La lascívia dels meus dits

Un relat de: Ingràvids

No puc escriure't encara
com t'he tocat,
com he sufocat la lascívia dels meus dits
en la geografia del teu cos.
No puc reproduir al paper
com he ensumat
la flaire tèbia dels teus muscles,
el perfum de l'aire que et visita.
No puc mai expressar
com noto el tacte,
la frisança esborronant la teva pell,
la impregnació del goig del teu avenc.
I tot és tan fugisser, tant,
tan deliqüescent la carn,
tan tristament evanescent
el frec de cada instant...
I cerco en el desfici
la llavor del teu rastre,
aboco a un llibre obert els meus fluïds,
guixo amb sang les seves tapes,
clavo llàgrimes als fulls,
ruixo semen, saliva, alè humit.
Em vesso com un núvol
a les comes i a les valls,
em congelo per retenir la seva deriva,
em lliuro a mans plenes
i així sóc
aquest sol trànsit que et transpira.

Comentaris

  • Intensitat tàctil i sensorial[Ofensiu]
    angie | 28-12-2008

    Un títol de collons!!! i perdona per l'expressió, però hi va així, jeje

    M'ha fet recordar un minipoema :

    Parlava d'amor
    i el sexe m'ha près
    la llengua.

    M'ha donat la mateixa sensació de proximitat, de frec d'aures, de fantasia duta a l'extrem, arribant a tocar només amb paraules cada porus de la pell.

    Molt bé!!, i felicitats pel projecte, xavals!

  • Preciós[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 23-12-2008 | Valoració: 10

    no tinc res a dir, l'he llegit d'una tirada, lentament i en un suspir, i l'he sentit mesurat i mil·limètric.
    Mol bon poema.

    Ferran

  • Robert Bavastell | 10-09-2008 | Valoració: 10

    Tendríssim.
    Cada mot, es desfà en desig.
    Preciós.

  • gypsy | 10-09-2008

    I cerco en el desfici
    la llavor del teu rastre,

    Jo si que cerco la llavor del teu rastre, dons tu tens la màgia dels mots!!!!

  • equilibrat[Ofensiu]
    SenyorTu | 15-05-2008 | Valoració: 10

    Si hagués de posar un sol adjectiu a aquest poema, escriuria és equilibrat. Però en tinc més: és sonor i harmònic, ric en paraules poc usades ben posades, i imatges encertades... I encara que no tingués paraules, em quedaria una cosa que no en precisa, ni explicacions ni raons: és la agradable sensació que provoca llegir-lo.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ingràvids

Ingràvids

24 Relats

76 Comentaris

29965 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:


Ingràvids és un projecte del

Col·lectiu d'antiartistes

Dues palmeres

Dues llavors caigudes d'un núvol,
arrelades a un petit món.
Tant és si el món és pedra o espill,
o si el mar, líquid o cel.

Dues vides plantades al terra,
capficades en un horitzó.
Tant és si la fi és certa o miratge,
o si el sol, capvespre o naixent.

Dues ànimes lligades per sempre,
separades per un breu no-res.
Tant és si el buit és nimi o extens,
o si l'amor, llaç o clivell.


..........................................................
Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava.
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.
Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.
(...)
Vindrà l'hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.
Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me
No hi llegiran ton nom amb un bell pànic.

Joan Fuster
...................................................................
Correu a : antiartistes@gmail.com