La pudor dels nius de puput

Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
La pudor dels nius de puput

Caminava entre els passadissos del centre comercial quan vaig veure un disc amb el meu nom a la portada sobre la imatge d’una noia idèntica a mi. A casa, vaig teclejar el seu nom al cercador. Aquella música em va atrapar. La lletra parlava de tot el que estava escrivint al llibre que volia publicar.
Em vaig posar en contacte amb la discogràfica: necessitava conèixer aquella cantant que era com jo. Em van prometre explicar la meva història a la famosa Clara i, si a ella li venia de gust, ja em trucaria. Vaig deixar el meu número de telèfon donant-ho tot per perdut.
Tanmateix, al cap de dos dies vaig rebre una trucada. La Clara em convidava a prendre un cafè. M’hi vaig presentar amb el meu diari personal. La Clara duia sempre a sobre el seu i els vam comparar. Mateixes dates, mateixes idees, pensaments i reflexions. Ens vam mirar astorades. Què estava succeint?
Em vaig deprimir. Si ella amb el mateix contingut havia arribat a ser la reina del pop, per què ningú s’interessava per editar els meus llibres? Decebuda, vaig deixar d’escriure. Total, tot allò que em passava pel cap, ja ho publicava una altra i se’n feia rica.
Al cap d’unes setmanes la Clara em va trucar desesperada, des que ens havíem trobat, la inspiració li havia marxat i no havia estat capaç d’escriure ni una sola línia.
Vaig decidir fer una prova forçant-me a escriure sobre algun tema inversemblant. Vaig divagar sobre les puputs i la pudor que fan els seus nius. L’endemà vaig trucar a la Clara per comprovar si ja li havia arribat la inspiració. Em va contestar que sí però que la lletra de la nova cançó li havia sortit d’allò més estranya, no sabia per què però li havia vingut de gust escriure sobre les puputs.
Aleshores ho vaig tenir clar. La meva ment i la de la Clara estaven connectades. Tot allò que passava pel meu cap, ella ho transcrivia. Tant se val qui fos cèlebre. Jo era la líder i podia escollir tot allò que ella entonava. Ella, en canvi, només era el titella.



Signat
Marina Sancho

Comentaris

  • Genial[Ofensiu]
    TerricheT | 07-06-2022

    A mi em sembla el relat més original dels finalistes d'aquest mes, penso que no sempre ha de ser d'una correcció estilística preciosa, que a vegades convé també ser original, diferent, buscar el punt màgic, fantàstic, impossible, i aquí ho tenim tot.
    Felicitats per la tria i espero veure't al lliurament de premis.

    Ferran

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XII Concurs ARC de Microrelats «La colla» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs en el recull, com bé s’indica a les bases del Concurs.
    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL LA COLLA, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les dades personals que et demanem.
    Te'l farem arribar al teu correu en breus instants.

    Cordialment,
    Comissió de Concursos - ARC

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1205 Comentaris

287515 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!