JULIOLS PERDUTS

Moltes felicitats per la teva selecció! M'alegra compartir un llibre amb tu. Ens tornarem a veure. Una abraçadassa!

Aleix

Felicitats! I que els paraules "despertin" ànimes adormides!

per ser seleccionat.
Una abraçada.

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC

Benvolgut/da:

Aprofitant que ara ve Setmana Santa i potser disposaràs de temps lliure, et voldríem recordar, de nou, que segons les bases del Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia, hom pot presentar fins a un màxim de 2 poemes al certamen.

Bases: enllaç

Si aquesta fos la teva intenció, no oblidis que el termini de la convocatòria finalitza el 30 d’abril de 2011.

Gràcies per la teva participació,


ARC

Benvolgut/da:

Et recordem que segons les bases del Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia, hom pot presentar fins a un màxim de 2 poemes al certamen.

Bases: enllaç

Si aquesta fos la teva intenció, no oblidis que el termini de la convocatòria finalitza el 30 d’abril de 2011.

Gràcies per la teva participació,


ARC

Sembla ser que la qüestió actua en dos nivells diferenciats. L’un, l’esclat del sentiment traït al llarg de més de tres segles, i que encara ara, avui, no em superat. L’altre és, com podem traduir-ho en fets pràctics. I no és que no hi hagi gent treballant-hi! Posar d’acord tots els interessos d’una nació com la nostra, és laboriós. Quan un poble passa fam: quan convé seguem cadenes. Quan el poble va tip i la fam és de justícia, tot pinta diferent. A vegades penso que som molt individualistes, que volem marcar els gols cadascú de nosaltres sense comptar amb amb la resta de l'equip. Això, ens ha perjudicat sempre. És la meva opinió. Veure sinó el que està passant amb l’independentisme, primer sumen, i quan ja han sumat, divideixen.
Sem fa difícil veure-hi un final feliç.
Una abraçada
Joanalvol

amb un rere fons profund i crític
gràcies pel teu contacte tan proper i els comentaris
fins aviat
joan

Com les persones som lliures. La llibertat no ens fa necessàriament més feliços, simplement ens fa PERSONES.
Ens neguen com a poble. Per existir calen FETS que diu l'amic Epicuri.
El temps no es pot perdre. No existeix! la democràcia Crida al Nord d'Âfrica.
Pot ser per que existeixen i el que existeix no es fàcil d'ensarronar



Passaran els dies,
i tot en un plegat
arraconaran el problema,
i quan algú el tregui
un altre cop al carrer,
diran que ara ja no toca.

I qui dia passa...peix al cove!

SOM-HI???

Si seguem cadenes SI!
amic poeta!

La poesia diu molt mes enllà de les paraules
No es pot,ser l'existència, fins i tot les dels pobles
un etern Poema?

Cal retrobar molts juliols però, per que hi ha massa
paraula vana.

Mercè per la gran Persona que ets
que les teves paraules esdevinguin
carn! ( i no de canó)
Cal que doni una opinió????

Gran relat, sí senyor. Profund, reflexiu, sentit i emotiu. tots aquells que vam ser al Passeig de Gràcia el juliol passat t'ho agraïm. esperem que tot allò i tot el que ha de venir (que vindrà!) haurà valgut la pena. Juliol, agost, setembre; s'acosta l'estiu, s'acosten els grans moments. No hem de defallir. Reflexionar sempre va bé. Gràcies per fer-ho i per recordar-ho. Una abraçada.
aleix

de tot en pot fer poesia, fins i tot de denúncia.
Com a persona optimista que sóc, malgrat que hi ha cops que costa, sempre cridaré : MAI PODRAN AMB NOSALTRES !
Una carinyosa abraçada, Ferran

Abans, xicon, d'això se'n deia "poesia de combat". Ara en diuen 'de denúncia'... i a poc a poc serà, en certs indrets, quasi de 'renúncia'... (Què li farem si hui estic 'amb el got mig ple'...!)

Emperò, no vull deixar-te amb un gust amarg.... Encara hi ha qui resistim amb... SALUT I REBOLICA!

...està en saber, què és ser un polític? Els que sempre han manat o potser d'altres que mai sabrem els seus noms i que si van lluitar per la llibertat i aquests, com bé saps no interessen, el poble seria el que manaria i aixó tampoc interessa.
Una abraçada.

el que és cert, es que cap llei ens fa canviar el sentiment ni la manera de veure les coses.
Hi varem ser, hi som i serem les vegades que calgui.
I si no escolten tirem pel dret.
Bon poema de denuncia.

Allí on diu "viem" a de dir "veiem".
Últimament em passa sovint. Ho hauré de vigilar això.

Gràcies per participar!

Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

Gràcies de nou!

ARC