La fórmula

Un relat de: Mercè Bellfort
L’apotecari Guillem Masdéu es tancava cada nit al laboratori de la seva farmàcia per perfeccionar la fórmula que tenia entre mans des de feia tres dècades. Després de molts experiments i provatures es va adonar que no aconseguiria mai el seu propòsit: retardar l’envelliment de l’ésser humà. “Una escomesa tan important com aquesta només pot tenir èxit dins dels laboratoris de grans empreses farmacèutiques”- es repetia cada cop que alguna cosa fallava.
Desencisat, va bandejar el treball d’investigació i va dedicar tot el temps que li era possible a cultivar l’esperit. Hi posava una passió inusual per la seva edat on tot hauria de ser calma i serenor. Els ulls d’en Guillem Masdéu brillaven; havia deixat d’utilitzar les ulleres de cul de got, que ja no necessitava: hi veia millor que mai. Mai havia vist la seva existència amb tanta lucidesa com ara que ja fregava els noranta. Des de la seva vitalitat de cos i ànima es preguntava com havia tardat tant de temps a descobrir el component bàsic per perllongar la vida.
Poc abans de morir, se suposa que desvetllaria la fórmula definitiva de l’eterna joventut com a regal pòstum per a la resta d’humans. Mentrestant ningú no sabia res del seu parador. Persones properes a en Guillem Masdéu, coneixedores de la seva espectacular transformació, intuïen que havia anat a parar a terres tibetanes. Res en ferm, tanmateix.









Comentaris

  • El text m'ha recordat...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 20-05-2014 | Valoració: 10

    ...moltíssim a Dr Jekyl i Mr Hide! (això del científic boig cercant la fórmula incansable...)

    És un plaer tornar-te a llegir, veig que continues fent-ho tan bé com sempre.

    Sort al concurs!

    Sol_ixent

  • No la sabrem mai...[Ofensiu]
    Annalls | 20-05-2014



    o haurem d'anar al Tibet , perquè entre que ha trobat la formula i va a viure al lloc on sembla que més és viu... Mercè, agafem un avió ja !


    M'ha agradat llegir-te de nou !

    Anna

  • Cultivar l'esperit[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-05-2014 | Valoració: 10

    Sí, diuen que les grans alçades, com les del tibet, són ideals pel cultiu de l'esperit. Es planta a la primavera i es cull per l'octubre. Després, l'hivern massa cru el fa incultivable. Mantenir-se més jove a prop del gel és més fàcil, com aquells que passen una horeta cada dia a l'interior de la nevera. Una abraçada.

    Aleix

  • Tu ets la culpable...[Ofensiu]

    Tu ets la culpable, o un/una de les culpables, que m’hagi afeccionat als microrelats. De bell començament no m’agradaven gaire [posar gens potser és massa fort], però de mica en mica he anat agafant... ara no sé ben bé com dir-ho, li he agafat “aquell punt” que fa que la seva lectura t’enganxi i, que encara que voldries llegir una mica més, saps, notes que no fan falta afegir-hi res...
    Gràcies, Mercè, et seguiré llegint!
    —Joan—

  • Tal vegada [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-05-2014

    no és la fòrmula que buscava però crec que ha trobat el secret, si no de l'eterna juventut, sí d'una felicitat més profunda.
    Veig que l'has posat a l'apartat d'humor. Jo el trobo extremadament profund.
    Una abraçada amb tot el cor, estimada Mercè.

  • Molt bo.[Ofensiu]
    magda | 08-05-2014

    Esclar, la fórmula és mantenir l'esperit jove, completament d'acord. Encara que el cos es vagi degradant i fins i tot acaba desapareixent, l'esperit es pot mantenir jove per sempre. M'ha agradat molt!

  • Molt bo.[Ofensiu]
    magda | 08-05-2014

    Esclar, la fórmula és mantenir l'esperit jove, completament d'acord. Encara que el cos es vagi degradant i fins i tot acaba desapareixent, l'esperit es pot mantenir jove per sempre. M'ha agradat molt!

  • Vols dir que hi ha fórmula?[Ofensiu]

    No sé si volies anar per aquí, però el teu relat m'ha fet reflexionar sobre la vida i sobre que a pesar que fem el possible per retardar la mort i buscar la fórmula de l'eterna juventud no aconseguiren vèncer al temps i a la mort. Però, bé, també s'ha de dir que trobo curiosa i molt misteriosa aquesta història de l'apotecari. Quina és la fórmula? El cultiu espiritual? Ens vols deixar en incògnita? No n'hi ha? Fer que el lector es plantegi preguntes crec que és senyal que un relat és bo. Així que enhorabona. Et desitjo molta sort en la convocatòria, Mercè.
    Edgar