La nina

Un relat de: Prou bé
Amb quina alegria va rebre el regal més demanat i mai aconseguit fins llavors!
Cada any des que en tenia nou, demanava una nina per Reis.
Sempre en trobava una entre els paquets, però mai aquella que desitjava, la que ja tenien totes les seves amigues, la que veia en revistes i fulletons de propaganda: una Barbie.
Molt de temps va jugar i jugar a mames, amb nines que eren com nadons que ploraven, feien pipí duien un xumet i prenien biberó. També amb nines que caminaven soles i deien mama i papa! En va tenir de rosses, morenes, pèl-roges, de pell clara i rosada i de mulates, més grans i més petites… mai la que ella volia i demanava insistint cada any.
Fins aquell dia que la va trobar amagada entre un munt de paquets!

***

Va ser en mirar-la entre les seves mans, alta, esvelta, amb una cabellera ben llarga i vestida amb un xandall quan va dir-se que vestida així no, i que... aquell cabell?
Llavors, en aquell precís moment va ser conscient del que havia de fer i va començar un llarg camí de canvis i més canvis per a veure la nina dels seus somnis com l'havia imaginat.
Perruques de totes mides i colors, jerseis, faldilles, pantalons llargs i curts, abrics, vestits de festa, americanes d'executiva, batetes d'estiu florejades, pijames, boines, capells…
Bé, un camí enrevessat i costerut que li va portar molts mals de cap i ser renyada, incompresa i sentir-se frustrada de no aconseguir allò que imaginava.
Ella no volia el que ja tenia, ho volia canviar a la seva manera i com que no encertava ni amb tots els complements existents al mercat per a la nina els va confeccionar ella mateixa. La va vestir de mil maneres diferents i… ni així.

***

Han passat molts anys i ara ja és una velleta asseguda al sofà oreller. Davant seu hi té una calaixera on guarda tota la munió de robes que va acumular amb els anys d'insistència a convertir la Barbie en el que no era.
Somriu recordant el moment en què va treure l'entrellat i va deixar de patir.
Ara, des d'aquell moment, damunt la calaixera hi ha l'objecte dels seus desitjos al natural: dreta, esvelta, amb la seva cabellera original i… despullada!


Relat presentat al RepteClàssic "complex de Pigmalió

Comentaris

  • TOTS ELS ANYS UNA NINA. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-02-2023 | Valoració: 10


    Impressionat aquest relat, que és molt entranyable.
    Els anys passen i les nines també. Amb els desitjos de la vida amb una nova nina, per a vestir-la, amb molta il·lusió.
    M'ha agradat la bona imaginació que has tingut.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • bonic[Ofensiu]
    Noia Targarina | 07-02-2023 | Valoració: 10

    Bona vesprada,

    Un relat molt bonic, molt tendre i per recordar els temps de quan erem petits.

    Al final va conseguir el que tant volia una barbie.

    Gràcies pels teus comentaris.

    Una abraçada

    Noia Targarina

  • Profund[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 07-02-2023

    Un relat que a través d'una nina i una nena revela un missatge profund de canvi de valors quan van passant els anys. Entretingut, ben escrit i amb un punt de tendresa, que no hi falta.

    Molt cordialment.


    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

137 Relats

1327 Comentaris

53156 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com