Cercador
La mosca espanyola
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
LA MOSCA ESPANYOLA
Els crits de plaer de la jove esposa que se sentien per tot el casalot, provocaven efectes ben diferents entre el reduït nombre de servents que els acompanyaven en aquell viatge. Mentre els més joves reien amb rialles d’enveja mal dissimulada sentint la seva mestressa, les dones més velles no paraven de senyar-se contínuament, i embarbollar jaculatòries que aturessin aquell niu de pecat desencadenat per la lascívia descontrolada d’aquella francesa desvergonyida.
La llum del dia no havia esquinçat encara la foscor de la nit del petit poble on havien fet aturada, quan un crit —i aquest no era de delit— que sorgí de dintre de la cambra dels cònjuges va ressonar per tot l’edifici. Quan el personal va entrar a l’habitació, el que van veure els va deixar torbats. Per un moment no sabien què fer ni a on mirar. Tombat al llit, el rei, pàl·lid i ja fred, restava cara amunt amb els ulls oberts i un somriure de felicitat. El llençol que li tapava el cos no podia dissimular la rígida elevació que s’enlairava, des del seu baix ventre, com a pregària cap al cel. Caiguda, al costat de la seva mà dreta, una copa. Dempeus al costat del llit, embolcallada en una flassada que tot just tapava el seu cos nu, la joveníssima segona esposa sostenia entre les seves mans, un flascó. Darrere seu, també nu i tapant-se la molt evident erecció, el cap de la guàrdia personal de la reina.
El metge del rei, en un primer moment va dubtar. L’esdevenir del regne estava en les seves mans. Seguir com ara —es preguntà—, o canviar-ho. Després de fer desaparèixer de les mans de Germana de Foix l’ampolla de Lytta Vesicatòria un verinós afrodisíac, també conegut com «La mosca espanyola»−, i fer sortir per la porta de darrere al tercer implicat, disfressat de criada, va certificar que Ferran II d’Aragó, havia mort d’una infecció mal guarida. I així, per raons d’estat i per la història futura, quedà escrit i rubricat el 23 de gener de 1516 al petit poble de Madrigalejo.
Pseudònim: Horatio
Els crits de plaer de la jove esposa que se sentien per tot el casalot, provocaven efectes ben diferents entre el reduït nombre de servents que els acompanyaven en aquell viatge. Mentre els més joves reien amb rialles d’enveja mal dissimulada sentint la seva mestressa, les dones més velles no paraven de senyar-se contínuament, i embarbollar jaculatòries que aturessin aquell niu de pecat desencadenat per la lascívia descontrolada d’aquella francesa desvergonyida.
La llum del dia no havia esquinçat encara la foscor de la nit del petit poble on havien fet aturada, quan un crit —i aquest no era de delit— que sorgí de dintre de la cambra dels cònjuges va ressonar per tot l’edifici. Quan el personal va entrar a l’habitació, el que van veure els va deixar torbats. Per un moment no sabien què fer ni a on mirar. Tombat al llit, el rei, pàl·lid i ja fred, restava cara amunt amb els ulls oberts i un somriure de felicitat. El llençol que li tapava el cos no podia dissimular la rígida elevació que s’enlairava, des del seu baix ventre, com a pregària cap al cel. Caiguda, al costat de la seva mà dreta, una copa. Dempeus al costat del llit, embolcallada en una flassada que tot just tapava el seu cos nu, la joveníssima segona esposa sostenia entre les seves mans, un flascó. Darrere seu, també nu i tapant-se la molt evident erecció, el cap de la guàrdia personal de la reina.
El metge del rei, en un primer moment va dubtar. L’esdevenir del regne estava en les seves mans. Seguir com ara —es preguntà—, o canviar-ho. Després de fer desaparèixer de les mans de Germana de Foix l’ampolla de Lytta Vesicatòria un verinós afrodisíac, també conegut com «La mosca espanyola»−, i fer sortir per la porta de darrere al tercer implicat, disfressat de criada, va certificar que Ferran II d’Aragó, havia mort d’una infecció mal guarida. I així, per raons d’estat i per la història futura, quedà escrit i rubricat el 23 de gener de 1516 al petit poble de Madrigalejo.
Pseudònim: Horatio
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!