Exiliats de l'apocalipsi

Un relat de: 14

M'agrada sentir-me intrús
i caminar contracorrent
en la direcció de l'abisme
on ens han autodirigit,
perquè la televisió diu que
a Wall Street ploren les corbates
i cauen els valors,
i jo, mentrestant, allibero el meu temps
escrivint aquests versos que no pretenen
enfonsar-se amb el món
sinó inventar una alternativa
de supervivència.

Els bancs fan fallida
i les targetes de crèdit s'aprimen
minut rere minut a les nostres butxaques
orfes de llibertat i plenes d'agonia,
i a la vegada s'incendien les barricades
que als nostres dies no són res més
que hipoteques per no viure
on pagar fins a morir;
i l'apocalipsi no té comprensió
per aquells qui destinem els nostres dies
a escriure odes com aquesta
a un món en flames.

Potser mai han existit a Infojobs
anuncis de treball on requerissin
un poeta, ni potser tampoc arribarà el dia
en que els versos de ningú
siguin la nova Bíblia del futur
que volem construir,
però junts, més, com més millor,
viatjarem pels carrils de la vida furtiva
basada en estimar el món tal i com hagués pogut ser
i sobrevivint dia rere dia
inventant la lluna a plena tarda
en qualsevol racó de l'eternitat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: