El record que sempre has tingut

Voldria dir-te que et vull descriure.
Que vull escriure't tota,
que vull omplir de paraules
les parets d'una habitació d'hotel,
que voldria veure sortir el sol
i caure'm esgotat damunt una catifa
de pàgines plenes de tu.
Voldria dir-te que caminaré mil hores descalç
per no deixar de pensar-te en cada passa,
per acabar trobant-me davant un mirall
que m'estomaqui la cara a bufetades
com vidres que es claven a la pell.

Voldria saber-te dir tot el que he callat,
però malgrat fer dreceres
pel meu propi laberint,
només acabo aconseguint alliberar-me
en un mar de paraules
on pàgines i bolígrafs sense tinta
em converteixen en un nàufrag més;
doncs voldria nedar nits senceres,
tornar ebri sense saber qui sóc
i retrobar-me amb mi mateix
en un tubogant en forma d'interrogant
per escriure't.

Aquella història em feia viure
i ara visc d'aquella història,
per això voldria omplir-ho tot de tu,
del que vas ser o del que seràs.
Voldria escriure sense parar
cada minut al teu costat
per tenir-te amb mi ara que ja no hi ets,
ara que potser has mort,
ara que sé que escrivin-te
em barallo portes endins amb mi mateix
per donar forces a la utopia de repintar algun dia
totes les parets del meu món
amb paraules que portin
el teu nom.