Cercador
Ho sabies
Un relat de: IngràvidsSabies que tornaria de la buidor fugitiva.
Ho sabies.
De lluna en lluna, enmig la nit,
vindria furtivament,
amb la supervivència als ulls i la ferida
escorcollant cada racó del teu mot
o ensumant en la foscor un frec de llavi.
I no entendries de supèrbia en acollir-me,
en encastar a l'avenc el tendre cor de nou,
aquella vall balmada que et vaig guardar en la fugida.
l´Autor
24 Relats
75 Comentaris
31413 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
Biografia:
Ingràvids és un projecte del
Col·lectiu d'antiartistes
Dues palmeres
Dues llavors caigudes d'un núvol,
arrelades a un petit món.
Tant és si el món és pedra o espill,
o si el mar, líquid o cel.
Dues vides plantades al terra,
capficades en un horitzó.
Tant és si la fi és certa o miratge,
o si el sol, capvespre o naixent.
Dues ànimes lligades per sempre,
separades per un breu no-res.
Tant és si el buit és nimi o extens,
o si l'amor, llaç o clivell.
..........................................................
Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava.
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.
Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.
(...)
Vindrà l'hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.
Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me
No hi llegiran ton nom amb un bell pànic.
Joan Fuster
...................................................................
Correu a : antiartistes@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Abrils
- Ara que ja puc escriure
- Ho sabies
- La lascívia dels meus dits
- Res no esbandirà la llum dels teus ulls
- Dóna'm el teu riure
- I em dius que finalment no saps com continuar
- M'he despullat
- Sol·licito / Per conèixe't
- Vam sentir passar les gavines
- Treball innecessari
- Hoste del teu si
- Quan et torne a veure
- Les taronges m'han cridat des de la penombra
- Lluu, diamant