La casa de pedra seca

Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
La casa de pedra seca

Avanço de forma maldestra pel marge esquerre del camp. Al fons, la petita casa de pedra seca. A la porta, el cartell de llautó, rovellat. Les lletres amb relleu només s’intueixen. Ca l’Espanya. Les acaricio amb la punta dels dits. Els records apareixen de forma sobtada i desendreçada. Tu ets la neta de l’Espanyeta? El cognom de l’avi havia de perpetuar el nostre origen. Un nen tret de l’hospici als vuit anys. Em van agafar per treballar. Dormia a la pallissa com els animals. No en parlava gaire, però quan ho feia la veu sonava amarga, greu, pesada. L’àvia deia que per això era sec, malcarat, desconfiat. Amb mi era un avi pacient, savi. Empenyo la porta que no està tancada amb clau. Grinyola. M’esgarrifa. M’aturo sota el bastiment mentre la vista s’acostuma a la penombra de l’interior. Tot està com ho va deixar. L’ordre és molt important. Localitzo les eines. La falç, el volant, el xerrac, els cabassos, els sacs. Les màquines de plegar comprades amb tant esforç. Quan era jove tot ho fèiem a mà. Primer de genolls, després asseguts. Una oliva darrera d’una altra. 

Surto, m’ajupo. Acaricio la terra, està seca. Fa temps que no plou. M’assec i miro el cel. Blau, net, sense núvols. El vent cada cop és més intens. Em recullo els cabells amb una goma de la butxaca. Miro la figuera del davant, la que feia ombra a l’estiu. Al setembre ens donava les figues més dolces. L’avi em va ensenyar a estimar el camp. Mira, aquesta és l’arbequina, aquella la farga. Jo plegaré amb la màquina de doble corró. Tu agafa la del corronet menut. Els caps de setmana eren dies de matinar. Dinar escudella al voltant de la foguera, beure aigua del canti, passar fred. La vida és com la collita, un anys bona i altres no tant. Cal entomar les maltempsades sense afluixar el pas. Has de ser valenta, perseverar. Jo l’escoltava amb els ulls ben oberts, sense entendre’l gaire, agafada de la seva mà endurida i ferma. 

Et trobo a faltar -M’aixeco, tanco la porta i refaig el camí. 




Pseudònim: Brots de menta

Comentaris

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XIV Concurs ARC de Microrelats «Orígens/Arrels» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    Aviat rebràs un correu amb el document autorització que ens hauràs d'emplenar i enviar-nos al correu del concurs amb el assumpe AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ XIV CONCURS ARC DE MICRORELATS.

    Moltes gràcies.

    Cordialment,
    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

  • Recors[Ofensiu]
    Prou bé | 19-02-2024

    De la i, de la terra, del treball al camp. Paraules sàvies i records tendres. Finalment la pèrdua.
    Ben descrit.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1206 Comentaris

298159 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!