Cercador
La llum arriba tard
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
LA LLUM ARRIBA TARD
Un dia del mes de setembre de 2011, el comissari de pista estava a punt per donar el tret de sortida de la “Cursa de la llum”. Una cursa que se celebrava des de l’any 1916, any en què l’Albert Einstein va formular la “Teoria de la Relativitat”. Aquesta teoria reposa en una altra que diu que, la màxima velocitat aconseguida a l’Univers és la de la llum.
Els fotons havien estat sempre els campions de la cursa. Els aspirants eren els neutrins, partícules subatòmiques, de massa molt petita, però que s’havien esforçat molt per millorar les seves marques.
Els participants, fotons i neutrins, eren arrenglerats a la línia de sortida esperant el senyal del comissari.
BANG!!! El tret va retronar a la seu del CERN de la ciutat de Ginebra. Des d’allà els participants havien de recórrer 730 km fins a la ciutat de “l’Aquila” a 120 km de Roma, punt d’arribada de la cursa. Els corredors no van poder sentir els crits que feien els seguidors. La llum era molt més ràpida que el so.
El túnel per on transcorria la competició estava perfectament il·luminat pels fotons que corrien de costat amb els neutrins. La llum no havia tingut mai uns competidors tan agosarats. Tant, que les gotes de suor els hi feia empal·lidir la seva llum. A mitja cursa, els neutrins treien mig cos d’avantatge als fotons, que no podien creure el que estava passant. La llum dels fotons s’apagava per moments. Allò no es podia permetre; si guanyaven els neutrins, s’enderrocarien els pilars de la ciència. Els neutrins van haver de fer el darrer tram a les fosques. Quan van travessar la línia de meta era de nit.
La llum, encara, no havia arribat!!!
A la roda de premsa posterior, el cap dels neutrins, avergonyit, va confessar que havien fet trampa. Alguns neutrins, havien sortit 0,0005 segons abans del tret, aprofitant que el túnel encara era fosc. El jurat va declarar als fotons guanyadors absoluts de la prova.
L'Einstein, tenia raó.
Pseudònim.- CAPVESPRE
Un dia del mes de setembre de 2011, el comissari de pista estava a punt per donar el tret de sortida de la “Cursa de la llum”. Una cursa que se celebrava des de l’any 1916, any en què l’Albert Einstein va formular la “Teoria de la Relativitat”. Aquesta teoria reposa en una altra que diu que, la màxima velocitat aconseguida a l’Univers és la de la llum.
Els fotons havien estat sempre els campions de la cursa. Els aspirants eren els neutrins, partícules subatòmiques, de massa molt petita, però que s’havien esforçat molt per millorar les seves marques.
Els participants, fotons i neutrins, eren arrenglerats a la línia de sortida esperant el senyal del comissari.
BANG!!! El tret va retronar a la seu del CERN de la ciutat de Ginebra. Des d’allà els participants havien de recórrer 730 km fins a la ciutat de “l’Aquila” a 120 km de Roma, punt d’arribada de la cursa. Els corredors no van poder sentir els crits que feien els seguidors. La llum era molt més ràpida que el so.
El túnel per on transcorria la competició estava perfectament il·luminat pels fotons que corrien de costat amb els neutrins. La llum no havia tingut mai uns competidors tan agosarats. Tant, que les gotes de suor els hi feia empal·lidir la seva llum. A mitja cursa, els neutrins treien mig cos d’avantatge als fotons, que no podien creure el que estava passant. La llum dels fotons s’apagava per moments. Allò no es podia permetre; si guanyaven els neutrins, s’enderrocarien els pilars de la ciència. Els neutrins van haver de fer el darrer tram a les fosques. Quan van travessar la línia de meta era de nit.
La llum, encara, no havia arribat!!!
A la roda de premsa posterior, el cap dels neutrins, avergonyit, va confessar que havien fet trampa. Alguns neutrins, havien sortit 0,0005 segons abans del tret, aprofitant que el túnel encara era fosc. El jurat va declarar als fotons guanyadors absoluts de la prova.
L'Einstein, tenia raó.
Pseudònim.- CAPVESPRE
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!