La mosca espanyola

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
LA MOSCA ESPANYOLA


Els crits de plaer de la jove esposa que se sentien per tot el casalot, provocaven efectes ben diferents entre el reduït nombre de servents que els acompanyaven en aquell viatge. Mentre els més joves reien amb rialles d’enveja mal dissimulada sentint la seva mestressa, les dones més velles no paraven de senyar-se contínuament, i embarbollar jaculatòries que aturessin aquell niu de pecat desencadenat per la lascívia descontrolada d’aquella francesa desvergonyida.
La llum del dia no havia esquinçat encara la foscor de la nit del petit poble on havien fet aturada, quan un crit —i aquest no era de delit— que sorgí de dintre de la cambra dels cònjuges va ressonar per tot l’edifici. Quan el personal va entrar a l’habitació, el que van veure els va deixar torbats. Per un moment no sabien què fer ni a on mirar. Tombat al llit, el rei, pàl·lid i ja fred, restava cara amunt amb els ulls oberts i un somriure de felicitat. El llençol que li tapava el cos no podia dissimular la rígida elevació que s’enlairava, des del seu baix ventre, com a pregària cap al cel. Caiguda, al costat de la seva mà dreta, una copa. Dempeus al costat del llit, embolcallada en una flassada que tot just tapava el seu cos nu, la joveníssima segona esposa sostenia entre les seves mans, un flascó. Darrere seu, també nu i tapant-se la molt evident erecció, el cap de la guàrdia personal de la reina.
El metge del rei, en un primer moment va dubtar. L’esdevenir del regne estava en les seves mans. Seguir com ara —es preguntà—, o canviar-ho. Després de fer desaparèixer de les mans de Germana de Foix l’ampolla de Lytta Vesicatòria un verinós afrodisíac, també conegut com «La mosca espanyola»−, i fer sortir per la porta de darrere al tercer implicat, disfressat de criada, va certificar que Ferran II d’Aragó, havia mort d’una infecció mal guarida. I així, per raons d’estat i per la història futura, quedà escrit i rubricat el 23 de gener de 1516 al petit poble de Madrigalejo.



Pseudònim: Horatio

Comentaris

  • Si, senyor![Ofensiu]
    kefas | 05-05-2021


    És al tàlem i a l'altre camp de batalla a l'aire lliure on s'escriu la història i no als llibres.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: