Madrid amb tu

Llevar-me amb un missatge teu i tenir la sensació que el Sol allà surt pel cantó de ponent, de l'oest. I sortir al carrer amarat de calor, creuar la Plaza Mayor,esmorzar xocolata amb porres i arribar tard a la nostra cita. Veure't després de tants i tants dies i tenir un estrèpit de sensacions passades dins meu. Anar a fer un cafè a una terrassa de la Plaza Santa Ana i fer-nos quaranta mil fotos mentre al nostre costat hi esmorza el propi Jaume Sisa. Caminar pel Barrio de las Letras i parar-nos cada quinze passes per llegir qualsevol fragment de la història de la literatura espanyola emmarcat a terra, amb lletres d'or -com aquell segle disset-, i immortalitzar-nos tots dos, dues ombres, davant un versos de Becquer.
Pujar l'ascensor del Reina Sofia i tenir la sensació d'enlairar-me cap al cel, veure quadres que no són quadres, criticar plafons d'un sol color i caminar d'esquenes a les portes de la sala Picasso per tal de fer més misteriós el descobriment del Gernika; tapar-te els ulls i agafar-te, dir-te que caminis cap a mi, apretar-te fort les mans per tal que no tinguis la sensació de no saber on ets, apartar l'allau de japonesos que ocupen la primera fila, arribar-hi, tenir-lo davant, allà, deixar-te de les mans, dir-te que obris els ulls, i veure com el teu rostre descobreix davant seu un univers d'art. Estar-nos cinc minuts gairebé en silenci davant seu, mirant-lo, miran-te. Fer-te una foto d'amagat amb el mòbil on se't vegi a tu sobreposada davant el Gernika, com una fada volant per davant la silueta de la lluna.
Perdre'ns en una llibreria plena de pensament i asseure'ns en una plaça qualsevol, sota l'única ombra possible, i dir-te tot allò que mai havies conegut.

Caminar plegats sota un cel desconegut i tenir la sensació d'haver-nos retrobat; saber que després de la tempesta ve la calma i que els carrers que hem passejat ja no estan molls.

Madrid amb tu és això, acomiadar-nos amb un fins aviat i dir-te a cau d'orella que ens n'hem ensortit.




Madrid,
juny 08