Cercador
La navalla d'Ockham.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
A mi sempre m'ha semblat que la tendència de molts ateus a presentar-se com a agnòstics obeeix més a escrúpols socials que a rigorisme lògic, per por a què el seu ateisme es confongui amb antiteisme, és a dir, a què se'ls atribueixi una actitud bel·ligerant contra el teisme i les religions. Fora d'això, opino que els ateus no hem de presentar batalla estèrilment en el terreny de la lògica (Kurt Gödel ja va provar que d'uns axiomes no contradictoris entre si poden derivar-se proposicions no demostrables ni refutables) sinó en el de l'economia, recuperant un criteri de certesa pràctica que va enunciar en el segle XIV el franciscà anglès Guillem d'Ockham: l'anomenada "navalla d'Ockham". La versió original, "en igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable", era força prudent, tot i que en boca d'alguns epígons ha anat perdent relativisme fins a convertir-se en la sentència "en igualtat de condicions, l'explicació més simple és la vertadera".
N'és un exemple la teoria cosmològica estàndard, el Big Bang. Les explicacions físiques d'allò més gran i d'allò més petit no són gens intuïtives, però la palma se l'endú el temps zero de l'Univers: una singularitat de l'espaitemps en condicions d'infinita densitat i temperatura. La pregunta de què hi havia abans del Big Bang només admet, com a resposta, que no és una pregunta pertinent: no és que abans del Big Bang no hi hagués res o que no sapiguem pas què hi havia; és que el Big Bang és l'inici de l'espaitemps i, per tant, no hi ha cap "abans". I no té res d'estrany que algunes formes de teisme hagin volgut trobar en aquesta singularitat la baula perduda entre el déu etern i la creació: el primer dia, en què Déu posa ordre en el caos, separant la llum de les tenebres.
És aquí on podem passar la navalla d'Ockham, afaitant de soca-rel aquest innecessari additament teista. I, tot i que el principi de la causalitat deixi de ser aplicable a determinats fenòmens físics, ens en servirem per fer més entenedor el discurs. D'una banda, tenim una teoria que se'ns proposa completa, amb un Big Bang caracteritzat com a causa primera; de l'altra, un Big Bang desencadenat per una entitat transcendent que és la veritable causa primera. Dit d'una altra manera, el Big Bang és un axioma cosmològic, que no admet explicació però que explica tot allò que se'n deriva; enfront d'això, el teisme pseudocientífic introdueix un déu causant del Big Bang, que no admet cap més explicació que la fe: l'únic que fa és situar l'origen de tot un pas enrere. I aquí és on entra en escena la navalla d'Ockham, ensenyant-nos que, per acabar predicant el mateix, l'explicació científica autosuficient ens estalvia una baula de la cadena causal i és, per tant, la versió més probable.
Així doncs, la intervenció d'un Déu és perfectament prescindible. Tan prescindible com ho seria la creença en una puntada de peu, desencadenant del Big Bang, a càrrec d'un jugador de rugbi nan, fill del drac verd de tres caps. En aquesta línia i per acabar la present disquisició amb un somriure, us convido a llegir l'article de la Viquipèdia "pastafarisme", religió paròdica que preconitza, entre altres despropòsits, que "l'Univers va ser creat per un Monstruós Espagueti Volador (MEV), invisible i indetectable".
Comentaris
-
Interessant [Ofensiu]llpages | 10-10-2024 | Valoració: 10
Sempre va bé rememorar postures filosòfiques i reflexionar una estona. Un relat molt didàctic i que pren partit davant de la disjuntiva de si Déu existeix o no. Però això de barrejar fe i ciència és com l'aigua i l'oli, cadascú per la seva banda. Agraït per un text reeixit.
-
ÉL PERILLÓS...[Ofensiu]jomagi | 08-10-2024
... no és que entri per una orella i et surti per l'alta; el terrible i perillós és que totes aquestes divagacions et quedin incrustades dins del cervell... Ja que va tan fort el senyor Colom, li suggereixo una dissertació més terrenal: Julien Offray de la Mettrie "L'Home màquina" sense acudir a la Viquipèdia...
-
Interessant[Ofensiu]aleshores | 08-10-2024
He llegit amb interès , tant el relat com el comentari. Però, no sé que n' ha passat: m'ha entrat per una orella i m'ha sortit per l'altra.
Russell, Hume... -
Comentaris[Ofensiu]SrGarcia | 08-10-2024
Després de matemàtic, t'estàs tornant filosòfic, una evolució ben natural.
Sobre aquest tema hi ha moltes coses a dir, en diré algunes:
1 -- Sempre m'ha fet gràcia aquesta postura agnòstica: "és tan impossible demostrar que sí com demostrar que no". Recordo una frase del gran D. Hume: "és impossible demostrar que allò que és possible sigui fals". Amb un sentit molt estricte de la paraula "demostrar", és clar, gens aplicable a qüestions metafísiques.
2 -- Això de barrejar física i metafísica és una collonada més grossa que la seu de Lleida. Encara rai que no t'ha passat pel cap parlar de física quàntica, això ja és el súmmum.
3 -- El mateix Guillem d'Ockham era un frare molt devot, però com a lògic, la seva conclusió era que l'existència de Déu no es pot demostrar. Era un fideista convençut. Per cert, molt admirat per B. Russell.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Grafits del segon origen.
- Ortigues.
- El dimoni dels nombres.
- El mar, la mar.
- Vint nanoocurrències sobre PESSIGOLLES.
- El pinxo del món.
- Doble vara de mesurar.
- Fins quan l'estat d'Israel seguirà...?
- Vint nanoocurrències de TEMA LLIURE, AMB COMBINACIÓ DE PRONOMS FEBLES.
- Pardals.
- Vint nanoocurrències sobre SUPERPOBLACIÓ.
- Hiperpotenciació.
- Sanció i represàlia.
- Sense títol.
- Edward Hopper (1882-1967).