Incertesa

Un relat de: Mercè Bellfort

Incertesa

El seu cervell li va donar per entestar-se en una data: seria el trenta-u de desembre, en ple hivern i en una casa de pagès, ben a prop de la llar de foc. Del que no n'estava segur era de l'any en el què podia succeir aquell esdeveniment. Potser el dos mil trenta o el dos mil vint, millor? Llavors seria més jove i inconscient i podria executar el seu pla. De fet, però, no li feia cap mena de temor, ans el contrari, desitjava aquell desenllaç. Mentrestant esperava la data assenyalada es dedicà a planificar tan acuradament el seu futur immediat que no donava l'abast amb l'inacabable llistat de vivències: tenir un treball satisfactori, formar una família, practicar un gran nombre d'esports, conèixer món, gaudir de la companyia de bones amistats i de la natura, assaborir una gastronomia exquisida, llegir històries fantàstiques…
Van començar a córrer els anys i aconseguí tirar endavant bona part dels seus propòsits, però la data que tenia "in mente" s'anava apropant. Quan faltaven uns mesos s'adonà que alguna cosa començava a grinyolar. De sobte, va tenir una visió i es va veure en aquella llar de foc, en ple hivern, tot socarrimat i amb uns membres de la policia envoltant-lo i tapant-lo amb una manta. Reculà unes passes per tal d'evitar aquell quadre infernal. Estava confós, no sabia què li passava. Respirava amb gran dificultat, tremolava, el cos se li glaçava per moments, sentia com si se n'anés d'aquest món. Semblava ben bé que li estava succeint allò que havia desitjat anys enrere: la mort.
- No, nooo! sisplau, ara no!- gemegava.
-Afortunadament, se'n sortírà del seu atac d'angoixa- li digué la doctora.
I és que va tastar la vida i li va agradar.

Comentaris

  • Llibre | 11-08-2010


    Breu i intens. De vegades ens persegueixen pensaments malsans que, si intentem mantenir-los allunyats i controlats, acaben adormint-se. Però quan els permetem el pas i deixem que formin part de les nostra existència, és aleshores quan la vida perd la seva essència de força, d'il·lusió, d'esperança... és aleshores quan el pensament no ens permet gaudir de la llum.

    LLIBRE

  • Tens...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 22-10-2009 | Valoració: 10

    una habilitat especial per escriure històries minimalistes amb molt de contingut i profunditat. I te'n surts sempre molt bé, Mercè. Realment, quan s'assaboreix de debò la vida, moment a moment, ha de ser difícil admetre conscientment que està finalitzant el viatge. Tu ens ho mostres molt bé a través d'aquest relat.
    Seguiré passant, que sé que vaig molt endarrerida en la lectura de tot el que has anat penjant, i em ve de gust posar-me al dia.
    Una abraçada

  • quina última frase...[Ofensiu]
    perunforat | 09-10-2009

    GENIAL, Mercè, "tastar" la vida com si es tractés d'un caramel de menta, un filet gustós, una copa de vi, un cítric a la punta de la llengua!

  • Quan veiem...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 24-09-2009 | Valoració: 10

    Quan veiem les coses a distància, de temps o d'espai, les veiem d'una manera que varia a mida que ens hi anem acostant. Valorem el que tenim quan ho podem perdre!
    Ah! I... més felicitats!
    - Joan -

  • Sensacions [Ofensiu]
    Unaquimera | 22-09-2009 | Valoració: 10

    No m'estranya gens el que li va passar al protagonista d'aquest microrrelat: la vida, quan s'assaboreix, és a dir, quan es viu perseguint objectius i encalçant propòsits, demostra tenir gust, olor, relleu, substància, color, ...
    Tot i que de vegades és força complicada, si no hi ha realment una causa de força major, qui pot renunciar a tal varietat de sensacions, especialment quan el recanvi és el no-res?

    A més de la vida, a mi m'agrada la teva prosa, ja ho saps, Mercè! Per tant, és un plaer tornar a assaborir-la un cop acabar el parèntesi estiuenc i la desconnexió consegüent.

    T'envio una abraçada de tardor, que ja ha començat i segur que ens porta colors, sabors, textures, relleus, olors i tot un seguit de sensacions,
    Unaquimera

  • aquest escrit[Ofensiu]
    geraldine | 22-09-2009

    es preciós!

    petons!

  • Incomprensible [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 22-09-2009 | Valoració: 10

    I es que la ment és així incerta, inesperada, incomprensible, desconeguda.
    Mantenint un gran interès has sabut (com sempre) relatar tota una historia en poques línies.
    Tots hem pensat coses negatives en algun mal moment de la vida, però si veus a prop la mort el desig és viure i aferrar-se fortament a la vida. El relat és fantàstic .

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • Futur[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 18-09-2009

    Un relat de futur que toca en present.
    Molt bona sintonia. Gràcies, Mercè.

  • La vida és bonica...[Ofensiu]
    copernic | 17-09-2009

    però a vegades complicada, que diuen Els Pets. Com podem saber quan ens tocarà a nosaltres? Faríem alguna cosa especial si sabèssim el moment en el que passarà l'inevitable, indefugible i inel.luctable que deia en Pla? Bona reflexió posada en forma de relat condensant tota una vida: Mai és el moment de morir. Ens resistim a deixar aquest món i per això volem deixem llavor, sigui en una forma o altre.´
    Petons expectants de pluja des de l'observatori!

  • Fantàstic![Ofensiu]
    Josoc | 16-09-2009 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt, tant la forma com el contingut. La veritat és que cal viure sempre el moment present, el futur està fora del nostre abast.Tot el relat té interès i el desenllaç és... això, fantàstic!

Valoració mitja: 10