IMPOSTOR

Sicari, narcotraficant.
Paraules de novel·la negra escapen d'una boca desdentegada. I mentre em parla d'una etapa, gairebé increïble de la seva vida, li plego dues samarretes que queden per embossar. Vesteix de marca i té cura de la roba. Presumeix d'una època daurada durant la qual remenava bitllets com a pagament dels seus delicats i compromesos serveis. Ara, però, em regateja el preu final.
Es desfoga parlant d'una vida regalada i opulenta, malgrat els perills intrínsecs, els viatges al llarg i ample d'Europa i Amèrica. Potser ha anomenat Àfrica, no ho recordo. Sembla que els països asiàtics disposen de les seves pròpies màfies. Territori perillós i infranquejable per a un noi de poble.
Mostro interès bo i dissimulant la meva incredulitat.
La seva mirada m'esfereeix. Em mira fix, sense parpellejar. Aquells ulls, negres i lluents com la nit, semblen haver presenciat tota mena de pecats. El pols no li tremola en simular un dels centenars de trets manllevant vides desconegudes, només per diners, que afirma haver disparat.
Promet tornar dijous vinent amb una nova bugada en un indici de somriure. El seu desig, ara per ara, és desintoxicar-se de totes les seves addiccions per recuperar l'amor de la seva mare.
Fas bé la teva feina. Estic content. Som amics, eh? No has de témer res ni ningú, s'acomiada en tancar la porta darrere seu. M'empasso un esglai coll avall.