La primera vegada

Un relat de: copernic

El balneari romania tancat des de feia uns cinquanta anys. Algunes esquerdes en el mur que protegia el recinte denotaven el pas del temps. La porta de ferro amb la inscripció de l'empresa propietària estava totalment rovellada i la capa de pintura havia saltat en diferents llocs donant a l'entrada d'aquell lloc un aspecte clarament rònec L'heura s'havia apoderat de les parets i s'estenia per tot arreu estrenyent i afogant el mur sobre el que creixia.
Fabrizio es cordà la caçadora en un gest no tant de fred si no d'esgarrifança. Havia arribat fins allà portat per una llunyana connexió neuronal. S'havia desviat momentàniament del camí cap a Siena mogut per una intuïció. Seduït pel paisatge tranquil i intemporal de la Toscana, agombolat pels ocres tardorencs havia caigut irremissiblement en la nostàlgia. Davant d'aquella porta rovellada que, en una altra època havia vist passar gent important, Fabrizio se sentí travessat pels dolços punyals de la nostàlgia.
Obrí la porta que xerricà en un grinyol llarg i arrossegat. Semblava que aquella porta havia esperat la nit dels temps a que algú com ara Fabrizio l'empenyés i obrís una escletxa en el temps. La gran cancel·la es travà indefectiblement en uns matolls crescuts desordenadament al llarg de molts cicles vitals. Avançà lentament pel lateral del passeig principal que en el seu centre tenia un gran bassal a on antiguament s'enfilaven els joncs i es banyaven els nenúfars. Ara l'aigua estava tenyida d'un llim verd i espès . El jardí altrament ben cuidat i ordenat era un caos de matolls i lianes que s'entortolligaven en els salzes esponerosos que aguantaven estoicament la decrepitud que els envoltava. Fabrizio arribà a l'entrada de l'edifici del balneari i pujà els tres escalons que el separaven de la porta del local. De cop sentí un cert temor. Se'n adonà de sobte que es trobava en una propietat privada. Encara que no hi havia cap senyal que indiqués una certa activitat l'assaltà la por a que pogués trobar algú que li recriminés la seva actitud poc respectuosa. Rebutjà els seus temors, però i obrí la porta.
Li arribà immediatament al nas un fort tuf, barreja d'olors de fusta vella i runa humida . Recordà la fortor de l'asèpsia tan característica dels hospitals, aquella sentor de clor característica d'aquells llocs d'una manera o altra relacionats amb l'aigua. Els banys, les habitacions, el menjador, la piscina. Les imatges desfilaven per la ment de Fabrizio estovant alguna cosa en el seu interior, aflongin-lo i deixondint-lo. Avançant unes passes veié un gran forat ple de teules i runa que s'havia desprès del sostre. Havia trobat la piscina. Aquell bassiol en una altra ocasió a vessar d'aigua havia estat l'escenari mut i silenciós d'una trobada furtiva.
Els records de sobte se li amuntegaren. Ell era llavors un jove inexpert de dinou anys. Estava empleat en el balneari com a cambrer. Una nit estava servint el sopar. Una dona madura, sola, asseguda en una taula el mirava descaradament. Després va saber que era una aristòcrata russa exiliada després de la revolució boltxevic .Quan li va servir els postres la dona li va deixar una nota amb el número de la seva habitació. Va passar la resta de la nit trasbalsat. Quan va arribar l'hora convinguda va recórrer els cent metres que separaven la seva habitació de la de la dama sigil·losament amb els batecs del cor intentant sortir-li pel coll i amb el desig apuntant al sostre. Va trucar discretament a la porta i ella va obrir amb rapidesa. Sortí i tancà. L'agafà de la mà i d'una revolada es varen plantar a la piscina. Es despullà mentre incitava a ell a fer el mateix. Malgrat semblar-li una bogeria obeí. Es ficaren amb molt de compte a l'aigua. Ella es deixà anar el cabell i a ell li va semblar l'inici del seu lliurament. Aquell devessall de cabells sobre la seva nuca era el preludi del seu propi vessament. Quan una dona es deixa anar el cabell obre la darrera barrera que havia col·locat davant seu. Es un gest clar de sensualitat que deixa clares les seves intencions. L'acte es produí natural, espontàniament com el riu que baixa pel pendent i en el que cap gota d'aigua passa al davant de l'altre. Les batzegades provocaven petites onades que anaven a rompre en l'altra extrem de la piscina quedant allà esmorteïdes. En el moment del clímax ella deixà anar un sospir i seguidament un crit esclafit. Ell li tapà la boca amb la mà mentre es desfeia. Es desenganxaren assaborint per separat els serrells de l'orgasme.
Quan la darrera onada de plaer va trencar sobre els replecs de l'ànima es varen adonar de sobte del que havien fet. Sortosament, ningú els va sentit o si ho va fer, va considerar que era molt millor ésser discret que acusar formalment a una bona clienta de seduir a un jove i anar a fer l'amor a la piscina del balneari. Silenciosament, amb prou feines amagant el riure nerviós que els hi va venir varen córrer cap a les habitacions en mig de la penombra que la llum de la lluna plena entrant per les claraboies provocava.
L'endemà la va tornar a veure asseguda a la taula, dinant. Ella ni tan sols se'n va adonar que ell la mirava. Ni un somriure de complicitat, ni una mirada clara, profunda que denotés el torrent de sensacions que ell havia sentit en aquella nit, una nit de son impossible, obsessiva, amb el record tan recent de l'alliberament de la carn i de l'acumulació dels esdeveniments. Dos dies després ella va marxar, sense dir-li res, en mig d'una glacial, sincera o no, indiferència. Aquell dia Fabrizio la va buscar inútilment en el gran i luxós menjador. Després amb els anys va comprendre que ell només havia estat per a ella una aventura fugissera, un intent va de recuperar la joventut o de retenir-la en el cos d'un adonis. Però a Fabrizio li va ésser molt difícil oblidar-la, oblidar aquell cos, aquella cara, aquell somriure, aquella sensació d'estar apagant el foc inextingible d'una dona madura.
No la va veure més. Fabrizio al cap de pocs mesos se'n va anar del balneari. Els seus pares varen provar fortuna emigrant a Milano. Ell va entrar a treballar en un taller de reparació d'automòbils. Quan el seu cap es va jubilar li va traspassar el negoci. Es va casar, va tenir fills. Quan va fer els seixanta-cinc es va retirar. Llavors ja era avi. Un dia, va voler tornar a l'escenari de la seva primera experiència sexual. Va aprofitar una excursió de set dies per la Toscana......
Fabrizio agafà la maneta de la porta rovellada del balneari i intentà tancar. Sentí un grinyol alegre i continuat fins que la porta es travà en uns matolls. Encara que provà d'ajustar li fou impossible. Ho deixà, resignat, mig entreobert. Fora els arbres mil·lenaris de la Toscana perdien vertiginosament les seves fulles. Una catifa groga s'estenia pel camí flanquejat de grans plàtans. Encara que el temps era més aviat dolç Fabrizio sentí un estremiment i instintivament es cordà la jaqueta.


