M'he despullat

Un relat de: Ingràvids

M'he despullat de mi per anar vestint la teua novetat;
m'he deixat la pell estesa com asfalt perquè la transites a deler.
M'he despullat de tot el que em poguera destorbar
per traspassar-te, porta de tan tendra incertitud,
íntima cara meua sense màscara,
de nom semblant al de l'esguard.
M'he despullat per impetrar no sé quins déus
perquè maseguen el coixí del temps fins violentar-lo
i que facen el miracle d'acostar camps i muntanyes...
M'he despullat de l'armilla de la sensatesa
mentre de camí amollava un llast de conveniència,
i he perdut senall, sextant, calcer, rellotge,
per sortir nua al teu encontre, a les palpentes.

Comentaris

  • Preciós[Ofensiu]
    somniseva | 17-04-2008 | Valoració: 10

    Masses capes ens fiquem en el nostre damunt per defensar-nos, després ens costa tant despullar-nos!. Però el bonic és quan ho decidim de fer, és tota una festa. I aquesta poesia n'és una prova, tota una exhibició de l'alegria que això suposa.

  • Clar de lluna | 17-04-2008 | Valoració: 10

    ...la millor forma de mostrar-se a la gent, si més no a la que estimes, és desfent-te d'allò innecessari i quedar-te nu/a davnt d'ell/a ells/es. Tothom s'hauria de despullar com en el teu poema!

    Una abraçada!

  • Genial![Ofensiu]

    S'ha escapat un dit i no he pogut posar el comentari.
    Em sembla un grandíssim poema. Despullar-nos de tot per sortir a buscar, a trobar, l'objecte del nostre desig. Dit, expressat amb una immensa delicadesa.

    ACP

  • Genial![Ofensiu]
    Antoni Casals i Pascual | 16-04-2008 | Valoració: 10

    ...

  • hipocrates | 16-04-2008 | Valoració: 10

    Una meravellosa elegia de la nuesa, en tota l'amplitud del seu sentit. Sovint és necessari despullar-se per sortir a l'encalç dels nostres desitjos.

    Una abraçada.

  • M'he despullat vers a vers[Ofensiu]
    deòmises | 16-04-2008 | Valoració: 10

    i he acabat amb un calfred al cor, que m'ha fet imaginar-te davant meu.

    Genial poema, cadència i ritme.

    Gràcies, d.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Ingràvids

Ingràvids

24 Relats

75 Comentaris

31344 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:


Ingràvids és un projecte del

Col·lectiu d'antiartistes

Dues palmeres

Dues llavors caigudes d'un núvol,
arrelades a un petit món.
Tant és si el món és pedra o espill,
o si el mar, líquid o cel.

Dues vides plantades al terra,
capficades en un horitzó.
Tant és si la fi és certa o miratge,
o si el sol, capvespre o naixent.

Dues ànimes lligades per sempre,
separades per un breu no-res.
Tant és si el buit és nimi o extens,
o si l'amor, llaç o clivell.


..........................................................
Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava.
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.
Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.
(...)
Vindrà l'hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.
Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me
No hi llegiran ton nom amb un bell pànic.

Joan Fuster
...................................................................
Correu a : antiartistes@gmail.com