Les taronges m'han cridat des de la penombra

Un relat de: Ingràvids

Les taronges m'han cridat des de la penombra

de la cuina amb el seu color.

M'han dut impregnada a la seva pell

L'aroma del teu cos que he endevinat,

I les arrugues que he resseguit abstret

Eren els camins que sobre teu heu somniat,

Vestigis com són de la breu història del fruit.

Un dia van ser llavor quasi inadvertida,

Germinant dins una modesta flor,

Avui han escampat la seva esfèrica

Opulència com un esclat de sol.

M'han dut el missatge de tu, dels teus ulls,

De l'esguard que m'interroga sense urgència,

Tan blau i tendre, tan delicat enigma,

Tan lluny i tan a prop, tan dins de mi...

N'he agafat una, l'he pelat amb cerimònia,

He espargit els grills, llur vermell amortit,

He flairat la seva ànima àcida i dolça,

I he clavat les dents amb delit

Al seu cor ferm i fecund.

Comentaris

  • Estellés, Fuster i taronjes[Ofensiu]
    4punts | 26-12-2008 | Valoració: 10

    Què més ens cal?
    RES

  • F. Arnau | 27-03-2008 | Valoració: 10

    T'he decobert per casualitat, i et vull dir que m'ha agradat molt el teu poema sobre les taronges (conreu que avui és en hores baixes), i la seua càrrega eròtica com molt bé ha puntualitzat el mestre Casals...
    Molt bo l'homenatge a l'Estellés, a qui tant admire (sóc de Godella, un poble veí del seu...) i com ell va dir: " Ací em pariren i ací visc...".

    Una abraçada!

    FRANCESC

    PS També m'ha agradat el poema del Fuster que tens posat a la "bio". M'encanta la cançó que va fer el Lluís Llach sobre el mateix.

  • Vitamina C[Ofensiu]
    llamp! | 27-03-2008 | Valoració: 10

    Un poema molt vitaminat, com dirien "els Pets".

    Sensacional, descrius la taronja i després te la menges.

    M'imagino els tarongers de l'horta valenciana com deuen ser de sucosos i dolços.

    Força vitamina C!

  • Francament[Ofensiu]

    hi poques coses amb una càrrega eròtica més gran, que el fet de menjar fruita. Potser una d'elles sigui la descripció del fet amb el vitalisme i la genialitat de V.A.Estellés, al que rets homenatge en el poema.
    Gràcies.

    AC

  • Sabors[Ofensiu]
    somniseva | 25-03-2008 | Valoració: 10

    Que som més que els sabors d'uns envers els altres, som part de la natura i tot el meravellós d'ella hauríem de permetre que germinés amb nosaltres.
    Perfecta combinació amb records i gustos enyorats.

  • La taronja com a delit[Ofensiu]
    deòmises | 23-03-2008 | Valoració: 10

    I menjar-la, amb avidesa, serà estimar l'estimada absent.

    Gràcies, d.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ingràvids

Ingràvids

24 Relats

76 Comentaris

30057 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:


Ingràvids és un projecte del

Col·lectiu d'antiartistes

Dues palmeres

Dues llavors caigudes d'un núvol,
arrelades a un petit món.
Tant és si el món és pedra o espill,
o si el mar, líquid o cel.

Dues vides plantades al terra,
capficades en un horitzó.
Tant és si la fi és certa o miratge,
o si el sol, capvespre o naixent.

Dues ànimes lligades per sempre,
separades per un breu no-res.
Tant és si el buit és nimi o extens,
o si l'amor, llaç o clivell.


..........................................................
Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava.
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.
Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.
(...)
Vindrà l'hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.
Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me
No hi llegiran ton nom amb un bell pànic.

Joan Fuster
...................................................................
Correu a : antiartistes@gmail.com