Horòscops, creure-hi o no creure-hi

Horòscops , creure-hi i o no creure-hi

Vagi per endavant que mai he cregut que el fet de haver nascut un dia determinat puguin afectar a la vida de les persones. Tampoc crec que els signes del Zodíac siguin oracles que puguin vaticinar lo bo o dolent que hagi de passar en el futur més immediat.
Tinc la sort de viure en un poble amb televisió local. La solo engegar als matins per veure el pronòstic del temps. Moments abans hi surt la Sra.Valls, encarregada de la secció dedicada als signes del Zodíac, en la que explica la sort o dissort que tindran els nascuts aquell mes i més acuradament aquell dia. A vegades l’escolto. Tot i que parla amb una convicció remarcable, sempre m’ha semblat que res del que diu té cap mena sentit. És possible que algú es cregui el que diu? Per començar, s’ho deu creure ella? Com a bona professional que és, en cap moment dona d’impressió que i rellisqui res del que diu.
Encuriosida,un dia de bon matí vaig anar al local de la televisió, per veure si podia parlar amb ella. L’havia vist alguna vegada pel poble i vaig pensar que no refusaria la meva visita.

Desprès del seu programa, molt amablement em va convidar a esmorzar a la cafeteria de la televisió. La Sra.Valls, una dona molt extravertida, em va escoltar amb molt d’interès. No semblava sorprendre’s de la meva reticència a creure el que ella pronosticava d’una manera tant contundent. Vostè s’ho creu? vaig gosar dir-li finalment. Desprès de uns moments en que semblava que mesurava molt bé la resposta, em va deixar glaçada amb les seves paraules… miri em va dir, faig cara de creure aquestes poca-soltades? Quan m’aixeco al matí, engego l’ordinador, imprimeixo el que m’envia la redacció de la televisió e intento mentre esmorzo, memoritzar-ho.
Tinc sort de tenir bona memòria, va somriure…
Així tot el que diu no ho ha escrit vostè?
Va tornar a somriure, …vostè creu que si jo estigués convençuda del que dic, sortiria al carrer segons quins dies tant panxa?

I ara, em va dir tot aixecant-se, lamento que l’he de deixar per anar a cuidar a la meva mare que recentment s’ha trencat el fèmur. Varem encaixar les mans mentre sorneguerament em deia: el dia que la meva mare va caure, als ‘piscis’ els hi anava tot de cara… negocis, amors, salut… cal que l’hi digui que la meva mare és ‘piscis’?
La vaig veure sortir del edifici. Aquells dies estaven fent unes obres a la façana i a prop de la entrada hi havia una escala recolzada a la paret. La Sra.Valls, va fer tota una volta per evitar la malastrugança que comporta segons alguns, passar-hi per sota...
Supersticions, horòscops, tarot... potser ni la Sra.Valls ni segurament cap de nosaltres, és completament lliure de no creure absolutament en res de tot aquest imaginari que d’alguna manera s’immiscueix en les nostres vides.