Si pogués tornar a viure

Si pogués viure novament la meva vida no escriuria això, ja que escriure-ho és ser un covard del meu propi passat; tirar la vista enrere no serveix per menjar el pa de demà, potser perquè les meves mans d'abans no són les mateixes amb les quals escric aquestes paraules. El que escric ara no sanarà el que vaig fer ahir, però potser construirà el que faré demà.

Si tingués una altra vida per davant, no hauria perdut el temps venent magdalenes a la porta d'un concert i hi hagués entrat dins per viure la música i la nit com si per les meves venes correguessin electrons de felicitat. Faria puenting llençant-me al barranc dels meus records sense temor a recaure en ells, amb la convicció de plantar-los cara amb les paraules que floreixen en el que abans era una pàgina en blanc i ara és una carta a mi mateix perquè demà sigui la meva única bíblia damunt la tauleta de nit. Si he de sincerar-me, tampoc hauria tardat dues setmanes pensant en si volia venir o no amb tu a la lluna, ja que en aquestes dues setmanes, tu te n'hi vas anar, vas tornar i et vas oblidar de mi. Potser si tingués altra vida em donaria pena mirant-me al mirall i deixaria d'escriure això per sortir a viure sense pensar en el que vaig fer ahir o el que faré demà.

Si tornés a néixer escriuria aquestes lletres en comptes de fer el primer plor, ja que néixer de nou està dins del nostre cap, en els palmells d'aquestes mans velles que escriuen el Nou Testament de mi mateix. Tinc una nova vida òrfena de passat davant meu, i faig tard a cantar fins a perdre la veu, a llançar-me en puenting sense por als records o a viatjar a la lluna per a compartir amb tu tot el que mai vaig fer.

No hi ha moments ni temps per perdre, és hora de viure i guanyar-li a la mort davant la línia de meta aquesta llarga marató.