La nena de les pastetes i la del pa amb sobressada, anaven a....

Ja he explicat a altres relats que passàvem les vacances a un poble de l'Anoia. Tres mesos llargs donen per molt i era molt el que jugàvem i corríem per aquells carrers costeruts, amunt i avall.
Com que som molts cosins (la mare era la petita de déu germans), sempre n'hi havia algun de convidat a casa i amb ells i alguns amics vivíem mil "aventures".
Ara bé, la mare ens tenia prohibit quasi tot: no us enfileu enlloc, compte amb els marges, no correu massa de pressa, res de bicicletes, no toqueu els gossos ni els gats...ja ho veieu! Por, és que tenia que prenguessinm mal!
És clar que no obeíem sempre...no hauríem pogut fer res! I ens encobríem entre nosaltres còmplices com érem en no fer cas!
Jo només patia quan la M desapareixia sola i no sabia on era. Si estàvem juntes em semblava que jo ja la protegiria de tots els perills!
Per tot això és, que encara ara, no entenem que no tinguéssim prohibit una cosa que fèiem i que ara us explicaré.
Agafades de la mà atravessàvem la plaça (la de la font) i al fons a la dreta començava un carrer amb una forta baixada que atravessava uns camps prou descurats. Caminant una mica s'arribava a un edifici que semblava un magatzem gran. Però no ho era.
El primer dia que el vam descobrir vam voler saber que hi havia. Des del camí sentíem un sons una mica estranys.La curiositat va fer enfilar-nos a un pedrís per poder mirar a través d'un gran finestral. Els vidres eren molt bruts però deixaven veure què passava allà dins.
Era ple d'animals. Vadells, porcs i xais, estacats en sengles rengleres eren conduïts al sacrifici. Sense saber-ho havíem trobat l'escorxador del poble.
Fascinades contemplàrem l'espectacle: unes grans maces estabornien (o potser mataven) el vadells amb un cop al cap , el so del qual, encara ara, el tenim gravat al nostre imaginari. Els xais anaven passant i eren degollats un a un. Pel que fa als porcs, ja eren morts i els socarrimaven amb uns bufadors que llençaven llengües de foc.
Bé, potser no era exactament així però, parlat entre nosaltres, és així com ho recordem.
El més estrany del cas és que ho vam explicar a casa i pensem que a la mare no li va fer ni fred ni calor. Així que hi vam tornar de tant en tant!
Haig d'aclarir que aquesta experiència no ens va privar mai de menjar ben de gust un bon bistec, unes salsitxes o unes costelles a la brasa!