Comentaris

  • prosa descrita[Ofensiu]
    ales de foc | 04-06-2010 | Valoració: 9

    t'he trobat per casualitat entre els destacats de l'editora i val a dir que m'ha encantat la teva prosa, La teva descripció és tan exacta que et fa entrar en el món del protagonista, en aquest moment que tan sols ha durat uns segons però que ha significat tant pel mateix.
    et continuaré llegint.

  • Bona història[Ofensiu]
    Màndalf | 21-01-2009

    He anat a parar a aquest relat teu avui, des dels destacats. Bona història. De quan en quan va bé treure la melancolia que portem a dins ni que sigui a través d'un personatge que ens inventem o qui sap si té aspectes nostres. M'han agradat varies coses de la lectura: l'ambientació de la història que reflexa perfetament el pas del temps i el sentir del Fabrizio, la localització que li escau com un guant (potser perquè de la Toscana en tinc un bon record), fins i tot el nom del protagonista, i la fluïdesa de la prosa, fàcil i agradable de llegir.

    Hi ha alguns detalls que ara, després de més de dos anys (el pas del temps), segur que escriuries d'una altra manera. La repetició de la paraula "temps" a la frase "Semblava que aquella porta...", l'excés de "ques" relatius a la de "El jardí altrament ben cuidat...", la repetició de "després" a "Després va saber...", la breu descripció de la vida del protagonista que potser hi sobra... petites coses que queden diluïdes en la bona qualitat del relat.

    Encantat de rellegir-te

    M

  • El temps passat...[Ofensiu]
    RATUIX | 11-07-2007 | Valoració: 9

    acumulat en la descripcio del rònec balneari.
    Les emocions intenses i unes molt belles descripcions.
    La vida ens marca com ella vol.
    Fins una altra.

  • hola copèrnic[Ofensiu]
    gypsy | 24-12-2006 | Valoració: 10

    he vist el teu relat a destacats i l'he llegit, meravellada.
    És coherent i no balla per enlloc.
    Traspua veritat i sensibilitat. Aquestes situacions estranyes i irrepetibles que només succeïxen un cop a la vida, deixen petjada profunda, malgrat el pas del temps. Això reflexa el teu relat.

    Felicitats!

    gypsy

  • Evocacant...[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-11-2006 | Valoració: 10

    Hola, astrònom! Et trobava a afaltar... així que he vingut a llegir-te i m'he trobat amb aquesta mirada endarrera en el temps: potser ha sigut per una intuïció com la del Fabrizio...

    Molt bona la descripció amb què arrenca el relat, amb detalls resaltats amb esmer; els "ocres tardorencs" en perfecta armonia amb l'època.
    Quan arrenca la narració, el ritme s'accelera i flueix sense aturada fins al final, la biografia resumida del protagonista que ha tornat per recordar, per contextualitzar aquella evocació que l'ha acompanyat tota la vida...

    Bon relat!

    Tornaré per aquí un altre dia a veure més escrits teus, ja que ha estat un plaer llegir aquest d'avui, però de moment aprofito el comentari per enviar-te una abraçada gran, de retrobada,
    Unaquimera

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

389351 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...