La Casita Blanca

Recordo amb claredat aquells estius de finals dels 90 a casa dels avis a l’avinguda de l’Hospital Militar. Els pares marxaven sempre de vacances durant unes setmanes a l’agost i jo em quedava a Barcelona amb els iaios, acabant les darreres pàgines del quadern d’estiu, anant a la piscina o trobant-me amb la veïna de dalt, l'Èlia, de qui fa anys que no en sé res.

Des de la meva habitació podia veure aquell edifici pintat de gris més aviat petit que sempre tenia les finestres tancades i uns llençols blancs estesos al terrat. No obstant, quan alguns dies m’abocava a la finestra després de berenar, en veia entrar i sortir cotxes. Molts d’ells nous i luxosos.

Anys més tard, un conegut em va parlar de l’imminent tancament de l’històric meublé que estava a l’avinguda de Vallcarca. Un negoci familiar que havia funcionat més de 50 anys amb total discreció i regularitat, testimoni de milers d’encontres secrets, fugaços o duradors de persones anònimes o celebritats, desconegudes o poc conegudes entre elles, matrimonials, extramatrimonials o remunerades.

Els avis llavors ja no hi eren però tots els records sí. Aquests sempre perduren.