homes, vigileu, en quin forat ho fiqueu!

Un relat de: montserrat tafalla rigol

És dia de processor a la petita ciutat andalusa.

El Paco acompanya a la seva dona, fervent devota de La Macarena. És un home reservat, tímid, i poseïdor d'una veu privilegiada. Als seus 54 anys el capellà l'ha pogut convèncer perquè canti els passos.
Ara ve de la sacristia, de recollir el pot de les almoines. Pensa que el pot és massa gran, la gent sol ser gasiva amb els donatius, menys quan una saeta està ben cantada. Amb el pot buit, se'n va a trobar la seva dona. Al passar per un costat del claustre entreveu la figura de la seva neboda; l'acompanya una noia d'uns 18 anys, molt guapa, exuberant, desinhibida, vestida amb una samarreta de tirants, molt minsa i uns texans retallats a mitja cuixa. El Paco pensa que la seva neboda s'hauria de buscar amigues més formals.

Mentre mira la noia, a aquesta se li trenca el tirant del sostenidor i sense cap fals pudor se'l treu i el guarda a la butxaca dels pantalons. La visió dels pits de la noia, alliberats per un instant, turgents, amb els mugrons erectes, causa un fort impacte a en Paco, acostumat a gaudir només que de les migradeses, tapades per pudor, de la seva santa dona. El cos del Paco respont de manera automàtica a l'estímul visual.
Veu que s'acosta la seva muller i unes amigues vénen a buscar-lo per anar a la processó..
-"Dios mio, ahora NO !!! ", El Paco torbat, no sap com dissimular l'indesitjat efecte i com que no té temps per pendre una altra decisió, opta per posar-se el pot a l'alçada convenient.

L'ajuntament ha muntat un empostissat de fusta on s'asseuen les autoritats eclesiàstiques i civils. La vorera sobre la qual està muntat està a més de mig metre per sota del nivell de la calçada. Això afavoreix en Paco, el qual posat dret al costat, amb mig cos amagat, pot dissimular l'inconvenient tumefacció. Els pensaments incontrolats no paren d'evocar la visió dels pits de la noia i el cos d'en Paco respon amb més i més contundència. Ben dotat com està i tant augmenta la mida que, rebenta la bragueta que ja estava mig descosida.

El pot de les almoines està fet de cartró endurit, una mica malmes per l'ús, te un esboranc a un costat, tapat amb un esparadrap que es desenganxa. El Paco, atabalat i avergonyit, no se li acud altre sol.lució que ficar el penis pel forat del pot pensant que ja li passarà i intentant seguir la liturgia dels passos.

Ve el pas de La Macarena. La dona, molt tibada per qué no li caigui la peineta, li dona un cop de colçe, recordant-li que ha de cantar una saeta.
- " ¡ Venga hombre, arráncate ya !
El Paco, cristià convençut, intenta posar el cinc sentits en el cant i ho aconsegueix. Tant bé canta que les persones que segueixen als penitents son generoses aquesta vegada i deixen caure monedes d'euro dins el pot de les almoines.

Les monedes van caient com ganivets roents sobre el "pecat" d'en Paco. I com més en cauen més bé canta aquest.

Dring… "Ay !"
dring… "ay ay … !"
dring, dring, dring…
"aay aaayyyyy aaaaaaaaaaayyyyyyyyyy ...!!!

L'esposa està exultant: ningú canta les saetes tant bé com el seu Paco.

Comentaris

  • Hola, Montserrat![Ofensiu]
    copernic | 15-06-2010


    Un relat divertidíssim, amb descripcions precises i rotundes, amb un llenguatge planer i entenedor que arranca un somriure, o per què no dir-ho una riallada. He passat pels teus relats i t'he de dir que m'han agradat bastant. Domines les descripcions a la perfecció i les comparançes són de gran exactitud. Només he trobat un "defecte" Són molt curts i no et deixen gaire temps per a gaudir-ne.
    Moltes gràcies pel teu comentari. El teu gos és molt maco. Potser t'agradaria llegir aquest relat:

    Seré els teus ulls

  • molt divertit..[Ofensiu]
    joandemataro | 08-06-2010 | Valoració: 10

    m'has fet riure de debò
    gràcies Montserrat

    per cert quan puguis mira el curtmetratge que et vaig recomanr perquè val molt la pena de veritat

    una abraçadota

    joan


  • caram caram...[Ofensiu]
    panxample | 23-05-2010 | Valoració: 10

    desprens alegria ,bon humor...la viagra no te res a fer davant d'uns pits alliberats turgents amb el mugrons erectes, i més a més l'efecte es immediat.
    caram caram....
    avant

  • homes i dones[Ofensiu]
    llacuna | 20-05-2010 | Valoració: 10

    Bé, les dones de tant en tant tampoc estem a l'alçada de la natura, ho descrius bé, amb tanta possessió i orgull de la dona de la peineta.

    Segurament hem viscut en una societat on els estímuls naturals del cos no els acceptem, com tota la història que expliques de l'excitació del protagonista, ja em diràs, si algú s'hauria de sentir ferit o avergonyit per això, bé sempre i quan no sigui tant exagerat com tu ho expliques, clar! Estem desnaturalitzats.

    I sempre ens centrem en com interpreta tot la parella que se suposa que ha d'ésser ideal. Si fossin éssers individuals, potser seria més fàcil i no cauríem en un ridicul tant gran en més d'una situació.

    Pel que fa al teu comentari de les dones madures per a superar els estereotips. Bé, suposo que és veritat,.

  • Hola, Montserrat[Ofensiu]
    vitriol | 19-05-2010

    Volia dir-te que no has de preocupar-te. Encara que algú pot pensar que motius me'n sobren - i és veritat- la depressió i jo fa temps que ja no ens parlem. De totes maneres, moltes gràcies per llegir i comentar el poema.
    He de dir-te que he llegit alguns dels teus relats. Al meu parer son força bons.
    Si m'ho permets, et prenc com un més dels exemples encoratjadors que ens podem trobar, si ens fixem, en els revolts de la vida.

    Una abraçada gens deprimida.


    P.S.

    Tens una gosseta mol guapa i se la veu molt llesta

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat tafalla rigol

montserrat tafalla rigol

23 Relats

147 Comentaris

33334 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
soc una persona normal, no em pregunteu que és la normalitat, no sabria respondre
Vaig anar a l'escola fins als 12 anys, desprès m'he hagut d'espabilar sola.

el meu correu és mtafallarigol@gmail.com

aviso a qui tingui el mal pensament d'escriure'm: soc molt irregular en les estades davant l'ordinador. Quan m'agafa el rampell, el tapo amb un crespó negre durant uns quant dies i m'oxigeno passejant amb la gosseta pel Berguedà.

A qui em llegeixi li demano que no em valori.