L' OMBRA ALLARGADA

Un relat de: MariaM
Feia un dia assolellat, d’aquells que s’agraeixen tant en ple hivern. Després de recórrer algunes sendes del bosc, me’n vaig adonar que sempre tornava a la mateixa cruïlla. No sóc tossuda de mena, però, quan vagarejo sense pensar amb res, em faig trampa. Sembla que no, però, és que sí. No m’hi encaparro, sols hi vaig pensant.
Com aquell dia que tant despreocupadament, anava fent camí, també amb el pensament i, cames i pensament, van aturar-se a la cruïlla. De sobte, sabia per què. El bosc, els pins i alzines que m’havien acompanyat durant aquella estona, cedien el seu espai als xiprers.
Davant meu s’obria un camí encatifat de fulles rogenques que arribaven de les voreres, i restaven entregades, als peus dels xiprers arrenglerats i ben alineats, que deixaven palès el seu domini seré. Sempre m’han agradat aquests arbres, especialment, els propers als cementiris. De la cruïlla estant, els observava imbuïda de la seva serenor.
Se m’havia passat el temps; no en va, això sol passar quan s’està bé. En tornar a casa, el primer en saludar-me fou el meu xiprer; me l’havien regalat fa uns quants anys i el rebé amb molta il·lusió. Pobret meu, llàstima que ha quedat un xic esquifit; no fa l’ombra allargada que s’espera dels de la seva colla, aquest ha quedat curt. En realitat, ni en fa, d’ombra.
Pensant-hi bé, avui tampoc he vist que en fessin els del cementiri; tal vegada, és qüestió de les estacions, i del sol i de la lluna, i a l’hivern no toqui. No vull deixar el tema sense pensar en veu alta. N’estic certa que hi ha arbres, com el xiprer, i el meu en especial, que necessitaria més d’una vida per veure’l créixer. També ho he pensat del magnolier del jardí. A cada brotada d’ell, he viscut un bocí de la meva vida; si en fes memòria, en tindria per un o varis bocins. Potser ja ho hagi escrit sense adonar-me’n. Només cal fixar-m’hi.
Aquell menut, no en diré més esquifit, perquè no voldria fer-lo enfadar, tal vegada l’hi vingui de gust un raig d’aigua; n’hi donaré per si de cas. No vull que es senti subestimat... I, que els dos tinguem llarga vida!

Comentaris

  • Bona vesprada MariaM [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 11-02-2022


    Hola, MariaM: Hui et recomane un nou relat meu editat, no fa molt. És "El somni de l'Ermini". Quan pugues i tingues temps, ja m'ho diràs alguna cosa al respecte.
    Que passes un bon cap de setmana molt bé i amb il·lusió.
    Una abraçada.
    (____) ***** (______)

    =================

  • d'arbres i més[Ofensiu]
    MariaM | 06-02-2022

    La meva gratitut des del magnolier.
    MariaM

  • Entre arbres.[Ofensiu]
    MariaM | 06-02-2022

    Sí, hi pots comptar, també jo vaig passejant a prop de la teva poesia.
    Ara em trobo en mig de les semifuses...
    Cordialment.
    MariaM

  • Entre arbres. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-02-2022 | Valoració: 10


    Un relat molt bonic i em sembla que anaves pensant en els arbres que més t'agraden, sobre tot el teu xiprer i a més el magnolier.
    Per a mi, és una prosa poètica meravellosa amb moltes metàfores, on expresses el teu interior a l'ombra allargada.
    Enhorabona pel tal relat, MariaM.
    Ah sí! Em sembla que últimament no m'has llegit. Et recomane aquests que et comente: "Les semifuses", "El veterinari" i "Ets ocells de bosc". Gràcies per la teua amistat virtual.
    Salutacions.

  • d'arbres i més[Ofensiu]
    Atlantis | 02-02-2022

    Els pensaments al voltant dels arbres. Bell i ben escrit.

  • Reflex.[Ofensiu]
    SrGarcia | 01-02-2022

    Un relat on comences donant tombs sense solta ni volta i tornant sempre al mateix lloc. Això sembla una metàfora dels teus pensaments que van divagant sense un objectiu concret. Els arbres semblen també una manifestació exterior de la teva ànima, un reflex de la vida. Una poesia intensa i bonica, encara que sigui en prosa.

  • Sense gaire ombra[Ofensiu]
    Prou bé | 31-01-2022 | Valoració: 10

    ...té l'estimes ! Molt bonica la relació amb els arbres que et regalen la seva presència!
    Bon relat!
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: