La dona de lila

Encara era hivern i tenia les mans glaçades. Feia ja unes hores que estava asseguda en aquella habitació. De tant en tant, s'aixecava per veure les pruneres d'aquell pati on els darrers tres estius hi havien passat moltes tardes plegades enmig de les corredisses dels més menuts. Acabaven d'encetar el març i ja hi havia les pruneres florides d'un dolç lilós. El seu color preferit que tant li agradava. El lilós d'aquells cactus florits diligentment cada any a la terrassa de casa i el d'aquell jersei de llana que sovint portava somrient. Tot descabdellant records viscuts amb ella, a fora el vent empenyia la primavera abans de temps i a dins refilava tímidament una tenora que amb el seu so vellutat ens abrigava una mica el cor. Quedava una incertesa de temps per compartir plegades, desconeixia en quin instant aquell cor deixaria de marcar el ritme compassat com el del tamborí que marca la percussió de la sardana. Tic-tac. El batec del cor ressonava lleugerament sota la pell. Les seves mans es cabdellaven i s'abrigaven amb tendresa.

La mirava. Tenia els ulls tancats, reposant, dormint, viatjant, volant. Qui sap! El seu cos, immòbil, jeia en aquell llit. La boca entreoberta, assedegada, anhelant el poc aire que quedava i respirant a un tempo imprevisible. Mentrestant, anava recordant.

L'àvia a la cuina amb les dues mans alçades i cabdellant aquella multitud de llanes de colors per fer-ne nous cabdells després d'haver desfet algun jersei que ja no li satisfeia.
Acompanyant l'àvia cantant amb fervor a la Verge Maria, durant el mes de Maig, davant el moble tocador de fusta del passadís de casa.
Llepant de bona gana aquella crema catalana, aquells flams i aquelles piruletes que, de cor, els regalava l'àvia.
L'àvia demanant-li ajuda per plegar aquells llençols tant llargs que era difícil que un mateix pogués sortir-se'n i dient-li 'que Déu t'ho pagui, maca!' acte seguit de tenir-los ben plegats!
Aquella celebració del seu centenari a la residència. La neta rejovenida i vestida de sardanista, amb aquella faldilla del seu color preferit tot fent voleiar el ‘lila’ durant els compassos finals de la seva sardana.
Les fotografies de l'àvia als anys 30 davant la façana del Monestir de Ripoll amb la colla Joiosa i vestida de sardanista en aquell àlbum del seu centenari.
L'àvia a la Plaça Major ballant amb 90 anys la sardana 'Joiosa Angelina' que li acabàvem de regalar tota la família. Àvia i neta, juntes a la mateixa rotllana i agafades de la mà, compartint la mateixa passió fins al 'tres i fora!' que marcava amb determinació i al mateix temps tota la cobla!

De sobte, es va aturar la respiració. Va esperar uns segons per constatar que potser aquell havia estat el seu darrer respir. Era el punt i final? Les seves mans seguien embolcallades. Àvia i neta. Neta i àvia. Ambdues havien compartit un mateix sostre i una mateixa emoció en escoltar i ballar el ritme d'aquesta dansa tant nostra. Una dona de caràcter que lligava bé les betes, dominava les agulles de ganxet i filava prim en el dia a dia. Una àvia apoderada que descabdellava el que no sortia bé però sense deixar de ballar al ritme de la seva vida. Sempre al compàs. Puntejar, peus junts, mig enrere i passar.

I així era ella, dansant com les pruneres vestides de lila que ara es veien des de l'ampit de la finestra entreoberta d'aquella habitació. I així, com el vent que les feia dansar, també va voleiar la seva ànima cap amunt!

A la nit, quan tot és fosc, ella s'estira al llit i abraça aquells cabdells de colors amb els que l'àvia li va teixir aquest coixí que encara l'acompanya. I així, embolcallant-lo, sent aquella germanor del dansar en rotllana una sardana. Un sentir que transparent, traspua sota la pell i enfila cap al cor.



Aquest relat el dedico en record de l'àvia que va morir fa 4 anys als 102 anys, i el comparteixo amb tots els qui en algun moment, com jo, heu perdut una persona estimada però heu tingut la sort que amb el seu llegat us ha deixat petja a la vostra vida. A totes aquestes persones que inspiren les nostres vides, gràcies per seguir brillant aquí a dalt cada dia!