La caverna del present

Un relat de: 14

I mentre intentes escriure en silenci, sense fer força damunt el teclat per tal de no despertar als que a casa dormen, penses en els qui també dormen damunt teu, al pis de dalt, o a sota teu, al pis de baix; i penses que potser no dormen, perquè de fet, mai res del que pensis es pot afirmar amb seguretat.
Et dius a tu mateix que qui sap, potser sense saber-ho, al pis de dalt un estafador disfressat de cirurgià està convertint al David en la Melanie, que segura i animada per fer realitat el somni de la seva vida, no té la més remota idea que amb els sis mil i pocs euros que ha pagat per l'operació s'acaba d'hipotecar una mort agònica d'aquí tres dies a causa de les hemorràgies internes provocades durant l'intervenció.
I al pis de baix? Potser els cops que cada nit escoltes són d'aquells tres homes que fa uns mesos van arribar nous a l'escala de veïns, ja que qui sap, potser vinguin d'on vinguin i creguin en el que creguin, demà al matí et llevaràs sabent que una brigada antiterrorista els ha desarticulat el laboratori casolà, on cada nit, preparaven explosius per tal d'atemptar contra els transports públics de la ciutat i causar centenars de morts innocents en nom de no sé quins déus o no sé quines pàtries.
Qui sap si aquell senyor de mitjana edat que sempre torna del supermercat carregat de bosses, no és un segrestador que d'ençà de fa quatre anys, quan va morir la seva filla, té tancada amb pany en una habitació a una jove que, després de veure com un desconegut li ha robat la llibertat durant tant temps, ha arribat als límits d'estimar-lo i apreciar-lo per tot allò del síndrome d'Estocolm.
I a la consulta mèdica que hi ha a l'àtic? Qui t'assegura que aquell pediatra que sempre et saluda a l'ascensor no és un traficant d'embrions que a les nits, d'amagades, soluciona la vida a adolescents que s'havien oblidat de fer servir el preservatiu? Qui et diu que a la seva consulta no es practiquen avortaments il.legals dignes del propi franquisme? Qui et fa creure que no és ell el culpable de que dies enrere en Joan i la Lara entressin a la seva consulta, i l'un en sortís enmig de llàgrimes mentre l'altra en sortia dins una bossa tèrmica camí del tanatori a causa d'una hemorràgia vaginal?
I aquell veí tan guapot que cada nit arriba amb una noia diferent? Qui et diu que casa seva no és un museu de cadàvers de xicotes precioses que, buscant una nit de passió, es van trobar amb la bogeria malaltissa d'un assassí que col.leccionava amants amb l'afany de penetrar-les un cop mortes per tal de disfrutar de la necrofília?
I aquella olor d'aviram que fa sempre l'entresol? No t'has parat mai a pensar que potser allà dins cada tarda s'hi disputen lluites de galls on l'únic que importa són els diners?
I aquells dos germans del 4rt 2a que tenen un cotxe de luxe aparcat al garatge? No penses que és molt estrany que malgrat tenir menys de trenta anys gairebé no surtin mai de casa? Qui et diu que no són dos traficants d'heroïna que s'enriqueixen de forma abusiva, a canvi d'oferir sous miserables a joves camells desesperats que venen el cavall a joves encara més desesperats que es destrossen la vida amb una agulla?
I ara, davant teu, en aquest ordinador. Què et fa creure que quan dius bona nit a una amiga pel Messenger només és ella qui ho llegeix? Qui t'assegura que quan cliquis actualitzar al teu bloc no hi haurà algú en alguna part del món que llegeixi el que dius i jutgi si és o no és moral per la població? I aquí, davant dels teus nassos, aquest telèfon mòbil que t'acabes de comprar; algú et fa estar segur que no hi ha ningú amb una placa al pit i una porra a la cintura punxant d'amagat la conversa que demà tindràs quan truquis a un amic dient-li que dijous hi ha manifestació a les dotze i cal organitzar els grups d'acció?

