Cercador
La riera
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
La riera
A prop del poble, hi ha una bella riera que s'arriba seguint el corriol del bosc. Fa anys, era un lloc preciós, amb una frondosa arbreda, l'aigua brollant i saltironant entre les pedres i un tou de gespa a banda i banda on festejaven els joves. L'avi i l'àvia, de fet, s'havien enamorat allà. Però amb el pas dels anys l'aigua havia deixat de brollar, els arbres s'havien assecat i allà on hi havia herba, ara trobàvem una catifa de llaunes i porqueria acumulada.
En Roc s'ho mira. Acaba d'arribar carregat amb una motxilla enorme i un àlbum de fotos atrotinat pel pas del temps. S'asseu a terra i cerca entre les fotos una de molt especial: la de l'avi i l'àvia asseguts a la gespa amb la riera a la dreta i l'arbreda al fons. Exactament en el punt on ell es troba ara mateix. Pren el mòbil, captura la foto i l'envia per internet.
De la motxilla treu el portàtil i l'aspersor. Els desa amb compte i els connecta amb un cable HDMI. El portàtil li demana una contrasenya i tot seguit obre l'aplicació que ell mateix ha dissenyat on apareix la foto que acaba d'enviar.
- Està segur que vol processar la imatge? - Pregunta la màquina. En Roc mira enlaire, encreua els dits, pensa en els avis i prem el botó de “SÍ”.
Un soroll mecànic activa l'aspersor. Però d'ell no hi surt pas aigua sinó un feix làser vermell que pentina l'àrea al seu davant des del terra fins a cinquanta metres d'alçada. Va girant, a poc a poc, recorrent tota la riera. Passa també per sobre d'en Roc que queda envermellit i encegat i continua girant fins a arribar al punt inicial on s'apaga.
I aleshores... ho sent. Sent l'aigua saltironant per la riera de nou, escolta les fulles dels arbres que ara gronxen al vent i nota la fresca gespa a sota, neta de porqueria.
La E-Net ha funcionat! Es posa dempeus mirant al seu voltant. Torna a ser real! Pren la foto dels avis, la besa i des del cel li somriuen.
- Ara tot canviarà! – Es promet - Tenim una nova eina per a convertir de nou la Terra, en el paradís que havia estat.
Pseudònim
Nostra
A prop del poble, hi ha una bella riera que s'arriba seguint el corriol del bosc. Fa anys, era un lloc preciós, amb una frondosa arbreda, l'aigua brollant i saltironant entre les pedres i un tou de gespa a banda i banda on festejaven els joves. L'avi i l'àvia, de fet, s'havien enamorat allà. Però amb el pas dels anys l'aigua havia deixat de brollar, els arbres s'havien assecat i allà on hi havia herba, ara trobàvem una catifa de llaunes i porqueria acumulada.
En Roc s'ho mira. Acaba d'arribar carregat amb una motxilla enorme i un àlbum de fotos atrotinat pel pas del temps. S'asseu a terra i cerca entre les fotos una de molt especial: la de l'avi i l'àvia asseguts a la gespa amb la riera a la dreta i l'arbreda al fons. Exactament en el punt on ell es troba ara mateix. Pren el mòbil, captura la foto i l'envia per internet.
De la motxilla treu el portàtil i l'aspersor. Els desa amb compte i els connecta amb un cable HDMI. El portàtil li demana una contrasenya i tot seguit obre l'aplicació que ell mateix ha dissenyat on apareix la foto que acaba d'enviar.
- Està segur que vol processar la imatge? - Pregunta la màquina. En Roc mira enlaire, encreua els dits, pensa en els avis i prem el botó de “SÍ”.
Un soroll mecànic activa l'aspersor. Però d'ell no hi surt pas aigua sinó un feix làser vermell que pentina l'àrea al seu davant des del terra fins a cinquanta metres d'alçada. Va girant, a poc a poc, recorrent tota la riera. Passa també per sobre d'en Roc que queda envermellit i encegat i continua girant fins a arribar al punt inicial on s'apaga.
I aleshores... ho sent. Sent l'aigua saltironant per la riera de nou, escolta les fulles dels arbres que ara gronxen al vent i nota la fresca gespa a sota, neta de porqueria.
La E-Net ha funcionat! Es posa dempeus mirant al seu voltant. Torna a ser real! Pren la foto dels avis, la besa i des del cel li somriuen.
- Ara tot canviarà! – Es promet - Tenim una nova eina per a convertir de nou la Terra, en el paradís que havia estat.
Pseudònim
Nostra
Comentaris
-
un nou paradís[Ofensiu]Atlantis | 10-12-2023
Retornar el paisatge d'abans i convertir-lo en el paradís que havia estat. Bona pensada.
-
Correcció [Ofensiu]Prou bé | 07-12-2023
Un bell relat que és un cant a l'amor, la generositat i l'esperança. Tant de bo hi haguessin més nets com el protagonista i més eines com la que empra.
Sort
Amb total cordialitat -
La nostra (?) terra[Ofensiu]Prou bé | 07-12-2023
Un bell relat que és un cant a la or, la generositat i l'esperança.
Tant de O hi haguessin més neta com el protagonista i eines com la que empra!
Sort
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 06-12-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!