Cercador
La Lluna
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
LA LLUNA
M’encantaven les rutines.
De bon matí, escalfava la llet, l’endolcia amb una pisca de mel i omplia els dos plats que custodiaven la porta. Llavors, era l’hora dels pregadeus, arribaven a desenes i absorbien el líquid. Ja tips, s’encarregaven de reconstruir els desperfectes produïts durant la nit.
Les onades, encoratjades per la lluna, s’esforçaven en entrar terra endins per trobar bassals on reposar per sempre més. La força que empraven, erosionava les arrels de les columnes que donaven suport al meu palau.
L’ovella, havia estat un valuós regal. Una nit d’insomni de fa molt, la lluna em va fer descomptar i la número quinze va poder escapar. Ara vivia amb mi, l’alimentava amb els brots verds de blat i em subministrava la llet que necessitava.
Sota l’ombra del llit anava dipositant els grans de blat que em portaven cada tarda els pardals, i el regalim de la rosada els proporcionava la humitat necessària per germinar.
Però aquell hivern, l’equilibri va trontollar. El caçador de papallones es va tornar més ambiciós i va decidir començar a caçar pardals. Ells, bons per naturalesa, van sucumbir a l’encant de les seves dolces melodies i es deixaven atrapar.
Sense pardals, sense blat, amb l’ovella morta i sense llet, els pregadeus ja no vindrien i em quedaria sense el palau. I el més trist, a l’escola havia suspès l’assignatura d’encanteris i només em quedava el meu pobre enginy per trobar una solució.
El vaig convidar a casa a caçar pardals i va acceptar encantat. Instal·lats a la terrassa, mentre ell pensava com engalipar-los, vaig fingir una ensopegada i el vaig empènyer avall. Un cop ja pensava que m’havia desfet d’ell, va passar l’inesperat. Els pardals van acudir a salvar-lo.
Com agraïment, el caçador va prometre no caçar-ne més i el meu fràgil equilibri va tornar.
Pseudònim: Iona
M’encantaven les rutines.
De bon matí, escalfava la llet, l’endolcia amb una pisca de mel i omplia els dos plats que custodiaven la porta. Llavors, era l’hora dels pregadeus, arribaven a desenes i absorbien el líquid. Ja tips, s’encarregaven de reconstruir els desperfectes produïts durant la nit.
Les onades, encoratjades per la lluna, s’esforçaven en entrar terra endins per trobar bassals on reposar per sempre més. La força que empraven, erosionava les arrels de les columnes que donaven suport al meu palau.
L’ovella, havia estat un valuós regal. Una nit d’insomni de fa molt, la lluna em va fer descomptar i la número quinze va poder escapar. Ara vivia amb mi, l’alimentava amb els brots verds de blat i em subministrava la llet que necessitava.
Sota l’ombra del llit anava dipositant els grans de blat que em portaven cada tarda els pardals, i el regalim de la rosada els proporcionava la humitat necessària per germinar.
Però aquell hivern, l’equilibri va trontollar. El caçador de papallones es va tornar més ambiciós i va decidir començar a caçar pardals. Ells, bons per naturalesa, van sucumbir a l’encant de les seves dolces melodies i es deixaven atrapar.
Sense pardals, sense blat, amb l’ovella morta i sense llet, els pregadeus ja no vindrien i em quedaria sense el palau. I el més trist, a l’escola havia suspès l’assignatura d’encanteris i només em quedava el meu pobre enginy per trobar una solució.
El vaig convidar a casa a caçar pardals i va acceptar encantat. Instal·lats a la terrassa, mentre ell pensava com engalipar-los, vaig fingir una ensopegada i el vaig empènyer avall. Un cop ja pensava que m’havia desfet d’ell, va passar l’inesperat. Els pardals van acudir a salvar-lo.
Com agraïment, el caçador va prometre no caçar-ne més i el meu fràgil equilibri va tornar.
Pseudònim: Iona
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!