Llavis

Un relat de: 14

D'aquella primera nit en què ens vam conèixer en guardaré per sempre més el record dels teus llavis, i no precisament per haver-te petonejat fins la sortida del sol, sinó pel color vermell intens ue tenien, el vermell de la sang bullenta de passió.

De fet, no podem dir que ens conequèssim en un context gaire original, més aviat el contrari; la nostra primera nit va ser una nit de Sant Joan, en aquella platja plena de gent i en aquella filera per anar al lavabo on preguntar si aquella era la cua pels homes o per les dones va esdevenir el passaport per descobrir-te.
Sense saber com, vam acabar al meu llit, veient morir la nit més llarga de l'any a la vegada qe els teus petons omplien el meu cos d'un rastre de llavis vermells.
L'endemà al migdia vas marxar, i no va ser fins al cap de dos dies que vas trucar-me per preguntar-me si t'havies deixat el pintallavis a casa meva. Et vaig agafar el telèfon i et vaig dir que no el tenia, que havia regirat la casa de dalt a baix i no havia aparescut.

Ha plogut molt d'ençà d'allò, massa temps, i crec que ja puc dir-te el que aquell dia no et vaig dir: la nit en que ens vam conèixer, l'eterna nit de Sant Joan, vaig prendre't el pintallavis vermell de dins els pantalons per por a que no tornessis mai més, a que no em vinguessis a buscar, i a la vegada, roban-te el pintallavis, aconseguia un record de tu dins la nit en que vas fer-me descobrir tantes o més coses que en tota la vida que havia viscut fins aleshores.
El que passac és que ara ha passat el temps i em fa mal veure que malgrat saber que no tenia el teu pintallavis, vas decidir tornar, i que vas decidir que volies viure amb mi mil històries que es van fer realitat i que mai oblidaré.

T'ho juro, per molt que em dolgui no et puc oblidar, ni puc oblidar totes les nits que hem compartit durant aquests últims sis anys, ni tampoc aquells diumenges al matí en que pujava la persiana i et retorçaves amunt i avall pel llit perquè el sol et coïa els ulls.

I avui, i demà? Doncs segueixo subsistint mentre em dol la teva absència ara que estic sol i de tu només me'n queda un pintallavis amb el qual escric a totes les parets: La vida sense tu són uns llavis sense color.

Comentaris

  • Hola; vols enviar-ho a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 29-09-2008 | Valoració: 10

    El text en un rxiu adjunt a l'email adrçar a tribuna@guimera.info

    Coneixes Guimerà ?

    i la pàginam www.guimera.info ?

    Doncs t'esperem

  • Entretingut[Ofensiu]
    Bonhomia | 29-09-2008 | Valoració: 8

    Bé, jo crec que es podria millorar, que podria estar millor... però, de tota manera, m'hi he entretingut.


    Sergi