Cercador
La Bambi
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Tricolor de pèl curt, la Bambi jeu sota un cotxe brut que fa massa dies que ningú desaparca. La gata està avesada als vehicles de baixa estofa prop del terreny que sortosament per a ella l'Ajuntament no desbrossa amb diligència. De petita, quan feia molt de fred, gosava dormir perillosament a frec de motors encara calents dels automòbils de gent que encara tenia feina. La felina para l'orella als mínims sorolls. L'agusa, sent que la criden. 'Bambi, Bambi!' La de la Protectora ha posat animals trossejats i esdevinguts pinso a les menjadores, com cada dia a la mateixa hora. La Bambi hi va, s'atipa, no deixa mai que la toqui, tot i respondre al seu nom amb un miol que pretèn imitar la veu de l'humana. La dona se la mira amb un somriure protector. L'endemà, en saber la notícia, recordarà que l'ha observada més del compte, com per retenir la imatge del preciós animal blanc, negre i marró que, maleït destí, igual que la seva mare, la Bambi ha esdevingut víctima de caçadors que s'entrenen amb la colònia felina.
Comentaris
-
Feina feta no té destorb[Ofensiu]kefas | 22-09-2021
Una gata amb els colors del més famós cervatell. I el seu nom. També comparteixen enemic: la humanitat. La Bambi gata, però, no es pot salvar perquè la humanitat l’ha desarmada de la desconfiança cap el gènere humà, la única cosa que la podia salvar. M’agrada la idea.
-
nostàlgia [Ofensiu]Atlantis | 20-09-2021
Nostàlgia de la gateta vagabunda. Tendre i ben explicat.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436291 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com