Herbes dels camins

Un relat de: montserrat tafalla rigol

Anar pels camins mirant l'horitzó o mirar per on es trepitja, vet aquí dues maneres de copsar el paissatge, de viure l'entorn. Pots descobrir coses noves o veure les mateixes amb diferent perspectiva. Com em va passar ahir, al anar fent drecera per arribar a un turonet; vaig caure a sobre d'un matoll que estava tipa de veure. Al fregar les mans sobre les fulles vaig notar una particular sensació. . . "seria possible que fós la tant buscada Saponària, la que es feia servir quan era xica com a sabó per rentar-se les mans?". Sí que l'era, com em van confirmar posteriorment.
Quina sensació mès agradable em va causar aquesta petita troballa d'una planta que em portava records de la infantesa!.

Aquest petit succés em va fer feliç!.

Comentaris

  • Petiteses[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 26-02-2011

    La felicitat no la transmeten grans aconteixements.Cal gaudir-la en els petis detalls que ens brinda la vida.
    M'alegra que hagis tornat, Montserrat! Rep una abraçada de retrobament.

  • GRÀCIES MONTSERRAT![Ofensiu]

    Moltes gràcies per tornar-me a llegir. Intueixo que la natura t'agrada força i a més has anat a parar en el indret mes adeqüat, el Berguedà té moltes sorpreses, jo moltes vegades m'ha semblat tornar a l'infantesa tot anant a buscar bolets, o bé a cercar el tió per Nadal, som uns privilegiats. Aviam si algun dia ens coneixem, jo també tinc forç feïna, treballo els disabtes i a més tinc cura dels pares que viuen sols i ja son grans, però d'alguna manero ho arreglarem! Una abraçada!!!

  • certament... passejant per camins[Ofensiu]
    Marc Freixas | 16-06-2010 | Valoració: 10

    i jo que feia tants dies que no et comentava... encara em tocaràs el crostó!!jejeje


    ho sento montserrat, però ja sóc aquí
    palplantat tot passejant pel teu relat


    els camins
    donen sorpreses agradables,
    i aquesta olor que vas sentir
    et va fer recordar quelcom que trobes interessant... i m'ha agradat


    els teus relats/assajos
    són directes, purs, espontanis, sincers...


    però saps el que més m'agrada dels teus relats?

    doncs que també els percebo primitius... no sé si saps que tinc una obsesió per la primitivitat de les paraules, l'art, la literatura poètica -si no ho sabies, ara ja ho saps-


    gràcies com sempre pels teus comentaris


    una forta abraçada ben literària

  • gràcies pel teu contacte i.....[Ofensiu]
    joandemataro | 14-06-2010

    i els teus comentaris...i també et felicito perquè fas un petit relat d'un gran moment de felicitat que és quan es barreja una sensació amb un record dolç...
    fins aviat
    joan

  • Les petites coses...[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 14-06-2010 | Valoració: 10

    Les petites coses que de vegades ens trobem pel camí ("vida") ens fa més feliç i engrandeixen el nostre camí com quan vas trobar aquella magnífica planta. Són xicotetes terrosos de sucre que alegran el viarany.
    Com també és una agradable troballa llegir-te, per aquesta pàgina.
    Gràcies pel consell que em vas donar l'altre dia al fòrum. El guarde en una capseta.

  • Dues reflexions[Ofensiu]
    nuriagau | 13-06-2010

    Sembla que el protagonista del teu breu relat li agrada saber per on trepitja i valorar les petites coses que tenim al nostre voltant. Dos valors que val la pena reflexionar.

    Endavant, Montserrat!

    Núria

  • els olors, les olors[Ofensiu]
    panxample | 13-06-2010

    posen en marxa un mecanisme, on els registres de la memòria et porten a situacions, llocs, personatges, que teniem oblidades, de sobte ens traslladen a records, bons o dolents depen, celebro que en aquest cas siguin bons records.
    Espero que el caure fos simbòlic.
    Avant

  • Petites grans troballes[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-06-2010

    Suposo que, con en tantes altres coses, hi ha una tercera opció, que no és sinó la del mig, és a dir, anar pels camins mirant on trepitges, però alçant la vista tot sovint per copsar el paisatge.
    D'aquesta manera, podem tenir petites i grans troballes!

    No pateixis per la valoració, Montserrat; sempre he dit que no té importància, que el que val és el que transmet el comentari.

    T'envio una abraçada perfumada,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat tafalla rigol

montserrat tafalla rigol

23 Relats

147 Comentaris

33340 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
soc una persona normal, no em pregunteu que és la normalitat, no sabria respondre
Vaig anar a l'escola fins als 12 anys, desprès m'he hagut d'espabilar sola.

el meu correu és mtafallarigol@gmail.com

aviso a qui tingui el mal pensament d'escriure'm: soc molt irregular en les estades davant l'ordinador. Quan m'agafa el rampell, el tapo amb un crespó negre durant uns quant dies i m'oxigeno passejant amb la gosseta pel Berguedà.

A qui em llegeixi li demano que no em valori.