La nena de les pastetes i la del pa amb sobressada, anaven a....

Un relat de: Prou bé

Ja he explicat a altres relats que passàvem les vacances a un poble de l'Anoia. Tres mesos llargs donen per molt i era molt el que jugàvem i corríem per aquells carrers costeruts, amunt i avall.
Com que som molts cosins (la mare era la petita de déu germans), sempre n'hi havia algun de convidat a casa i amb ells i alguns amics vivíem mil "aventures".
Ara bé, la mare ens tenia prohibit quasi tot: no us enfileu enlloc, compte amb els marges, no correu massa de pressa, res de bicicletes, no toqueu els gossos ni els gats...ja ho veieu! Por, és que tenia que prenguessinm mal!
És clar que no obeíem sempre...no hauríem pogut fer res! I ens encobríem entre nosaltres còmplices com érem en no fer cas!
Jo només patia quan la M desapareixia sola i no sabia on era. Si estàvem juntes em semblava que jo ja la protegiria de tots els perills!
Per tot això és, que encara ara, no entenem que no tinguéssim prohibit una cosa que fèiem i que ara us explicaré.
Agafades de la mà atravessàvem la plaça (la de la font) i al fons a la dreta començava un carrer amb una forta baixada que atravessava uns camps prou descurats. Caminant una mica s'arribava a un edifici que semblava un magatzem gran. Però no ho era.
El primer dia que el vam descobrir vam voler saber que hi havia. Des del camí sentíem un sons una mica estranys.La curiositat va fer enfilar-nos a un pedrís per poder mirar a través d'un gran finestral. Els vidres eren molt bruts però deixaven veure què passava allà dins.
Era ple d'animals. Vadells, porcs i xais, estacats en sengles rengleres eren conduïts al sacrifici. Sense saber-ho havíem trobat l'escorxador del poble.
Fascinades contemplàrem l'espectacle: unes grans maces estabornien (o potser mataven) el vadells amb un cop al cap , el so del qual, encara ara, el tenim gravat al nostre imaginari. Els xais anaven passant i eren degollats un a un. Pel que fa als porcs, ja eren morts i els socarrimaven amb uns bufadors que llençaven llengües de foc.
Bé, potser no era exactament així però, parlat entre nosaltres, és així com ho recordem.
El més estrany del cas és que ho vam explicar a casa i pensem que a la mare no li va fer ni fred ni calor. Així que hi vam tornar de tant en tant!
Haig d'aclarir que aquesta experiència no ens va privar mai de menjar ben de gust un bon bistec, unes salsitxes o unes costelles a la brasa!

Comentaris

  • dubte raonable resolt[Ofensiu]
    maremar | 15-10-2021 | Valoració: 10

    ja se qui es M

  • dubte raonable [Ofensiu]
    maremar | 15-10-2021 | Valoració: 10

    M de les pastetes o de pa amb sobressada

  • La nena que anava a l'escorxador[Ofensiu]
    MariaM | 09-10-2021 | Valoració: 10

    Amb una gran aventura, permesa o no, vàren satisfer la curiositat.
    Celebro que no us hagués tret la gana.
    MariaM

  • Una mare exigent [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-10-2021

    Un relat molt entretingut de principi a final, on la mare un tan exigent, amb les seves filles. Molt ben plantejat i amb escenes molt bé explicades.
    Salutacions.

  • Errors[Ofensiu]
    Prou bé | 03-10-2021

    Repassat i repassat, per m'han fet notar dos errors en el relat que corregeixo aquí:

    ...la mare era la petita de deu germans (no déu)
    ...prenguéssim (no prenguessinm)

    Gràcies

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

39 Relats

260 Comentaris

7994 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:







Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com