Apocalipsi

Hi haurà un dia en que tot haurà mort, un dia en que res tindrà sentit pel sol fet que ja no existirà. Hi haurà un dia en que algú parlarà de nosaltres en passat, descrivint-nos com a una civilització antiga que va exercir el suïcidi global com a punt i final a tot. Diran, també, que vam ser capaços d'inventar l'estri necessari -armament nuclear-, per tenir la fi del món a les mans en qualsevol moment; el que potser no diran és que, sense adonar-nos, l'estri per fer viable la fi del món érem nosaltres mateixos i tot allò en què ens havíem convertit: esclaus dels diners i animals de companyia que només vivíem per treballar.
Segurament, a l'hora d'explicar el què havíem fet o deixar de fer, ignoraran que vam inventar la màquina de vapor, l'electricitat, internet, el futbol, els transplantaments de cor, Macondo, el rock'n'roll, els avions, el pop-art o el marxisme, i es quedaran amb allò de nosaltres que més mal ens va fer, amb allò de nosaltres que ens va destruir, com l'especulació immobiliària, la democràcia, les armes, la monarquia, l'estrés laboral, el capitalisme o la guerra.

Aquest dia existirà, serà el dia en que el silenci s'apoderi de tot, el dia en que ja no quedi res, el dia en que aquest futur sigui present i el vent escampi la pols de nosaltres. Quan aquest dia arribi, sobreviurà, eternament, el foc nou de tu i jo que mai cremarà allà on habita l'oblit.