La princesa no es pot tocar

Un relat de: Bonhomia
El camp s'obre,,,
a banda i banda arbredes...
follets congestionats...
nens diabòlics preparats...
espectacle tenebrós...
s'alça el fum de l'horror...
la princesa espasa...
clavada envoltada de la gran xarxa.

Comentaris

  • Annalls | 04-06-2013

    La princesa espasa clavada... segurament no he entès el sentit... quina engunia...

  • Galzeran (homefosc) | 27-11-2012

    Dels cinc últims que t'he llegit, aquest és el que té un nivell de màgia superior que m'atrapa. Tens una misteriosa forma d'ordenar els mots que els fan ser misteriosos per si mateixos. Hi veig obagues, tenebrors, llums. Un bosc de miratges eterns.
    Llegir-te té la seva recompensa, sana i vital.

    En resposta a un dels teus comentaris anteriors, al de "Ca la Bruixa", és un relat on hi barrejo records meus i d'altres explicats que he fet meus, i la resolució del relat és pura fantasia per evadir la realitat, cosa que no vol dir que m'agradaria que fora així el meu futur. Com deia aquell vell rockero, it's only rock and roll.

    Espero que el fum de la nicotina ja no et faci falta, tot i que costa d'oblidar.

    Una abraçada Sergi!
    (A casa l'avia feia servir una paraula curiosa per acomiadar a la família que feia dies no veia: "Moltes expressions". Deu ser alguna errada lingüistica, o potser algun localisme.)


    Ferran

  • La princesa del prat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-11-2012 | Valoració: 10

    La princesa del prat és molt especial. De fet, totes les princeses ho són. Es miren, però no es poden tocar mai. I és que la teva poesia sempre m'atrapa. És misteriosa, fantàstica, plena de color i vida petita amagada, però m'entra molt bé, utilitzes unes frases molt visuals i desenvolupes un exercici de fantasia interior amb concisió i brevetat admirables. Una abraçada sergi.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513993 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.