I ara, aquesta nit, no te n'adones que es fa difícil anar a dormir sabent que tot això, sigui ficció o no, pot ser molt i molt real? Ha arribat un punt en que ja no confies en res del que t'envolta, perquè entens que aquesta vida pot arribar a ser un gran cúmul de mentides i falses aparences, començant per la teva escala de veïns, continuant per la teva ciutat i acabant pel teu Estat. Entens que la justícia es compra amb diners, i tanques els ulls al llit sabent que tot el que t'han fet creure sempre pot ensorrar-se en un parell de segons, ja que tu sol en aquest món, no ets res més que un conillet d'índies als ulls d'algú que et vigila i t'enganya fen-te creure que existeix la llibertat, quan en realitat, hauries de saber que només som les ombres d'allò que ens volen deixar veure.

Comentaris

  • mbr1714 | 11-01-2010

    ostres, m'ha encantat!!!

    de veritat, molt ben escrit :)
    un petó!

    mbr1714

  • És un alegat...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 04-04-2008 | Valoració: 10

    ...gairebé tret dels filòsofs de la sospita, els tres grans. Molt ben escrit formalment i en el fons diu moltes coses, però jo que ja tinc molts anys no pense que hi haja hagut un temps millor ni pitjor, els homes som sempre el que som, i les nostres accions son d'allò més dignes com d'allò més brutes. M'ha agradat força i m'ha posat a pensar una estoneta.
    Salutacions de Vicent.

  • quan un està d'humor negre...[Ofensiu]
    ANEROL | 03-04-2008 | Valoració: 10

    molt ben escrit.

  • un relat ple de gavinets[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-04-2008 | Valoració: 7

    No m'agrada el teu relat. Si és inventat...per què ? Si és el que sents... pots descobrir altres formes de percepció. És una opinió molt lliure per amdues parts. Sóc positiu.

  • Que curiós.[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 28-03-2008

    Ara mateix estic escrivint un relat que comença d'una manera similar al teu (parlant dels veïns de l'escala), però que no tenen res a veure.

    Crec que has sabut crear la sensació d'angoixa d'una part molt important de la població. Llàstima que el tema sigui tant real, no ens tindríem que trobar mai en aquesta situació de dubtar dels altres.

    En conjunt un bon relat.

  • S-U-B-L-I-M[Ofensiu]
    Efrem_ | 27-03-2008

    M'ha agradat molt aquest text, has plasmat allò que varies voltes se m'ha passat pel cap.

  • Segueixo discrepant.[Ofensiu]
    El follet de la son | 26-03-2008

    Malgrat ela atemptats dels que tothom diu que són "terroristes" sense tenir en compte els terroristes veritables (també en això han aconseguit manipular la nostra percepció) que provoquen els seus actes, jo no penso evitar un àrab amb maleta, ni deixar d'anar per tot arreu. Si vols que et digui la veritat, si em maten tampoc serà tan greu, perquè al cap i a la fi no tindré ni temps de pensar-hi. Totes les coses tenen una justificació, i per altra banda jo puc desconfiar dels meus veïns, com tu dius, però així com no vull que ells desconfiïn de mi tampoc jo ho vull fer amb ells. La maldat està molt menys estesa del que pensem, però estan aconseguint implantar una por que els dóna diners. Penso que han aconseguit enganyar-te.

  • El follet de la son | 25-03-2008

    No voldria ser insolent, però tenint en compte que és un relat a destacats i, per tant, la font d'un possible fòrum d'opinió pel fet d'ésser, ara mateix, un dels més llegits de la pàgina, et diré que penso que el relat té una molt bona qualitat literària, crees angoixa i domines la narració, però també et diré que no m'ha agradat gens el tema ni com l'has tractat, i et diré el perquè.
    En primer lloc perquè jo, ben personalment, n'estic fart d'aquesta tendència malaltissa a desconfiar de tot i de tothom i de creure sistemàticament que res és el que sembla. Crec que escriure sobre aquestes coses és haver entrat en la dinàmica que precisament cerquen els medis de comunicació i la gent que està jugant amb la humanitat. I el pitjor de tot és que estic comentant-te i cometant, per tant, el mateix error.
    Segon i pertint del primer punt. És evident que la informació dels medis no serveix per serjutjada, perquè aquest tema és banal, sinó per fer diners. Els medis ens fan tenir por o no perquè coneixen la tendència morbosa de la gent.
    I en tercer lloc no penso tenir por dels meus veïns, només faltaria.
    Molt possiblement has escrit aquest text per denunciar aquesta tendència dels medis a fer-nos por, però escriure-ho amb els mateixos mitjans que aquests medis no fa sinó donar una impressió contrària.
    I per això el teu text no m'agrada ni crec, per altra banda, que sigui mereixedor d'aparèixer a destacats, simplement això, però també crec que possiblement la pàgina ha volgut seguir aquesta tendència de esporuguir a tothom mitjançant la confusió informativa.
    No em dóna la gana de viure amb por i desconfiança. Això no és ni Nova York ni Londres, i si una cosa és clara és que parlant de por no s'arreglarà aquest problema que alguns volen implantar.

