La fi de relats en català

Un relat de: llpages
Al web relatsencatalà.cat el pànic hi senyoreja des de fa uns dies.
- Avui, cinquanta més – diu un dels responsables del manteniment de la pàgina.
- Ahir en van ser quaranta... què recoi està passant? Hi ha un nou portal que ens fa la competència i els nostres usuaris ens abandonen per apuntar-s’hi? – pensa en veu alta un seu col•laborador.
- No ho sabem, però aquest degoteig no s’atura, més aviat s’està accelerant, incomprensiblement. Es donen de baixa, esborren el seu historial i bona nit! Si seguim així, la publicitat se’n ressentirà, ens quedarem sense ingressos i ens veurem abocats al tancament.
- Hauríem de poder contactar amb algú que encara conservem. No podem perdre més temps, l’hemorràgia d’autors s’està convertint en una torrentada, i qualsevol pista pot ser vital per revertir un destí negríssim. Li posem un comentari, o li enviem un correu, on consti el nostre telèfon i a veure si hi ha sort i ens truca.

- Molt de gust, senyor! Em dic Lluís, no tinc el plaer de conèixer-te, però estic a la teva disposició, què se’t ofereix? – obrí el diàleg amb la màxima transparència. La curiositat per saber qui hi ha a l’altra banda de la pantalla és difícil de resistir.
- Gràcies, Lluís. El meu nom és Guillem i sóc responsable d’edició. Mira, hem detectat que darrerament un bon grapat dels que pengen els seus relats a la nostra pàgina s’estan donant de baixa, i voldríem demanar-te, en cas de ser-ne conscient, quin creus que podria ser el motiu – resumí l’interlocutor.
- No n’estava al cas, et sóc sincer. Però podria estar relacionat amb una oferta que vaig rebre ahir i que podria fer que jo seguís el mateix camí – i deixà que el seu silenci provoqués la pregunta òbvia.
- Una oferta? Perdona, ningú cobra res per penjar els seus relats al nostre web, no hi veig la competència.
- Es tracta d’un conflicte d’interessos. M’han ofert que em pagaran, i molt bé, per cada relat que els enviï i, com poden suposar, no puc compartir continguts, hi ha un contracte de confidencialitat que m’obliga a no difondre res del que escrigui per a ells a partir de la signatura de la meva acceptació. I més encara, em forcen a donar-me de baixa de qualsevol web on pogués presentar els meus treballs.
- Ens sembla molt bé, però podries ser un cas aïllat, no creiem que apliqui a la resta d’usuaris.
- Esclar, Guillem, ho entenc. No sé com podria ajudar-te. Ah, sàpigues que en breus també plegaré per a vosaltres, he decidit d’acceptar l’oferta. Més de tres-cents euros per lliurament és massa llaminer per rebutjar-ho, no et sembla?
- Tres-cents euros per cada text entregat? Això és un dineral! Però qui el paga, l’Apple? – la sornegueria pretén apaivagar una sorpresa en augment.
- Calent, calent... i no puc revelar res més, em sap greu. De fet, estic en un núvol, mai m’hauria pensat que tindria una oportunitat com aquesta.
- I per què t’han triat? T’ho han dit?
- Imaginació, creativitat, móns fantàstics, ciència-ficció... es veu que és el que valoren per accedir a la feina.
- Però quina feina! Siguem seriosos, Lluís, fes-nos el fotut favor d’explicar-nos què està passant. Això de que, de la nit al dia, els aprenents d’escriptor de relatsencatala cobrin una pasterada per posar en un full en blanc el que els passi pel magí, a quina sortida de paraigües més sonada, i qui els financin siguin grans empreses, la veritat, sona a aixecada de camisa – n’està fart de què a cada resposta li surtin amb un ciri trencat.
- T’ho explicaré. L’empresa que em paga vol que li faci una proposta de quin pot ser el seu futur.
- Que vostè ha de dir quin serà el futur d’Apple? Potser que ho deixem aquí, Lluís, que això comença a ser delirant! – això ja passava de taca d’oli, a aquest home li falta un bull!
- Nosaltres fem d’endevins. El nostre talent imaginatiu genera escenaris futurs específics per a l’empresa que vol saber com evolucionarà el mercat, quins reptes es trobarà i com superar-los. Oi que m’entens? – flegma, molta flegma.
Qui està a l’altra banda del fil està en estat de xoc. Confiar el futur d’una empresa de milers de treballadors, amb projecció internacional, a un escriptor pelacanyes sortit del no-res? Està com una puta cabra, quina imaginació! Si el punxen, no li treuen sang.
- Posi’m un exemple – una sortida desesperada per intentar posar una mica d’ordre al caos mental que té.
- El cotxe del futur. S’enlairarà com un petit reactor? Es conduirà sol? Quina energia consumirà? Nosaltres pensem una pila de possibilitats, a quina més esbojarrada, i l’empresa tria el que es pensa que serà el que s’esdevindrà. No deixa de ser una aposta de futur i, com a tal, ningú sap si es produirà o no. Però si no calcules possibilitats, si no t’imagines el panorama en què et trobaràs, et poden sorprendre i aleshores... ets home mort.
- Veig que ha après molt bé el que li han explicat – segueix sense entendre res.
- De primeres sona a bajanada, una anada d’olla total. Però qui s’anticipa al futur, s’avança als seus competidors i en surt vencedor. Simple càlcul de probabilitats.
- T’agraeixo molt el teu temps, Lluís. A veure si ens conten el mateix d’altres membres de relatsencatala, això en trauria l’entrellat – tirant la tovallola.
- Molta sort, Guillem!
- Ah, i perdona la gosadia, que et faria res de proporcionar-me el contacte que se t’ha adreçat per fer-te aquesta oferta? Jo també tinc alguns textos al calaix que, amb els deguts respectes, estan inspirats en Pere Calders i... – posats a fer el préssec, fem-lo tots, no?

