LA BERTA GALIAN

Un relat de: Magdala
. Mirava els núvols des del pati de la Berta Galián. Ella cantava fluixet i el
xiuxiueig m’arribava en forma de carícia, igual que l’aire que de tant en tant bufava
més fort i em removia els cabells. És un bon vent, va dir-me, aturant uns segons la seva
cançó.
Vivia de sempre, paraules seves, en aquell poble de terres seques. O potser no feia
més d’un parell d’anys, tampoc no calia furgar més en la seva història. També estava
convençuda que havia passat la vida prop dels bosquimans i jo no pensava pas
contradir-la.
Al poble volien convèncer-me que la Berta estava tocada de l'ala, boja, pertorbada,
dement, i més mots que van fer servir per fer-me saber que mancava, tot el que deia,
de cap sentit.
Ella m’explicava com havia creuat l’oceà buscant un dofí d’ulls riallers, o com havia
pujat al cim més alt de la terra, una punta des d’on es podien veure tots els racons del
planeta: L'àvia que cuinava en una casa al Pallars, i la noia que amb llavis vermells
buscava, per un carrer de Nova York, al noi del pis vint-i-dos.
Les seves històries, plenes de detalls, em feien sentir la humitat i la calor del tròpic, i el
fred gelat de l'Antàrtida, tot en la mateixa vesprada.
La Berta Galián no tenia cap necessitat de mentir-me, ni jo de desconfiar. Era feliç amb
ella, i estava decidit a passar la resta de la meva vida al voltant de les seves paraules.
La nit més llarga de totes les nits la foscor va cobrir tot el poble petit, i totes les terres
del voltant, i la part adormida del planeta Terra. Els astrònoms havien marcat a tots els
calendaris una lluna gran, rodona i plena. Però, sense cap anunci d'eclipsi, el satèl·lit
havia desaparegut de la nostra vista. El llambreig sobre l'oceà, o sobre les fulles
mullades dels arbres, no s’havia encès aquella nit. I els més romàntics ploraven, i els
més racionals miraven atabalats les dades dels seus ordinadors plens de logaritmes.
I la Berta va dir-me, a cau d’orella, que havia apagat la lluna per confessar que
m’estimava.

Comentaris

  • romanticisme màgic.[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 24-11-2020

    L'he llegit tres cops, i cada volta m'ha arribat més endins aquest relat, que com dic en el títol, el trobo d'un romanticisme màgic -i afegeixo- extrem. A la primera lectura m'he demanat on era la fantasia, però la fantasia és aquest punt de màgia que desprèn tot el relat, molt ben mesurat en cada paraula, com una rondalla clàssica, que de ben segur ho acabarà sent.
    Felicitats i sort en el concurs!

    Ferran


  • Fantasia romàntica[Ofensiu]
    SrGarcia | 24-11-2020

    Una història fantàstica i romàntica a parts iguals.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Magdala

Magdala

8 Relats

17 Comentaris

1601 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Hola, em dic Magda
Vaig començar a escriure fa una pila d'anys, després de participar en uns tallers d'escriptura creativa, encara que la meva afició venia de més enrere.
Tant se val. Un dia vaig decidir deixar-lo. Vaig pensar que mai no escriuria com els autors que m'agradava llegir, els autors que feien sortir màgia de les paraules i em segrestaven el pensament amb les seves històries.
Ha passat molt de temps i moltes vivències, i ha arribat el moment en el qual torno a deixar que les paraules surtin lliures, i incontrolables de vegades, i vagin fent i desfent al seu aire, per pur plaer.
Disculpareu de vegades les meves expressions de castellano-parlant en procés d'aprenentatge.

lomomagda@gmail.com