Influències

M'afegeixo a les lloances que t'han anat fent els altres relataires. Has aconseguit fer un relat de fantasmes esplèndid sense seguir l'estructura de les clàssiques històries d'aquest gènere.

El desenllaç de la història és magnífic.

Felicitats pel relat!

Núria

PS: T'animaràs a participar a més reptes?

Té allò que s'agraeix d'un relat del gènere : tensió en petites dosis creixents i la possibilitat de viure una experiència com aquesta.
Estil planer i amb una ambientació sense càrregues, però amb els detalls justos per presentar-nos "el fantasma".
La literatura com ésser antropòfag. L'escriptor és o es fa?. Allò que escrivim neix de l'inconscient també?. Uf, quina por!.

Nanit!

angie

Tinc una debilitat especial pels relats on és present la literatura dins de la literatura, com també aquests escrits autobiogràfics on hom no sap on acaben les referències reals per a començar la ficció. Que allargues el pretext, aquest escrit que no coneixem però del qual tu ens dónes els detalls funcionals o estructurals, ja és un recurs que m'ha seduït del tot. I que sigues tu -o et desdobles en un tu- l'aparent protagonista per a acabar insinuant-nos, finalment, que potser algú podria compartir cartell en el decurs futur dels esdeveniments mitjançant un final obert, ja és reblar el clau com un mestre.

I a més, saps contar contes amb monosíl·labs!

Una abraçada.

Em va agradar molt quan el vaig llegir al repte. Després l'he rellegit al llibre "Contes de Fantasmes" i ara finalment te'l comento.
Et felicito pel ritme del relat i la bona prosa. Ens endinses en la història amb gran habilitat. Dius el que has de dir, amb les paraules justes i descripcions precises.

Un plaer compartir aquest espai amb tu ;-))

Xantalam

Has mostrat una gran habilitat conduint el teu relat cap a l'objectiu fantasmal. Destaco l'excel·lent introspecció de l'escriptor que permet endinsar-nos en el seu procés de creació literària. Des de la primera línia ja comences a crear un clima inquietant, transmets una forta angoixa en el lector que ja no l'abandona fins aquest final tan obert que et permet seguir pensant en misteris ocults, en fantasmes ambulants. Crec que d'alguna manera ens has posat deures, senyor mestre, he, he...
Buf, magistral, Copèrnic! Et felicito per la sobrietat, per escriure amb tanta correcció, pel que has estat capaç de remoure en l'interior del lector. Per tot, vaja!
T'envio molts petons, company.
Mercè.

Un relat admirablement construït, que, agafant-li la paraula al darkman, es posa al servei de l'esgarrifança -joiosa- del lector.
De pas, i com qui no vol la cosa, una suggestiva metàfora de la capacitat vampírica d'alguns escriptors que posseeixen els incauts que aspiren a ser-ho. (una lectura possible, vaja).
Salutacions,
franz

...senzilla narrada amb un ritme molt bo i una prosa planera i exacta. M'ha agradat aquesta barreja de dos temes: primer el de l'escriptura inspirada que a tots ens ha passat alguna vegada i després el gir fantasmal del repte.

Una salutació del coi de Calderer que aspira a seguir emportant-s'ho tot.

Lluís

em recorre l'espinada, sols de pensar els cops que he sentit una sensació semblant, però sense tenir la sort de poseir un escrit tant reixit com el del protagonista de la teva història.
Un relat molt ben narrat, i amb un final sorprenent que no et deixa fred...

Una abraçada

Ferran

M'agrada la teva descripció de l'escriptor obsessiu teclejant frenèticament per desenvolupar una història que no creus que sigui teva...El suspens m'ha portat fins al final que no preveia. Enhorabona!