Efectivament, quasi bé totes les persones consultades van reproduir, fil per randa, el que els havia explicat en Lluís. Relatsencatala.cat va perdre més de cinc-cents relators en quasi un mes. Però, oh miracle, se n’hi afegiren sis-cents més, segurament esperonats en assabentar-se de la sucosa oferta; qui no et deia que tu podries ser el següent triat per cobrar més de tres-cents euros per una plana del que havia predit l’oracle, o sigui, el teu caparró?
Qui va dir allò de què “per somniar no fan pagar” es va quedar curt: no va preveure que fins i tot es podia cobrar.

Lluís Pagès

PD: fins aquí la meva aportació, el que segueix no és imaginat. www.scifutures.com es una consultora americana que ajuda a predir el futur de qualsevol empresa que els ho demani, és a dir, assessora a les que volen saber com evolucionarà el seu sector en els propers anys per avançar-se així als canvis i prendre avantatge. Les companyies volen saber amb quins obstacles es trobaran i quines oportunitats de negoci se’ls presentaran. Per exemple, l’OTAN va recórrer a SciFutures per saber com serien els conflictes bèl•lics el dia de demà i la consultora va presentar-li fins a catorze escenaris diferents, entre els quals hi havia nens-soldats, pistoles intel•ligents sabotejades i soldats que emetien unes hormones que induïen la por a l’enemic; el més curiós (o espantós...) és que algunes d’aquestes respostes proporcionades per SciFutures eren similars a d’altres obtingudes per mètodes molt diferents. I qui genera aquestes visions de futur a SciFutures? Agafeu-vos fort: un grup de més de dos-cents escriptors de ciència-ficció, amb firmes tan reconegudes com Ken Liu, guanyador dels premis de més prestigi en aquest gènere (Hugo els anys 2013 i 2015, i Nébula el 2016). Els escriptors de novel•les de temàtica fantàstica, són els futurs gurús de les grans empreses? La resposta ja existeix i no és un sí incipient, més aviat un sí aclaparador, malgrat la cultura conservadora de la majoria de les grans corporacions. VISA, Ford, intel, Pepsico, West Point, Colgate, Forbes o The Wall Street Journal són alguns exemples d’empreses que ja han fet ús dels escriptors de SciFutures per entreveure què els depararà el futur. La realitat torna a superar la ficció.

Comentaris

  • Molt interessant[Ofensiu]
    Montseblanc | 03-12-2020

    He començat a llegir el teu relat i m'has fet somriure com sempre. Després ha vingut la intriga per saber què és el que t'has empescat aquesta vegada per enganxar-nos a la pantalla i finalment la resolució, que no per coneguda (en el meu cas) és menys sorprenent. Com tu dius, la realitat supera la ficció i, a la vegada, la ficció prediu moltes vegades la futura realitat.

  • Final humorístic[Ofensiu]
    SrGarcia | 03-12-2020

    N'havia sentit parlar d'aquest ús de la ciència-ficció. Un ús que em sembla bastant estrambòtic, la veritat, no em sembla tan difícil imaginar com decidir a quina de les alternatives se li ha de fer cas.
    Sobre els autors de Relats en Català em sembla que ho tenen fàcil sense haver de pagar, fent servir això que en diuen "Big data", poden tenir les nostres cavil·lacions i moltes més. És una sort que aquest sigui un final humorístic de la nostra pàgina, jo, amb què traguessin els intrusos, ja em donaria per satisfet.

  • Competència [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-12-2020 | Valoració: 10

    Hi ha massa de tot per les xarxers socials.
    Molt bona acció, per part de Relatsencatalà i altres opinions sobre les competències.
    Tot pot provocat un caos horrorós, en totes les xarxes d'internets.
    Ja ja ja... molt bona reflexió en el món de les lletres...
    Enhorabona, Lluís.
    Saluts i cuida't.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

185 Relats

412 Comentaris

234728 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.