  • M'ha agradat molt[Ofensiu]
    copernic | 22-03-2008


    Sobre tot el primer paràgraf que, en la meva opinió, ha d'enganxar per algun motiu o altre. En aquest cas fas servir el rau-rau de la sospita per obligar a llegir, tot interessant al lector que es fa còmplice de la paranoia.
    Un relat molt ben escrit, amb ofici, que desencadena una trama de conspiració des de la primera perspectiva d'una comunitat de veïns.
    Em sembla que posaré el relat a preferits. És dels bons que he llegit a RC.
    Un plaer descobrir-te!

  • La gran paradoxa[Ofensiu]
    Vallespir | 18-03-2008

    Com més connectats al món estem, com més dades ingerim, més imatges consumim i més informats creiem estar, més incapaços som de distingir realitat i ficció.

    Potser és que ens movem en la foscor del coneixement superficial. Potser és que no se'ns vol donar la gran veritat, i només ens llencen unes miquetes de certesa. Potser simplement és que ja no tenim temps -i menys que en tindrem- per conèixer... per conèixer-nos.

    Ficció i realitat, bombardeig de dades i vides ignorants... Són algunes de les meves grans obsessions.

    He gaudit amb el relat. Es llegeix bé, és àgil i de fàcil identificació per a qualsevol lector, per a qualsevol mortal del segle XXI, per a aquests sí, per a tots els que ens creiem que tenim el món al nostre abast, per a tots els que no només ens vantem de conèixer sinó que a més estem convençuts que tenim opinió pròpia.

    Tants anys que han passat des de Plató...
    Tanta evolució de ciència i raó...
    Tants morts en nom de la veritat...

    I resulta que tan sols seguim veient ombres.

    T'envio una forta -I REAL- abraçada (estar sota un folre o unes manilles, això sí que no té res de ficció).

    Salut,

    Roger

  • realitat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 18-03-2008 | Valoració: 10

    potser tot aixó no s'esdevé en una escala de veins, però com el mon és ple gent, n'hi ha per a tots els gustos, i tots aquets psicopates hi son, en algun forat, amagats i fen la seva, i ves tu a saber si els tenim més aprop que no ens pensem...
    El relat manté el ritme molt bé creixent fins a un final ben narrat, atrapa a la primera i no el pots deixar anar, fins arribar a aquest diriem final obert. Podria ser el começament d'una história més llarga. Amb un començament així, pagaria la pena seguir llegint la novela.

    Ferran

  • vaja paranoia[Ofensiu]
    Epicuri | 18-03-2008

    Més interessant i ben lligada.

    i si no més fos un mal de panxa?
    lucid i artístic però un mal de panxa
    al cap i a la fi...
    o
    ves a saber
    si
    es
    "EL"
    motiu
    real
    del
    GRAN
    MAL
    DE
    PANXA.

    Paranoiques mercès
    pel relat.
    Llegit i disfrutat.

  • Clar de lluna | 17-03-2008 | Valoració: 10

    Quina angoixa imaginar tant! Molt bon relat. Imaginació? Tot és possible, tot i que vull pensar que NO! El final m'ha agradat molt, tot i que vull creure en la llibertat!

    Enhorabona, ho tens ben merescut estar a destacats!

    Una abraçada!

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: