cofoia per les butlletes venudes i les poques que els queden, però de cop, una venteguera impensada es regira i tot se’ls complica. Tot s’enventa i una nevada emblanquina i gebra tot allò que toca, malgrat tot, no desisteixen perquè volen acabar la feina. El torb es tornà potent i algunes butlletes s’escaparen del grapat, volaren enrere saltironant harmònicament i dibuixant una simfonia que el vent traduí en benaurança. Els sagals agosarats les seguiren per no en perdre cap. Encara bo, aconseguiren recuperar-les! Tanmateix, observaren estranyats com una es ficà a dins el pot atrotinat de la noia, sorpresos i compadits decidiren deixar-li’n, interpretaren aquella casualitat i volgueren col·laborar-ne. Mostraren orgull per l’acció feta i per la tasca tenir conclosa. Les vacances estaven assegurades!
El dia del sorteig els xicots comprovaren que el número premiat de la rifa era el que tenia la jove. Li havia tocat la panera de Nadal! Entre tots li portaren aquell premi tan merescut.
La doneta en assabentar-se del succeït mostrà mudesa per l’estupefacció, pensà en l’alegroia que viuria sa família. Amanyagà els nois per l’acte caritatiu que tingueren sense poder evitar, però, que dels ulls cruixits llàgrimes brollaren i li humitejaren el rostre pàl·lid i feble.
La cistella incloïa un dècim de loteria que també fou agraciat.
Pseudònim:
Ailec
Comentaris
-
Enhorabona[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 30-12-2022
Benvolgut/Benvolguda participant:
Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XIII Concurs ARC de Microrelats «La sort» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
En el teu cas, en haver participat per correu, te n'enviarem un amb el text de l'autorització.
Cordialment,
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
-
Sinfonia de nadal[Ofensiu]Prou bé | 15-12-2022
Un veritable conte nadalenc on el vent juga a favor dels desvalguts!
Sort
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 15-12-2022
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!